Games for girls (and everybody else)

La partida comença amb la pantalla de l’ordinador en negre i l’emoticona d’un cor <3 rosa en un extrem. Cliques al cor i apareix un text avisant-te de que tinguis a mà un retolador, perquè al llarg del joc hauràs de dibuixar-te sobre la teva pell una sèrie de símbols i consignes. També et recorda que res del que facis durant la partida estarà bé o malament. El procés de joc és semblant als llibres de ''Tria la teva pròpia aventura'': vas llegint text a la pantalla i algunes paraules són opcions, hiperlinks amb els quals la lectura-joc va avançant. En aquesta història ets una dona transsexual atrapada en una ciutat futurista i distòpica governada per una cruel emperadriu a la qual has de servir. Un sistema de poder que resideix en els pensaments -els teus-, encarnats en un personatge al que adores i odies simultàniament. Al llarg del relat, només tens les opcions de sortir al carrer a beure pocions tòxiques en una destil·leria, meditar prop d'un llac contaminat, prendre hormones per al teu canvi de gènere, construir les coses que et demana l'emperadriu en el teu estudi i creuar-te repetidament amb el fantasma d'un amor del passat. De tant en tant, el joc et demana que dibuixis sobre la teva pell símbols que representin: ruptura; relació amb l'abisme; pensament en bucle; nous començaments: com et sents ara o tristesa. Durant la partida no guanyes ni perds res, quan el joc acaba, simplement has pres les decisions que has pogut en funció del que senties, desplaçant per un relat que ha deixat -literalment- marques a la teva pell. With those we love alive és un joc de text sobre la nostra relació amb el poder, però sobretot és un joc sobre la nostra relació amb l’amor.

Aquest joc de text i molts més els fa una programadora d’Oakland anomenada Porpentine.

A la seva web hi ha un munt de jocs i programari gratuït per a transvestir i feminitzar l’escriptori del teu ordinador, o animacions com Trans Cyber Ritual, una barra de progrés que visualitza operacions com: Healing trauma emoticons (emoticones que curen traumes) / Detecting glitch identities (detecció d’identitats glitch) / Scanning estrogen (escanejar estrogen).exe.

Porpentine és programadora, treballa en el digital, però alhora, tot el que fa té a veure amb el cos físic, parteix d’ell i apunta cap a ell, com a With those we love alive, el joc descrit al principi d’aquest text.

Les formes de producció de Porpentine, responen a unes condicions materials (des del precari) i polítiques (identitats trans) que es reflecteixen tant en el contingut com en les estratègies de posada en circulació. Processos que desnormativitzen la lògica tant productiva com de les funcions i consum de la indústria dels videojocs.

Jocs que bàsicament són lectors de text en què la única finalitat és gestionar la pèrdua de poder. Relats de ficció que alteren els rols del jugador i els formats d’escriptura-lectura, personatges atrapats en situacions que qüestionen la identitat (qui ets?), la posició (des d’on?) i l’agenciament (¿què pots?).

La principal eina per crear aquests jocs és Twine, un programari de codi obert i lliure que serveix per crear històries no lineals i interactives. A part de les avantatges òbvies del codi obert i lliure: possibilitat de ser modificat; comunitat activa; gratuït, etc., el fet que sigui text, amb hiperlinks als quals es pot afegir imatge o so, dóna àmplia cabuda a la possibilitat de narrar, de donar forma amb paraules a situacions i experiències de vida que poden ser compartides.

L’accessibilitat i facilitat de la seva producció i posada en circulació (només cal accedir-hi des d’un navegador, no cal instal·lar ni descarregar res) possibiliten l’accés i cabuda a persones i comunitats que rarament estan representades en els jocs digitals majoritaris o en la seva producció i difusió.

Per citar algunes programadores més, en la línia de Porpentine, esmentar a Merrit Kopas, amb jocs com HugPunk (un simulador d’abraçades en un escenari queer, urbà, de píxels rosa fluor) o Ana Antrophy amb DYS4IA, un joc sobre el procés hormonal per a la reassignació de gènere. Les dues autores fan xerrades, tallers i comparteixen tutorials sobre programació i videojocs, amb la voluntat de canviar els rols en la cultura digital, creant una comunitat en la qual emissor i receptor comparteixen formes de vida i experiències.

El títol Games for girls (and all the others) fa referència a una de les seccions de jocs de Porpentine, i tot i ser un títol inclusiu, marca una posició específica: aquí el protagonista no serà un heroi ni un tipus amb pistola. Jocs per a noies (i tots els altres) en els quals no hi ha res a guanyar, amb personatges i situacions que representen experiències personals, baixons hormonals, inestabilitat emocional, precarietat, trauma i desig. Propostes que bàsicament es carreguen l’homologació tant visual com conceptual dels videojocs majoritaris, amb estètica de baixa resolució, auto narrativa, o finalitats de joc que tenen a veure més amb el poètic, trencant la dicotomia guanyar/perdre.

Acabar només apuntant que octubre (quan es publica això) és el mes internacional per la despatologització trans. Una lluita i un procés, que de manera inter-seccional, avança i troba també, en àmbits com el joc digital, altres formes de representació, participació i comunicació més inclusives i horitzontals.