close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

07 març 2022
Fingim que estem a l’Antàrtida

Himali Singh Soin

L’índex que organitza la meva biblioteca separa els mapes del món a: Àfrica | Àsia, Orient proper, Àsia oriental | Europa, Estats Units, Pacífic | la Lluna, Mart i l’Antàrtida. Aquestes són les categories que ens ajuden a concebre la distància.

L’Antàrtida és austral. Des de la perspectiva de la geopolítica, presenta unes condicions iguals a l’espai exterior: no hi ha govern, no hi ha lleis, no hi ha cultura, ni història, ni societat. El seu territori està organitzat a partir d’un tractat —que es podria considerar gairebé tàcit— que prohibeix qualsevol activitat sospitosa de causar algun tipus “d’interferències nocives”, alhora que promou “l’exploració pacífica”. Aquest paisatge antàrtic, d’escarpades glaceres, ha suscitat infinita atracció, ha despertat encant i una pulsió particular a imaginar l’altre : allò sublim, allò tenebrós, allò fosc, allò desconegut. És una plataforma d’aterratge per a meteorits. És un lloc on els humans poden estudiar altres humans en aïllament, lluny de les crisis que se succeeixen a la Terra.

És un espai còsmic sumit en un misteri íntim. És irrepresentable, irreconeixible, infinitament interpretable, provocatiu, només existeix com un imaginari, un espai de conjectures. A la base de recerca Concordia, el doctor i investigador Alexander Kumar va destacar que, “des de febrer a novembre estem completament sols i aïllats aquí. Els francesos criden les persones que passen l’hivern a l’Antàrtida hivernauts, però, a diferència dels astronautes, nosaltres no comptem amb el control i seguiment monitoritzat de l’altra banda”.

Però entendre l’Antàrtida comporta entendre la Terra. L’Antàrtida conté més de 90% de l’aigua dolça del planeta en forma de gel. En regular la temperatura de tot el planeta, els pols funcionen com una mena de termòstat. Se sol anomenar a l’Antàrtida el “Mart blanc”, perquè és el continent més fred, sec i ventós de la Terra. No hi ha ni tan sols arbres. A l’estiu arriben als 27,5 graus sota zero. El Bèlgica antàrtica (espècie de mosquit diminut que viu al continent) constitueix un exemple perfecte d’una de les meravelloses excepcionalitats geoterrestres de l’Antàrtida, un exemple en miniatura de resiliència davant de totes les adversitats possibles. Aquest mosquit és l’animal terrestre més gran del continent, amb 6 mil·límetres de diàmetre. Aquest animal sense ales té el genoma més petit mai seqüenciat i pot sobreviure al clima més sever de la Terra, enmig de temperatures sota zero, dessecació, altes concentracions salines i una intensa exposició als raigs ultraviolats. Passa la major part de la seva vida com una larva i només viu durant una setmana un cop ha sortit de la crisàlide.

Himali Singh Soin, “Sin título”. Cortesia de l’artista

En realitat, l’Antàrtida és un lloc molt disputat, encara més a mida que es fon i es van revelant noves fonts de gasoil, gas natural, minerals i terra cultivable. Les nacions neocolonials —Estats Units, Argentina, Rússia, Regne Unit, Xina, Índia, Austràlia— duen a terme activitats durant tot l’any a les bases de recerca. A qui pertany la terra sobre la qual aquestes bases de recerca estan construïdes? Complicant encara més tot això, Austràlia afirma que li pertany el 42% del continent, cosa que no està reconeguda per les lleis internacionals. Fèrries batalles polítiques se succeeixen mentre escric aquestes línies. Quan es renegociï el tractat el 2048, el continent Antàrtic dependrà enterament de les històries que puguin explicar uns quants: de les reflexions dels quaderns de bitàcola que deixen els exploradors als fòssils que es descobreixin quan el gel s’hagi fos.

*

I si comencem a pensar en l’Antàrtida com un lloc sagrat, situat al marge d’altres espais, ubicat al nostre temps, o en cap de determinat, com un espai consagrat a la seva inefabilitat? Serà el Pol Sud el seu eix central al voltant del qual aquest cosmos circular fa voltes? És un lloc sagrat un espai construït des de la metàfora, que existeix alhora com a presència i absència?

Són la marató que se celebra cada hivern al continent o l’Antàrtica Biennale que organitzen en un vaixell rus els seus rituals moderns? És la revisió dels pantalons dels turistes, per comprovar que no portin llavors de l’exterior, la seva cerimònia moderna? Són els vaixells naufragats els seus santuaris? Són els científics i polítics els seus predicadors contemporanis?

Podríem dir que l’Antàrtida se situa en la intersecció entre el món i allò que s’estén més enllà? És massa idealista: un lloc que hauria de romandre intacte, indemne, protegit. O és només un espai profà: indiferent, distant i devastador?

 

tot és a tot arreu | tot és totes les coses | el sol és totes les estrelles | i cada estrella són totes les estrelles i el sol. Plotí, Enèades: V, 8, 4

 

(Imatge de portada: Himali Singh Soin, Sin título. Cortesia de l’artista)

El treball de Himali Singh Soin (nacida en Nueva Dehli i radicada entre Nova Delhi i Londres) usava metáfores de l'entorn natural per construir cosmologies especulatives que manifiestan connexions no lineals entre la vida humana i la no humana. La seva metodologia poètica explora diferents tecnologies del saber, des de processos científics fins a intuitius, indígenes i alquímics.

Publicacions

07 març 2022

Fingim que estem a l’Antàrtida

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)