close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

23 març 2014
salonok-2.jpg
Frente Doméstico. Salón, Madrid

Wendy Navarro


A l’abril de 2012, l’artista Ángela Quadra construeix una trinxera amb sacs d’arròs en un balcó d’una casa a Madrid. La peça forma part de la sèrie Home Front, terme que denominava aquelles accions que durant la Segona Guerra Mundial es podien portar a terme als Estats Units des de la llar per a la defensa de la nació. “El component governamental de l’anomenat “front domèstic”, evoluciona aquí cap a una concepció més íntima, més vinculada a la història de la casa, es converteix en una decisió personal de l’individu davant d’un entorn hostil” [[Susana Bañuelos: full de sala, Residència FelipaManuela, Madrid, 2012]]. Plantejada com a baluard i lloc d’observació, aquesta trinxera semblava també convidar a una reflexió sobre les possibilitats de l’espai privat com a lloc d’acció i resistència.

No és d’estranyar llavors que a l’octubre del 2013 Ángela decidís convertir el seu propi saló-estudi en espai d’exposicions. Un projecte on artistes i comissaris puguin establir entre ells i el públic “un vincle més estret i distès, propiciant la trobada i la conversa”. Salón s’inaugura amb una mostra comissariada per Bernardo Sopelana, que va presentar el treball del jove artista Pep Vidal a Madrid. El va seguir, el gener d’aquest any, una exposició dels artistes Maria Cerdà Acebrón i José Luis Cortés-Santander, comissariada per Daniel Silvo. El seu tercer lliurament, durant ARCO 2014, va presentar un projecte basat en recorreguts per la ciutat dels artistes Misha Bies Goles i Carlos Maciá, comissariat per Ángel Calvo Ulloa. Al centre es podia veure una meravellosa escultura, en ajustat, precari, gairebé impossible equilibri, amb un caràcter tan diàfan i revelador, com aquell entorn on artistes, comissaris, crítics, amics es van reunir per xerrar, debatre i compartir unes cerveses.

Salón és una iniciativa privada que s’uneix a aquesta significativa llista de propostes, auto-gestionades, non-profit, de l’escena independent madrilenya, com a vies alternatives per a la promoció i exhibició de l’art, davant la crisi, les limitacions en la gestió cultural i el tancament d’espais tant privats com institucionals, i que vénen dinamitzant l’escena cultural des de finals dels anys 90. Exemples d’aquestes “altres relacions possibles entre l’art i els espais expositius“, que té com a referent oficial la mostra Chambres d’amis, Gant, juny de 1986, en què 50 artistes van mostrar les seves obres en habitatges d’amics.

Resulta destacable que, més enllà d’una intervenció puntual en un espai privat, com va poder ser Dúplex en un xalet durant ARCO 2013 o projectes en cases particulars associats a un esdeveniment en concret, Salón constitueix un espai expositiu de programació sistemàtica que convoca comissaris, que roman obert durant diversos dies, que edita publicacions. I sobretot, que té lloc en un únic escenari: la casa de l’artista, a diferència de mostres com Una historia vintage, 2012, realitzada en un habitatge particular abans de ser reformada i posada a la venda; Sense títol, 2009, intervencions en un apartament deshabitat, o d’experiències com FelipaManuela, en un pis cedit pels seus amos per ser convertit en residència d’artistes, o el mític Doméstico, el programa del qual ocupava alternativament diversos llocs com habitatges cedits o llogats, una escola, la ràdio.

En aquest sentit, Salón segueix la línia de projectes pioners a Espanya com Sala Hab (Barcelona, 1997-2001), un dormitori convertit en sala d’exposicions i Halfhouse, “una fusió de casa i espai de comunicació artística”, un dels millors projectes actualment a Barcelona, iniciat a finals del 2009.

És evident que aquestes experiències estan establint noves pautes que subverteixen els esquemes tradicionals de l’intercanvi cultural. Potser no siguin la solució als molts problemes que afrontem, però per descomptat, són esforços lloables que revitalitzen el anquilosat panorama artístic. El Salón, aquesta “obertura per on la casa es fa permeable a l’exterior”, esdevé front domèstic comú des d’on intervenir i transformar l’entramat social i artístic de la ciutat.

Wendy Navarro va néixer a l'Havana, Cuba. S'identifica amb l'art com a experiència més que com a imatge; l'art com a espai de reflexió i experimentació. Escriure per a ella és una manera de comunicar tot allò que li motiva o inquieta. Li captiva la capacitat reformuladora d'un art que fa front, amb esperit crític, a les fronteres de la visualitat, les barreres institucionals, els límits del saber o el conformisme cultural i ideològic. Viu i treballa a Espanya.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)