Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Ha mort Antoni Tàpies, un dels grans referents. Ens agradaria des d’A*DESK recordar, a més de la seva obra, algun d’aquests gestos que defineixen les persones. Amb l’obertura de la Fundació Tàpies, Barcelona va guanyar un lloc on les propostes experimentals al voltant de l’art tenen presència. En comptes de ser un espai per a la celebració individual, la Fundació Tàpies ha estat una escena oberta que ha permès pujar el nivell artístic d’una ciutat que ara mateix està consternada.
Gestos d’aquest tipus són els que ens indiquen que té sentit seguir treballant en el món de l’art, descobrir a persones que són capaces de plantejar primer necessitats del sector, i la societat, abans que la glòria o triomf personal. Igual que Miró amb la Fundació Miró, Tàpies va obrir la porta a altres artistes, a joves creadors amb els que dialogar de tu a tu artísticament, oferint alguna cosa del que no anem precisament carregats: respecte.
En aquest número d’A*Magazine presentem tres nous textos. Marti Manen analitza la perillosa evolució del mercat de l’art i el context institucional. Clara López presenta la reacció a Berlín davant el desig polític d´agenciar-se de la creació artística a la ciutat, i Verónica Escobar analitza l’exposició d’Héctor Francesch a la Galeria Hartmann de Barcelona.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)