close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

25 octubre 2021
“Entenem el mecenatge i la filantropia com una eina de creació de capital i riquesa social” Entrevista a Maite Esteve

Montse Badia

Mare de tres fills, llicenciada en Dret i especialitzada en Direcció i Gestió d’Associacions i Fundacions i també en economia social i solidària i cooperatives, Maite Esteve és la directora de la Fundació Catalunya Cultura i Patrona de la Fundació Amics del MNAC.Ha dut a terme tota la seva carrera professional a diferents Fundacions liderant projectes vinculats a l’àmbit de l’emprenedoria, l’educació i l’economia social. Una de les línies de treball clau de la Fundació Catalunya Cultura gira a l’entorn de la Llei de Mecenatge i d’aquest tema hem volgut parlar amb ella.

Montse Badia – Dirigeixes una fundació que té com a missió “impulsar un nou marc de col·laboració entre el sector privat, la societat civil i la cultura, amb l’objectiu de promoure la creació de nous instruments de finançament que permetin desenvolupar i mantenir els projectes i activitats d’àmbit cultural” i sovint insisteixes en el fet que la cultura no és una despesa, sinó una inversió en talent i creativitat, un motor econòmic i social. Creus que a poc a poc aquest missatge es va interioritzant o encara falta molt?

Maite Esteve – La pandèmia ha estat clau per a adonar-nos-en de que la cultura és una necessitat vital que tenim com a éssers humans, per a relacionar-nos i mantenir-nos connectats i feliços. Durant el confinament els sanitaris en han salvat la salut però la cultura ha estat la que ha cuidat, sens dubte, les nostres ànimes. Tot i amb això aquests missatges encara són molt necessaris per a  conscienciar a la societat també del seu poder de transformador social, econòmic, territorial i intel·lectual ja que a països com el nostre es reconeix poc, a diferència de països i cultures com les anglosaxones o del nord d’Europa on la cultura és considerada, sens cap mena de dubte com un bé essencial.

Tot i amb això aquests missatges cada vegada més gent i més empreses els tenen interioritzats: les empreses que formen part del nostre patronat i consell de mecenatge, per exemple, ho tenen molt clar. Treballem amb el convenciment que un país culte és un país més fort, més solidari i socialment més avançat i més ric. I totes les empreses i institucions que formen part de la nostra Fundació treballen amb aquest propòsit: donar a la cultura el valor que es mereix ajudant a fer més sòlides les iniciatives culturals, tot promovent la mirada del món empresarial cap al món cultural i impulsant una millora legislativa que incentivi la inversió privada en la cultura.

MB- Una de les principals activitats de la Fundació que dirigeixes és la d’impulsar una llei de mecenatge. Quina llei tenim i quina volem aconseguir? Com treballeu des de la Fundació per aconseguir aquesta fita?

ME – Una de les línies de treball de la FCC des de la seva creació és promoure i fomentar un nou marc legal i fiscal de mecenatge tant a Catalunya com a l’Estat espanyol que afavoreixi el compromís ciutadà i empresarial amb la cultura. I és fonamental que els governs, tant estatal com autonòmic, destinin un pressupost públic a la cultura i als sectors social, mediambiental i de la recerca, a més a més del suport que en pugui donar l’àmbit privat.

Entenem el mecenatge i la filantropia com una eina de creació de capital i riquesa social. Com una eina que empodera al ciutadà permetent-lo participar activament d’iniciatives comunitàries del seu interès que beneficien a la societat en general. Una societat i ciutadania compromeses amb la cultura del seu país és una societat més civilitzada, més cohesionada socialment i més democràtica.

Volem sumar totes aquelles veus interessades en l’impuls al mecenatge. Per això hem creat i liderem la Plataforma pel Mecenatge, que reuneix el consens i la implicació dels sectors cultural, social, d’investigació i recerca en el desenvolupament d’una llei d’incentius fiscals per a la participació de la societat civil en les activitats d’interès general. En formen part actualment més de 100 entitats que comparteixen una mateixa visió i estratègia pel que fa a la promoció del mecenatge. Perquè el marc legal/fiscal que sobre aquesta matèria regeix a Espanya és la Llei 49/2002 – més coneguda com a Llei de Mecenatge – i ha quedat obsoleta per les formes com es substancien les col·laboracions entre les corporacions i les entitats no lucratives com les fundacions o associacions. Els canvis socials i tecnològics d’aquests darrers gairebé 20 anys han provocat que aspectes concrets de la legislació vigent dificultin la constitució d’acords, convenis o aliances i són un llast per al desenvolupament i l’increment del mecenatge empresarial i de particulars.

