close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

12 agost 2019
Text número 2: «Silenci de fons» d’Anna Dot (setembre, 2017)

Peter Freund

El breu assaig d’Anna Dot «Silenci de fons» tracta una política del soroll. Dot està atenta al soroll que sorgeix de l’expressió censurada, el passatge interromput i l’error corregit. Per a un professional exemplar, l’assaig de Dot senyala la poeta xicana Glòria Anzaldúa i el seu llibre Borderlands/La Frontera (1989) que posa en relleu i explora, des de la normalització d’una llengua anglesa estandarditzada, el «soroll» de l’accent xicano. [1] El soroll presenta l’especificitat concreta del silenci —d’allò silenciat—capaç de tenir el seu propi discurs.

Dot esbossa la metàfora central a partir del 4’33” de John Cage i la cibernètica en la mesura que les dues fonts semblen posar en dubte la possibilitat del silenci pur. Carregat de matisos acústics que acompanyen cada expressió, el canal comunicatiu desafia el silenci. Dit això, tanmateix, Dot sembla estar una mica avorrida del clixé cageà des del principi: «Ens vam creure la idea que el silenci no existeix a causa de la història que ens va explicar». De fet, el 4’33” de Cage suggereix una imatge molt més problemàtica que la interpretació convencional. La composició, que es defensa per ser una acceptació alliberadora del soroll com a senyal, no té sentit sense el gest escènic de repressió. És a dir, el 4’33” no és el mateix que deixar oberta la finestra de la sala d’estar o donar a l’oient un estetoscopi. La peça ha de representar-se com la negació del so anticipat. Per analogia, en enginyeria, la mera condició d’una possibilitat de comunicació és la utilització i repressió del so de forma simultània, és a dir, l’ona portadora.

Si es llegeix amb deteniment, la peça de Dot no és una simple ètica o política de la diferència alliberadora; és una peça que afronta el paper paradoxal i estructural de la negació. El seu assaig conclou: «Guardar silenci és un dret. Jo, personalment, dia a dia em sento menys capacitada per omplir els silencis d’altres amb les meves pròpies paraules perquè el soroll que contenen m’ensordeix». El silenci existeix com la força d’allò negatiu en el soroll. En una època on es planteja erigir murs fronterers per donar suport al capital transnacional, la qüestió que hem de formular no és si n’hi ha de soroll al clamorós silenci a la frontera. És clar que n’hi ha. La pregunta més aviat és: a qui pertany realment el soroll? (És a dir, qui el considera «soroll»?). Evidentment, no és el soroll d’allò suposadament sorollós. Al final, la pregunta no és simplement una qüestió d’alliberar el soroll del silenci, sinó més aviat d’alliberar, almenys a nivell conceptual, el silenci del soroll. Perquè no podem sentir el soroll sense el seu silenci determinant.

 

Notes

 

[1] Gloria Anzaldúa, Borderlands/La Frontera (Sant Francesc: Aunt Lute Books, 2012)

Peter Freund sol treballar en altres coses. Escriu per evitar fer art i fa art per evitar escriure. De vegades fa de curador per evitar el seu propi treball, però normalment això l’inspira a escriure o fer art. [www.peterfreund.art] Originari de la zona de la badia de San Francisco (EUA), el Peter es va traslladar a Barcelona el 2018 amb una excedència prolongada del seu càrrec de professor d’art al Saint Mary’s College de Califòrnia. El 2018-19 va tenir una residència d’investigació al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA_CED) i una residència d’estudi al Werner Thöni Artspace. El seu projecte curatorial, Retracted Cinema, es va presentar a Xcèntric (CCCB) el setembre de 2020 i el seguirà un article sobre el programa a Found Footage Magazine el 2021. Peter és artista visitant a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, 2018-Actualitat, i membre fundador del col·lectiu d’artistes amb seu a Barcelona, Adversorecto, 2020.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)