Ensenyaments fúngics: diferents nocions del temps

*Aquest text està basat en un extracte del llibre Becoming Fungal; understanding Mycelium as a Methodology, publicat per Valiz i escrit per Yasmine Ostendorf-Rodríguez.

En el seu text The Holobiont That Therefore I Am, Bárbara Sánchez Barroso fa referència al llibre Braiding Sweetgrass de Robin Wall Kimmerer i la cita en les frases sobre com les plantes i els animals tenen alguna cosa a ensenyar-nos, especialment en termes de reciprocitat. Tant Sánchez Barroso com Kimmerer donen diferents exemples de com “intel·ligències diferents a les nostres” poden ser grans mestres per als humans. Ja siguin les abelles de dol que Sánchez Barroso descriu tan bellament, o la relació recíproca que el poble Potowatomi té amb l’herba búfal que creix a les seves terres, ambdues assenyalen que: “no hem de resoldre tot per nosaltres mateixos, ja que els mestres estan al nostre voltant”. Els mestres més que humans fonamentals en la meva vida han estat els fongs. Com molts altres, em vaig inspirar en el llibre Mushroom at the End of the World, on the Possibility of Life in Capitalist Ruinsd’Anna Tsing, però a diferència de molts altres, em va portar a renunciar a la meva feina en una institució d’art per convertir-me en una agricultora xiitake al Brasil rural. Em converteixo en una anomenada micòfila  (amant dels fongs) i a través de converses amb agricultors, artistes, micòlegs i altres micòfils, vaig arribar a dotze lliçons de vida  importants que els fongs volen ensenyar-nos. Aquests dotze ensenyaments van formar la base del meu llibre Becoming Fungal; Understanding Mycelium as a Methodology, en el qual es basa el text següent.

Diferents nocions de temps

Treballar a la granja de xiitake al Brasil va ser la primera vegada que vaig experimentar de prop i personalment, com operen els fongs en una dimensió del temps diferent. Tots els matins collia metòdicament el xiitake a l’hivernacle de fongs, seguint cada secció de blocs de miceli de baix cap amunt. Perals prestatges mésbaixos havia de posar-me en cuques o asseure’m de genolls, mentre que per arribar als xiitakes als prestatges superiors havia de pujar a unaescala alta i vacil·lant. La casa de fongs s’assemblava una mica a una vella fleca, ja que els blocs de miceli s’assemblaven vagament a foques de pa moix. Em va passar en diverses ocasions quejust quan pensava que havia acabat la collita i havia arribat a l’últim prestant;  mirava darrere meu i havien aparegut nous xiitakes. No els havia vist abans? Era com si s’estiguessin burlant de mi, amagant-se, tal vegada fins i tot rient, i apareixent quan els apetia. Les primeres vegades que em va passar vaig pensar que m’estava tornant boja. Vaig començar a preguntar sobre aquest misteriós fenomen en les meves entrevistes amb micòlegs i altres persones que treballen amb fongs. Va resultar que no era  l’única que havia experimentat això i va aprendre que els fongs operen en una dimensió diferent del temps. Ells decideixen quan apareixen i, el que és més important, decideixen quan volen ser vistos per tu.

Quan vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar les tres increïbles dones de FIBRA, un col·lectiu d’art peruà que treballa amb fongs i fa escultures de miceli, els vaig fer explicar història del xiitake amagat  i rialler.  Gianine Tabja, Lucía Monge i Gabriela Flores del Pozo,les tres dones que conformen el col·lectiu, van saber immediatament del que parlava. Sovint treballen amb fongs, principalment amb els bolets d’ostra. En la seva experiència: “els fongs eren  realment lents i després sobtadament exponencialment ràpids”. Jo havia experimentat l’esclat “realment ràpid” i abrupte del xiitake a l’hivernacle, però em preguntava quèvolien dir amb el “realment lent”. Lucía tenia una resposta per a mi: “els processos dels fongs ens ensenyen una forma diferent de percebre el temps. Estic pensant en els fongs com medicina o fongs en micorremediació o fins i tot a fer escultures. La gent se sorprèn que porti mesos cultivar una escultura de fongs, quan estàs acostumat al guix que es fixa en mitja hora. Però també en termes de medicina i remediació; els fongs medicinals que no prens en forma de píndola i després el dolor se’n va. Realment es tracta d’un llarg procés que requereix de cura”.