El 2016 a la FCC ja vam elaborar una proposta de Llei de Mecenatge que vam presentar a entitats i institucions reconegudes – fundacions, federacions, associacions – dels sectors afectats més directament: el cultural, el social, el mediambiental i el de la recerca, tot buscant el consens i les aportacions que poguessin enriquir la proposta. Al llarg d’aquests darrers anys des de la FCC hem fet un treball d’incidència política amb tots els grups parlamentaris tant al Congreso de los Diputados com al Parlament de Catalunya per tal de presentar aquesta proposta d’aconseguir aquesta millora legislativa.

Actualment estem unint forces amb altres institucions de tot l’estat i de tots els àmbits implicats per a anar plegats amb una proposta que esperem puguem arribar a veure publicada al BOE.

MB – Hi ha altres països que tenen més arrelat aquest aspecte de la legislació. Quins són els vostres models de referència?

ME – Sens dubte la legislació que regeix aquest aspecte a França, la coneguda com Llei Aillagon, ha estat des dels inicis la nostra referència. La FCC es basa en el model del país veí que històricament ha tingut un Estat omnipresent en l’àmbit de la cultura, però que des de l’impuls al mecenatge cultural de Jean Jacques Aillagon durant el seu mandat com a Ministre de Cultura i Comunicació, va permetre que la iniciativa privada donés un impuls al mecenatge que ha esdevingut un model de referència a seguir tant per a Espanya com per a Catalunya, lluny del model de filantropia anglosaxona d’USA i UK amb les que no ens hi podem identificar tant. L’any 2003 la cambra francesa va aprovar la Loi du Mécénat i va endegar un seguit de polítiques públiques de foment del mecenatge cultural, social, etc. El factor clau d’èxit per al desenvolupament de la filantropia i el mecenatge, més enllà dels tipus de deducció fiscal per a donacions d’empreses i particulars, sens dubte va ser la creació d’una Mission du Mécénat una institució encarregada de promoure i difondre informació sobre el sistema tributari del mecenatge, que interactua amb altres ministeris, que aconsella les institucions públiques, els líders de projectes, les empreses i els particulars en matèria de mecenatge. En definitiva una institució que promou el mecenatge i/o patrocini cultural i el dels seus actors explicant els avantatges del compromís a les empreses i la ciutadania relacionant-los amb les entitats i els projectes comunitaris del seu entorn, de manera que la motivació rau tant per la sensibilització amb la comunitat com per la visibilització de l’aportació i el benefici fiscal sent capaç d’arribar a tots els municipis, arreu del territori, i corresponsabilitzant a empreses i ciutadans amb el seu entorn i fent que s’hi impliquin.

MB – La llei de mecenatge contempla no només la cultura, sinó les tasques socials i de recerca. Penses que és important que la cultura deixi de percebre’s com quelcom autònom i que estigui més interconnectada amb altres àmbits (el social, el científic o l’educatiu, entre d’altres)?

ME – Evidentment. I és que és així. La cultura, en qualsevol de les seves formes, sempre té un impacte o s’alimenta d’algun dels àmbits que menciones, és transversal i té multitud de punts en comú i maneres de fer amb la ciència, la recerca, l’educació…. i sens cap mena de dubte comporta sempre una millora en la qualitat de vida de les persones.

De fet, la Plataforma pel Mecenatge, compta amb el suport del sector cultural, però també del de la recerca i socials, entre altres. Fa quatre anys que destinem molts esforços per aconseguir una adequació del marc legal vigent a les demandes de participació dels diferents sectors de la societat civil, com l’educació, la recerca, la cultura o el social. Aquesta interconnexió la tenim molt present i no ens ho imaginem de cap altre manera.

Presentació del Segell Empresa Compromesa o Entitat Compromesa amb la Cultura

MB – Què és el Segell d’Empresa Compromesa amb la cultura i en quina mesura pot ajudar a que les empreses tinguin la seva responsabilitat envers la cultura en les seves agendes?

