Els apunts de Klee

Acaba d’acabar a la seu de la Fundación Juan March de Madrid ‘Paul Klee, Maestro de la Bauhaus’. Oberta des del 22 de març fins al 30 de juny, la mostra ha donat al públic l’oportunitat d’entendre el seu treball plàstic a l’esguard de les seves investigacions pedagògiques.

Paul Klee va ser docent a la Bauhaus entre 1921 i 1931. Deu anys durant els quals va impartir l’assignatura ‘Teoria de la forma pictòrica’. Durant aquest temps va portar a terme una intensa activitat d’exploració de les relacions d’imatge amb les seves aplicacions en el disseny i l’arquitectura, però sobretot una acurada anàlisi de la seva evolució dins de les avantguardes artístiques del primer terç del XX. La seva obra esdevé indicador clau de les fases d’anàlisi que travessa la seva investigació docent.

La mostra a la Juan March coincideix amb la publicació (en alemany, encara; de moment podem acontentar-nos amb el catàleg) dels apunts pedagògics de Klee. Els escrits estaven disponibles per a consulta en castellà a l’exposició, i deixaven veure l’èmfasi que el suís hi posava en desenvolupar una relació personal amb els processos d’investigació. Notes de classe d’un increïble valor que, col·locades a la sala al costat del seu propi treball, testifiquen l’evolució del seu pensament sobre els elements bàsics de la plàstica.

En visitar l’exposició una pensa en el debat actual sobre el paper de la institució acadèmica com a espai garant de l’autonomia que la investigació en art necessita. En la urgència per defensar aquests espais i en les fórmules que podrien salvar-los. Arcadias com la Bauhaus són irreproduïbles en el marc institucional actual, per descomptat, però el gest humil del professor-investigador que busca ser permanentment transformat per la seva anàlisi no hauria de ser-ho. Una recorda els seus anys com a estudiant de Belles Arts i només desitja haver presenciat aquests gests amb més freqüència.