close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

18 octubre 2021
Tema del Mes: Cobrar per treballarEditor/a Resident: Montse Badia Tema del Mes: Finançament Cultura
“GOTEO engloba accés a la cultura, democratització del finançament i dret a sostenir projectes ciutadans a llarg termini” Una entrevista amb Olivier Schulbaum - Platoniq/ GOTEO

Emprenedor Social, co-fundador de Platoniq i fundador de la plataforma de financiacío col·laborativa ètica GOTEO, Oliver Schulbaum treballa com a consultor en nombroses organitzacions nacionals i estrangeres aplicant els seus coneixements i àmplia experiència en metodologies per a la innovació social a través de les Tics. Amb ell hem hem parlat, via zoom, sobre micromecenatge i, més concretament, GOTEO, i sobre el matchfunding com a forma de compromís compartit entre les iniciatives ciutadanes i les administracions en el finançament de projectes d’impacte social i cultural.

Montse Badia – Què és Platoniq i quines són les vostres línies d’actuació?

Olivier Schulbaum – L’any passat vam fusionar GOTEO i Platoniq Lab sota el mateix paraigua, que és la Fundació Platoniq. Ens definim com un laboratori ciutadà on pots trobar dissenyadors, desenvolupadors de tecnologia cívica, sociòlegs, activistes i “faedors” que barregen les seves experteses usant la cultura per a construir societats més democràtiques. Tenim dues paraules que ens defineixen: creativitat i democràcia. La majoria dels que hem fundat Platoniq venim d’un background cultural. Jo he fet documentals durant molts anys i, d’aquí el meu interès en noves maneres de llicenciar treballs i productes de coneixement, sobretot quan són digitals. Venim de la cultura en obert, és a dir, totes les llicènciesCreative Commons, tot el que s’aplica a possibles productes intangibles com a programari. La plataforma GOTEO és open source. La base dels nostres valors està en l’obert, en la transparència i en les metodologies més democràtiques. La cultura és l’element fonamental per a fer les coses des d’una perspectiva que va més enllà del purament tècnic, considerant el context de qui es reuneix per a decidir o cooperar a un nivell més antropològic. Ens interessen les metodologies i les eines digitals per a garantir que grups de persones, ciutadans o entitats públiques puguin crear coses juntes o decidir junts amb pautes marcades i regles del joc clares.

GOTEO aplica regles clares i transparents al finançament col·lectiu. Nosaltres aconseguim totes les eines i les metodologies que desenvolupem des d’una sèrie d’elements de transparència o accountability, de rendiment. Ens preocupen especialment els projectes que se subvencionaven anteriorment amb diners públics. Els projectes que rebien subvencions públiques abans de la crisi del 2008 i l’actual crisi sanitària, han hagut de buscar finançament alternatiu després d’aquestes crisis. Nosaltres demanem a la ciutadania finançar aquests projectes mitjançant el micromecenatge o crowdfunding, però no volem que tota la responsabilitat recaigui sobre la població civil. És per això que dissenyem el mètode matchfunding, per a garantir la corresponsabilitat i que el vincle entre el públic i les iniciatives ciutadanes -culturals i socials-, no es perdi. En aquest model, dissenyat per GOTEO, les aportacions ciutadanes són multiplicades per aportacions públiques.

Treballem perquè aquest model de corresponsabilitat s’apliqui i sigui traçable per a la ciutadania, de manera que obligui les entitats públiques a considerar, en les seves línies de finançament i en les seves maneres de decisió, el suport a aquests programes, que confiïn en el criteri ciutadà a l’hora d’establir les prioritats. Per a decidir quins són els projectes que més impacte social creen, fem un treball d’anàlisi de dades i enviem l’informe a les entitats públiques. Considerem que l’anàlisi de dades de les plataformes de participació com a GOTEO o Decidim té molt potencial a l’hora d’influir en les polítiques locals, o de dissenyar programes de formació. L’important és assegurar aquesta vinculació entre el públic i el comú.