Colectivo FIBRA

Estava clar per a mi que aquest procés de cura per obtenir el seu medicament era tot el contrari a les expectatives occidentals de com funcionen les coses;  ens agrada que les solucions hagin de ser immediates. Amb els fongs guanyant popularitat, moltes persones, incloses moltes companyies, estan buscant fongs per a tota mena de “solucions”. En els últims anys, els fongs van adquirir una aura prometedora de poder salvar el món, comercialitzats amb eslògans ambiciosos que van des de com “els fongs curaran el càncer!” fins a com “els fongs netejaran els nostres vessaments de petroli!” Tot i que tots són, fins a cert punt, certs, em vaigadonar que FIBRA estava tractant de fer un enfocament diferent aquí. Sí, els fongs poden contribuir a solucionar alguns problemes apressants de la humanitat, però, l’expectativa d’immediatesa no és realista i no aborda l’arrel del problema. Una vegada més està tractant de fer que els fongs funcionin per a nosaltres. És com si els fongs estiguessin tractant d’escapar dels sistemes extractius movent-se entre diferents velocitats per ajustar-se, i no encaixar, als nostres marcs de temps. És difícil descriure aquestes diferents nocions de temps de fongs i sovint em costa descriure el que vull dir amb les “diferents nocions de temps”. Com que no trobava les paraules correctes. Finsque vaig topar amb un terme que descriu el que jo no podia expressar.

Una vegada més va ser Robin Wall Kimmerer, qui en tots dos dels seus llibres Gathering  Moss i Braiding Sweetgrass  esmenta el terme  ‘puhpowee‘. Ella escriu sobre que, com a biòloga, no va poder trobar el terme equivalent en la ciència, però el va trobar a Potawatomi, l’idioma indígena que està aprenent, sent ella mateixa una ciutadana Potawatomi. ‘Puhpowee‘ significa una energia que anima: “El meu primer contacte amb l’idioma perdut va ser la paraula Puhpowee  en la meva llengua. Em vaig topar amb ell en un llibre de l’etnobotànic Anishinaabe Keewaydinoquay, en un tractat sobre els usos tradicionals dels fongs per la nostra gent”.  Puhpowee, va explicar: “es tradueix com la força que fa que els fongs empenyin cap amunt de la terra durant la nit. Com a biòloga, em va sorprendre que existís tal paraula. En tot el seu vocabulari tècnic, la ciència occidental no té tal terme, ni paraules per sostenir aquest misteri. Un pensaria que els biòlegs, de totes les persones, tindrien paraules per descriure la vida. Però en el llenguatge científic la nostra terminologia s’utilitza per definir els límits del nostre coneixement. El que està més enllà del nostre abast, roman sense nom”.   ^⁠  

Tot i que dubto a fer servir el terme puhpowee públicament ja que no vull treure el terme de la cosmologia en què està tan enredat (i no estic segura de com pronunciar-lo! ), em permeto prendre el terme al meu cor i escriure’l al meu quadern, com un missatge dels fongs. També observo que, mentre no siguis extractiu, estan molt feliços d’aparèixer en marcs de temps humans per venir i saludar. Fa que la majoria dels fongs siguin molt difícils de cultivar. Tot i que hi ha algunes excepcions, com el bolet d’ostra o el xiitake, els fongs prefereixen vagar lliurement, apareixent en els seus propis termes, romanent efímers. Quan es busquen bolets a la natura, és útilsintonitzar amb aquest sentit diferent del temps, ja que trobar-los requereix un tipus específic de paciència, atenció i obertura.Al llarg dels anys, hem aconseguit cultivar un parell de dotzenes de tipus de fongs, mentre que hi ha milions d’espècies de les quals sabem molt poc. Alguns d’ells, com algunes espècies de colmenetes, es poden trobar de manera confiable en el mateix lloc més o menys el mateix dia de cada any. Altres espècies, com els membres del gènere Ionomidotus, es poden veure una vegada en un lloc determinat i després mai més. El miceli encara podria ser-hi, deixant una presència invisible que ens fa preguntar-nos si fins i tot això compta com “estar present”.

Els fongs es mouen a través de diferents nocions de temps, cridant la nostra atenció sobre com operen les diferents realitats en diferents marcs de temps. Aquesta pregunta de “com moure’s a través de diferents nocions de temps” va advertir l’ensenyament que aborda la importància de valorar i reconèixer una multitud de marcs temporals, no linealitat, invisibilitat i silenci. Les coses poden ser presents sense estar presents visualment.

*Aquest text està inspirat en el llibre Braiding Sweetgrass: Indigenous Wisdom, Scientific Knowledge, and the Teachings of Plants (Minneapolis: Milkweed Editions, 2013) de  Robin Wall Kimmerer, en el text The Holobiont That Therefore I Am, de Bárbara Sánchez Barroso,  i en una entrevista ambGianine Tabja, Lucia Monge i Gabriela Flores del Pozo de Colectivo FIBRA.

[Imatge portada: Colectivo FIBRA. Foto: Juan Pablo Murrugarra – MAC Lima]