ME – El Segell d’Empresa Compromesa amb la Cultura és una distinció que neix en col·laboració amb la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la Universitat de Girona amb la voluntat de reconèixer les empreses que donen suport a la cultura.

L’aliança estratègica entre cultura i empresa és garantia de la sostenibilitat del món de la cultura.

És un segell pioner en el sector que dona la possibilitat a les empreses de formar part d’una iniciativa de foment de la Responsabilitat Cultural Corporativa (RCC) dins l’RSC de l’empresa en pro de la cultura, i que avala el seu lideratge, l’excel·lència i compromís.

Les empreses poden recolzar la cultura de moltes maneres. La més fàcil, donant-hi suport. Però alhora participant d’accions culturals de proximitat en la mesura que ens sigui possible segons la capacitat i volum de la nostra organització. Incloent una part de RCC a la RSC de la nostra empresa on es tingui en compte el suport a la cultura com a canal i via de cohesió social i millora del bé comú. Propiciant bones pràctiques i fomentant el coneixement i l’estima de la cultura dins la mateixa empresa. I apropant i convidant a participar a gent del món de la cultura dins la mateixa empresa tant en l’àmbit d’organigrama com per mitjà d’accions culturals, o regalant i/o oferint participacions culturals als treballadors.

Conversa entre Pepe Zapata i Genís Roca en el context de les Jornades Impulsa Cultura. Juliol 2021

MB – Un altre dels vostres programes és IMPULSA CULTURA amb el que contribuïu amb eines i formació a què els projectes culturals puguin ser econòmicament sostenibles. Aquest programa penso que us permet tenir una visió privilegiada del panorama de la creació cultural a Catalunya, de quin tipus de projectes, objectius, disciplines (o hibridacions entre disciplines), es donen. Que destacaries dels tipus de projecte que assessoreu? Quines són les inquietuds i objectius?

ME – El Programa IMPULSA CULTURA (PIC) de formació, acompanyament i acceleració de projectes culturals que treballa per a millorar la seva sostenibilitat és molt important per a la Fundació. A través del PIC pretenem vertebrar una xarxa de projectes culturals ferma que aporti riquesa i progrés al país.

A la Fundació hi passen cada any desenes de projectes culturals que estan fent una feina excel·lent en el territori on incideixen i a més duen implícit un impacte social, constitutiu d’oportunitats i iniciatives però que van més coixos amb la gestió i organització del propi projecte, definir la seva proposta de valor, els públics, l’organigrama, el dossier de mecenatge…. a la Fundació els ajudem apropant-los a l’ús d’eines més conegudes i emprades en el món de la organització empresarial que potser no els són tan familiars però absolutament necessàries per a presentar el projecte a un futur mecenes o possible col·laborador i/o inversor.

Cal destacar de tots els projectes la seva qualitat en el fet cultural, la seva creativitat i innovació però sobretot la resiliència dels qui l’impulsen que lluiten per a sobreviure davant les adversitats, sobretot aquests darrers dos anys que les circumstàncies han estat tan adverses per al món cultural.

Tots els projectes que han passat per la Fundació conformen la Comunitat IMPULSA, gairebé 200 projectes de tot Catalunya que tenen un alt poder transformador econòmic, social i territorial. El fet de trobar-se i poder-se conèixer en una xarxa que emparem a la Fundació els permet trobar vies de col·laboració i treball que fins aleshores no s’havien ni tan sols plantejat. Per la Fundació és una de les línies d’actuació que ens fa sentir més orgullosos, veure com els projectes s’ajuden, col·laboren i creixen ampliant les seves possibilitats d’èxit.

Els darrers anys hem tingut l’oportunitat d’establir relacions personals molt estretes amb els responsables d’aquests projectes i admirem el que fan i sobretot com ho fan. Quan inicien el PIC sempre els demanem que siguin generosos i deixin assessorar-se i estiguin oberts a noves propostes que els formadors i mentors els oferiran i proposaran des d’una mirada més enfocada en la sostenibilitat del seu projecte.

L’èxit de tots i cada un dels projectes que passen per la Fundació és l’èxit de la pròpia Fundació i la nostra raó de ser. És per això que des de la Fundació estem contents i sentim orgull de poder ser altaveu de les seves activitats i propostes culturals.

Trobada de clausura del PIC 2019

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Pub

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)