MB- Quants sou a Platoniq? i com us financeu?

OS – Som 20 persones, entre Barcelona, Palma i Madrid. Platoniq és una fundació, el 50% es finança a partir de serveis propis i la resta en subvencions públiques. Intentem dependre menys de subvencions perquè es triga molt temps a preparar les justificacions.

MB – Com és la dinàmica de funcionament a Platoniq?

OS – Som uns obsessos de l’avaluació, o millor, de l’autoavaluació que nosaltres ens exigim i que també la societat ens exigeix com a fundació. No sols es tracta de tenir els comptes publicats cada any, sinó també d’analitzar de quina manera impactem a través del suport a projectes i entitats i implicar entitats públiques tant en la part de finançament, com en la part de decisió sobre quina mena d’iniciatives ciutadanes tenen més influència.

Usem els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), la influència del qual és més pública que cívica. Per a analitzar l’impacte dels projectes que ajudem a finançar o a co-crear, ho hem simplificat i ho representem en forma de petjades. La més clàssica és la petjada ecològica, que té els seus propis paràmetres i les seves pròpies eines. La segona és la petjada social, ja que no existeix un model contrastat a demanar la petjada social dels projectes cívics de les institucions públiques. La tercera és la petjada democràtica, poc contemplada en els ODS però que ens sembla molt rellevant. Hem creat un model de dades per a analitzar les dades de les plataformes que posem a disposició de la societat civil, és a dir, les plataformes de finançament i les plataformes de participació col·lectiva. Aquest marc d’anàlisi el treballem en els dos tipus de plataforma. Això és el que ens regeix a poder treure informes o anàlisis detalladament de totes les dades que es generen a través d’aquestes plataformes. Això és possible perquè creem Apis que permeten a investigadors d’universitats fer la seva pròpia anàlisi. La nostra plataforma GOTEO és una de les més analitzades a nivell europeu quan es tracta de mesurar l’impacte de les iniciatives finançades per la ciutadania.

L’impacte concret dels programes de matchfunding de la Fundació, és el d’atreure a les entitats públiques per a multiplicar les aportacions ciutadanes. La missió és establir vincles entre entitats públiques i iniciatives ciutadanes per a garantir aquest model de governança contrastat i equilibrat entre les dues parts.

MB – Quin tipus de projectes apliquen a GOTEO?

OS – La diferència amb altres plataformes és que nosaltres no tenim una definició de projecte. El denominador comú de tots els projectes és el seu compromís social: reforçar valors democràtics, crear cultura, crear ocupació o crear més igualtat de gènere. Dins d’una línia específica de cultura, treballem molt amb cooperatives, que creen cultura i al seu torn reforcen valors democràtics interns i cap a la societat. Seleccionem els projectes, mirant el seu impacte, si aquest impacte és vàlid i si té la capacitat d’arribar a aquest impacte que es proposa.

MB – En el vostre històric veiem que sou fundadores d’un banc, el Banc Comú de Coneixements (BCC) que no sé si està actiu ara mateix…

OS – El Banc Comú de Coneixements és un projecte molt antic que té en ell totes les arrels del que estem fent ara. Era una idea molt avançada al seu temps. Va funcionar molt bé la part analògica, “el programari humà” d’organitzar mercats d’intercanvi de coneixements, cerques d’experts amb experts, fèiem també batalles d’acadèmics versus l’expert ciutadà que té experiència basada en la vida… Va ser molt divertit i vam veure que era important crear una eina per a organitzar aquests mercats i mesurar el seu impacte, però el més interessant era organitzar l’organigrama d’una iniciativa ciutadana que volgués gestionar autònomament aquest intercanvi de coneixements. És un projecte que té una part metodològica i una part de programari, aquesta es va anar transformant en el que és ara GOTEO. La part metodològica continua existint, rebent rèpliques i gent que ens contacta per a conèixer metodologies. Tot està documentat, que és part de la nostra missió. Hem vist variacions del BCC en altres països, hem vist col·lectius a nivell global usar-ho i modificar-ho de manera moltíssim més adequada que el que nosaltres vam poder considerar quan ho vàrem dissenyar.

