close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

03 juliol 2013
1961.jpg
En defensa del silenci contingent

Paloma Checa


Com es gesten els canvis que antecedeixen a les revolucions? Com és el silenci anterior al gran esdeveniment? Qui temptejava intuïtivament el potencial de les noves tecnologies? I les possibilitats de renovació dels llenguatges ja clàssics? La importància de la mostra + – 1961 L’expansió de les arts és que habita el nínxol de la resposta a aquestes preguntes.

L’exposició es pot veure des d’ara fins a finals d’octubre al Museu Nacional Reina Sofia. És una d’aquelles revisions necessàries de moments històrics clau, on els tímids avenços queden eclipsats per l’explosió conjunta de fets diversos poc temps després. No és que ningú conegués el treball de John Cage o Dick Manfield, però sí que és cert que aquesta és una mostra loquaç de les seves exploracions cap als límits de la música. Les partitures s’acompanyen de tota mena de documentació addicional, mostrant-les com productes col·laterals d’una negociació o investigació conjunta, compartida i discutida pels membres d’una comunitat petita amb interessos comuns.

També sabíem ja de la importància de la dansa en el desenvolupament de nous llenguatges artístics en els darrers quaranta anys del s.XX, del San Francisco Dancers ‘Workshop, d’Ann Halprin i la seva insistència en la improvisació. De com d’important era dir-se Movedor en lloc de performer i, sobretot, d’acceptar l’esdeveniment tal com hagués tingut lloc, d’entendre’l com alguna cosa en si mateix, no assajable, absolutament contingent i diferent. Sabíem que Robert Morris havia passat per allà, molt abans d’anomenar-se escultor.

I del teatre. Que George Brecht pensés les seves composicions musicals en relació a objectes, que d’anomenar música passés a denominar-les esdeveniments. Que el seu company Cage, de nou, parlés del teatre com “la situació constant en la que pots veure, sentir i olorar les coses”. Sabíem de l’empremta que va deixar el guió teatral, en forma d’instruccions, com a límit per a tot la resta.

Havíem llegit que el loft de Yoko Ono era escenari per a tot això. Que l’AG Gallery de Maciunas els va organitzar exposicions a tots. Que eren un grup d’amics fent coses per a ells. Diuen aquests i els de la següent generació que no es coneixien. Aparentment no va existir contacte entre el fluxus, el minimal i el conceptual. Per estrany que pugui semblar, vivint tots en la mateixa illa.

La mostra és una lectura fonamental de com es llancen tots a la recerca del silenci contingent. Descriu què passava abans del gran esclat de finals de dècada. S’emmarca en aquesta genealogia de les arts marcada per l’èmfasi en l’empremta que les arts escèniques han tingut en el pensament contemporani; la que defensa que l’alliberament dels lligams dels gèneres plàstics va veure amb l’acceptació en el seu centre de preguntes més familiars per als treballadors del cos i els sentits. El MNCARS dóna aquest estiu una bona lliçó d’història de l’art.

Paloma Checa-Gismero és Profesora Adjunta a San Diego State University i Candidata a Doctora en Història, Crítica i Teoría de l'Art per la Universitat de California, San Diego. Historiadora d'art contemporani global i llatinoamericà, estudia les trobades entre estètiques locals i estàndards globals. Publicacions acadèmiques recents inclouen "Realism in the Work of Maria Thereza Alves," Afterall journal, Fall 2017, i "Global Contemporary Art Tourism: Engaging with Cuban Authenticity Through the Bienal de La Habana," in Tourism Planning & Development journal, vol. 15, 3, 2017. Des de 2014 Paloma és membre del col·lectiu Editorial de la revista acadèmica FIELD.

Pub

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)