Escala 1:1 | Isidoro Valcárcel Medina des de dins

Ressenyat a tots els suplements culturals del país, l’exposició que Isidoro Valcárcel Medina i Juan de Nieves han dissenyat per l’espai de la galeria Adhoc de Vigo deixa d’entre altres coses una intervenció específica a mida real.

Escala 1:1 evoca inevitablement aquest mapa que Lewis Carroll esmenta a Sílvia i Bruno, aquell que mai havia estat desplegat per oposició dels grangers. De quan els grangers feien oposició i de quan l’oposició feia efecte.

Si alguna cosa és Valcárcel Medina a l’art espanyol, és transparència i mida real. No hi ha sobre-dimensió i a més sembla que actualment ocupa ja el lloc que li correspon.

Escala 1:1 és prendre-li la mesura exacta a l’espai expositiu i que aquesta sigui l’obra. No es tracta d’explicar més del que hi ha, d’aquí que l’espai s’hagi quedat buit i que siguin les seves pròpies dimensions les que ens expliquin alguna cosa. És curiós que aquesta acció mínima obri tantes vies a la reflexió i que temes com el buit, tractat en altres ocasions, torni a suscitar tant interès. Per a fer-ho, el terra de la planta baixa ha estat folrat amb paper vegetal i les línies i nombres anotats a mà. Es tracta d’una gran escultura a la qual accedim des de dins i que marca aquest límit entre allò públic i allò privat.

Aquesta exposició estarà oberta fins al 31 de gener i és recomanable perquè agrada en la seva justa mesura, que és la que fixa quan alguna cosa està al seu punt. Així que ara utilitzem el propi país, com el seu propi mapa, i t’asseguro que funciona quasi igual de bé.