Aquesta és una de les reflexions que ens va permetre també detectar alguns problemes del nostre propi món endogàmic social, del cultural i de l’obert: com se sostenen aquestes iniciatives. El Banc Comú de Coneixements no es va poder sostenir i aquesta és una gran lliçó, gràcies a la qual arribem a crear GOTEO, perquè ho vivim en les nostres pròpies carns. Vam veure que en el nostre sector era tabú parlar obertament de finançament. Crec que hem ajudat bastant al fet que això ja no passi i que sigui una mica més natural dins del cicle de vida de les iniciatives. I busquem la replicabilitat, és a dir, un model de sostenibilitat que ens pugui permetre garantir que aquesta eina que creguem pugui tenir una llarga vida. Totes les lliçons del BCC les apliquem en el disseny i producció de l’eina de GOTEO. El Banc Comú de Coneixement va ser un projecte d’apoderament que ens va obligar a sistematitzar un moment d’efervescència ciutadana, de creació i governança col·lectiva.

Quan Platoniq va néixer, jo feia documentals per al canal francoalemany ARTE, d’alta exigència de qualitat però amb baix pressupost. A l’hora d’utilitzar arxius de televisió, tant privada com pública, vaig començar a adonar-me que existeix un sistema de drets totalment tancat que no permet l’accessibilitat a un coneixement que és essencial. Vam començar a interessar-nos en la mena de llicències obertes, que eren més flexibles, que venien de la cultura del programari lliure. La nostra pugna en aquest moment era per la democratització de la cultura, per donar accés a la cultura i el coneixement. La segona via va ser el Banc Comú de Coneixement o cóm una iniciativa ciutadana pot generar un coneixement col·lectiu. La tercera lògica és com mantenim aquestes iniciatives i així és com comença GOTEO. És a dir, que hem viscut el cicle de vida d’una iniciativa ciutadana que va aprenent d’errors a base de lliçons dures i altres molt empàtiques. Per exemple, la part de construcció de comunitats és impressionant, però també adquirint un nivell de responsabilitat alt a l’hora de detectar que moltes vegades no hi ha una efervescència si no existeix una eina per a garantir que després d’un esdeveniment determinat tu puguis continuar vivint, que cadascun torni al seu territori regional i aplicar la lliçó o ho pugui replicar a nivell més local. GOTEO engloba més o menys tot aquest aspecte d’accés a la cultura, accés al finançament i accés a sostenir projectes ciutadans a llarg termini.

MB – És importantíssim quantificar, posar valor a les accions culturals i socials …

OS – I també posar valor a les contribucions no monetàries, que són les intangibles. A GOTEO es demana un pressupost i dins del que anomenem l’optimització de la vida d’un projecte es demanen col·laboracions no monetàries. Tenim molta cura en què aquestes col·laboracions no monetàries sumin al projecte, però que no signifiquin “tasques no pagades”. Insistim molt que en tancar un projecte es marqui el pressupost mínim perquè un projecte visqui, reflectint també salaris mínims i justos. A GOTEO mesurem l’impacte dels dos tipus de contribució, el monetari i el de voluntariat.

MB – La implicació de les institucions públiques canvia totalment en aquest model que plantegeu

OS – Podem considerar que GOTEO té diversos braços i hi ha un braç en el qual ciutadania i institucions públiques es creuen, què és el que anomem matchfunding, que està organitzat per convocatòries. Per exemple, hem treballat amb Ajuntaments o en el tema cultura portem sis anys treballant amb la Diputació Foral de de Guipúscoa aplicant el matchfunding a projectes culturals amb implicació social. En aquest cas, la Diputació posa a disposició 70.000€ per a finançar fins a 15 projectes culturals localitzats i impulsats per agents i col·lectius de Guipúscoa. Els projectes seleccionats compten amb l’acompanyament i la formació de GOTEO durant tot el procés i, en llançar les seves campanyes de micromecenatge, reben 1€ de la Diputació per cada € aportat per la ciutadania.

Aquesta convocatòria, anomenada Piztu META, ha aconseguit un 97% d’èxit en les seves últimes 5 edicions, amb 78 projectes finançats íntegrament. S’han captat ja 739.737€ a través de més de 12.861 donants amb aportacions no sols provinents d’Euskadi, sinó també de la resta de l’estat espanyol, Europa i fins i tot països tan llunyans com Bulgària, Lituània o la Xina.

MB – Les Universitats juguen algun paper en aquesta manera de repensar els models i dinàmiques?

OS – Un dels primers matchfundings que realitzem va ser amb la Universidad Internacional de Andalucía, que llavors tenia un programa específic per a analitzar els procomuns, la cultura i el comú. Dins de la seva missió van veure un interès a buscar projectes a través de GOTEO, “matchear-los” a nivell de finançament i duplicar les aportacions ciutadanes, amb l’especificitat que el compromís que demanaven, que nosaltres diem els retorns col·lectius (és a dir, aquest coneixement que es crearà al voltant d’aquest projecte), s’havia de documentar digitalment perquè uns altres poguessin aprendre, que aquest coneixement obert amb llicència oberta pogués ser útil també per a la Universitat.

Hem tingut també experiències amb la UPC, en projectes d’enginyeria social per a projectes de cooperació i tenim relació amb la UOC, per a la part d’anàlisi i avaluació de les dades.

MB – En aquests temps de capitalisme salvatge que fa difícil la supervivència dels projectes petits, penses que és des de les ciutats, des dels Ajuntaments on existeix més la consciència i la necessitat de canviar l’entorn més immediat de les persones?

OS – Qui més està generant valor a nivell local moltes vegades són els ajuntaments. En el cas de Barcelona hem treballat amb Barcelona Activa que intenta també incubar projectes d’aquest tipus i buscar noves maneres de finançar-los, noves formes de responsabilització. No hem tingut temps d’anar porta a porta en ciutats més petites, però hem treballat bastant per a trobar partners per a arribar al rural, que és un tema rellevant, perquè hi ha una certa dependència de fons europeus, tipus FEDER. Estem arribant a la fi d’aquest model i crec que es veuran en GOTEO escenaris de matchfunding amb ciutats més petites, representant una diversitat de territoris. També estem en diversos grups de treball per a combinar el finançament alternatiu amb el finançament europeu. El matchfunding és un precedent a aquestes formes, estem plantejant que els fons d’innovació social, entre ells, FEDER, es puguin derivar a una mena de corresponsabilitat entre la societat civil i aquests fons. La nostra experiència ens diu que quan els ciutadans estan implicats en un finançament o en una presa de decisió de la producció de projectes culturals o socials, aquests acaben sent molt més efectius si no depenen de subvencions públiques, estan més ben documentats, són més replicables i construeixen una comunitat, que bàsicament és on GOTEO ajuda més. No és tant un tema de finançament com de construir una comunitat. Com barregem això? Perquè utilitzem mètodes o eines digitals que permeten analitzar les dades i som més efectius que una organització europea de gran envergadura que depèn de la capacitat que moltes vegades les iniciatives no tenen perquè tenir, del tecnicisme de la justificació de fons cap a l’ens públic. Nosaltres pensem que s’hauria de suavitzar i fer que la qualitat del temps de dedicació dels projectes estigui en l’execució, en la garantia del seu llegat, de la seva replicabilitat i no tant a haver de prendre un curs de tres mesos per a veure com justificar aquests projectes per a presentar-se a una línia de la Comissió Europea. Amb la qual cosa una plataforma com GOTEO podria permetre aixecar un pull de projectes que directament mereixin ser contemplats per la Comissió Europea.

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

Media Partners:

close