close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

21 octubre 2019
Hauntologia Electroacústica

Shak Benavides

ALBERT ALCOZ: Shak Benavides dirigeix, coordina i produeix TeslaFM, una ràdio online centrada en l’art sonor, l’electroacústica, la música clàssica, el jazz improvisat, l’experimentació electrònica i els artefactes sonors més insospitats. “Només en relació amb el silenci té significat el so” afirma en l’inici del seu web. El silenci és un concepte que admet múltiples interpretacions en funció del context i de la perspectiva de l’oïdor. Una de les frases cèlebres de Robert Bresson indica: “construeix la teva pel·lícula sobre el blanc, sobre el silenci i la immobilitat”. Nikola Tesla va contribuir al desenvolupament de l’electricitat mitjançant una cosa invisible: el corrent altern. Com es defineix TeslaFM en relació a aquestes perspectives relatives al silenci i la invisibilitat?

SHAK BENAVIDES: TeslaFM parteix de la idea del silenci per una cosa molt personal, la meva necessitat d’aïllament, de silenci de tota sobreestimulació. És una excusa per a elaborar i teixir una estructura de material subtil en la seva majoria, que precisa d’una major atenció per a apreciar-ho. La programació, en major part, consta d’art sonor, música experimental i una mica de clàssica preromàntica, els quals tenen al silenci com a principal fonament en la seva creació.

AA: D’on surt aquesta inquietud per promoure i donar a conèixer arxius sonors històrics relatius a l’art sonor?

SB: El concepte principal de la ràdio és que sigui un artefacte que representi els segles XIX i XX, quan treien el cap les primeres revolucions tecnològiques sonores i musicals. Tot sorgeix d’una idea personal, de la meva recerca per les dècades del 1800 al 1960, i aquesta última idea precedeix lògicament al meu coneixement adquirit durant anys de la música dels anys 60 fins a l’era actual.

AA: TeslaFM conté una gran varietat de programes que demostra el rigor dels seus artífexs a l’hora d’exposar els continguts sonors. La riquesa dels mateixos és un reclam per a escoltar-los detingudament. Quins criteris es van seguir per a seleccionar i confeccionar la plantilla de col·laboradors? Van ser exclusivament temàtics?

SB: La meitat dels col·laboradors es van oferir, l’altra vaig fer-los una trucada o els vaig anar a buscar. El criteri és que fossin djs, músics o artistes sonors, o que ja coneguessin el mitjà radiofònic i tinguessin oïdes conreades a l’experimentació. Al principi, arribàvem a un consens de propostes, o directament les suggeria jo segons el perfil.

AA: A TeslaFM existeix una clara inclinació cap a l’exploració sonora i l’avantguarda. Música contemporània, electroacústica, improvisació, electrònica abstracta, Noise, Industrial, Post-Punk i paisatge sonor són alguns dels gèneres musicals habituals en les definicions dels continguts. No obstant això, hi ha molts altres conceptes exclusius de certs programes com són Free-Jazz, Jazz contemporani, No Wave, Minimal Synth, EBM, Ambient, poesia sonora, Spoken Word, Circuit Bending, Dark Ambient Wave, Dron, Avant-Pop, Krautrock, Techno, Synth-Pop, Psicodelia, collage sonor, etc. Com s’articula la representació de tots aquests gèneres en l’emissora?

SB: Bé, crec que si no entren en els blocs, estan en els programes, sessions i collages sonors dels col·laboradors, així que és segons la seva elecció, però sempre sembla ser que tots aquests estils tenen ja definides certes correlacions lògiques i de sonoritat.

AA: Podries comentar breument les línies musicals que s’amaguen darrere de programes concrets com Emissions From the Other Side de Gonzo, Lostracks de David Lost i La política del ruido de Susan Drone?

SB: A Emissions és interessant com fa una composició majorment instrumental. Els pocs temes on hi ha veu normalment són narrats, recitats, o ritualistes, ús que li concedeix un discurs gairebé cinemàtic. Lostracks és una de les veus nihilistes necessàries a TeslaFM, com a representació dels temps actuals adversos. I La política del ruido és l’altaveu ideològic que defineix tota la postura de la ràdio i la seva comesa.

AA: Després d’un any de consolidació de la ràdio, quines novetats presenta aquesta nova temporada? Consideres que hi ha algunes àrees sonores que encara no s’han pogut cobrir?

SB: Noves incorporacions que substitueixen marxes, per tant, noves idees de programes. Un bloc nou, Futur Noir creat per David Dece, sobre la música negra experimental com el hiphop experimental, el abstract hiphop o el singeli. Sí, m’agradaria que haguessin peces de ràdio art, o obres de poesia sonora o text sound.

AA: Altres ràdios procedents del sector artístic –RadioMACBA o RRS. Ràdio del Museu Reina Sofía– o programes com Ars Sonora dirigits per José Iges i, posteriorment, Miguel Álvarez Fernández per a Ràdio Clàssica de Ràdio Nacional d’Espanya, presenten similituds amb els continguts de TeslaFM. Tot i així, el seu plantejament sembla ser diametralment oposat. Quin suport econòmic sustenta el projecte? Quins mecanismes es troben darrere del seu funcionament?

SB: Fins ara, de la meva pròpia butxaca. Els mecanismes principals són distribució de la programació a les xarxes diàriament. Posada a punt de la programació realitzada amb anterioritat, inserint algunes novetats mensuals com  concerts i conferències gravades en directe en sales, també contactar amb segells discogràfics nacionals per a sol·licitar-los material i promocionar-ho planejant l’escolta d’àlbums sencers ininterrompudament. Allotjar els podcasts ja emesos en la web mitjançant codi embegut de mixcloud, havent-ho pujat amb anterioritat. Actualment pensant a optimitzar l’ús i el disseny de la web. Contacte constant amb els col·laboradors per a recordar les dates d’emissió dels seus programes, i per a fer-los partícips de qualsevol avanç.

AA: Lucius Works Here és el nom que fas servir per a desenvolupar la teva labor com a compositora. Detenido en el tiempo (2017) –publicat en vinil, en casset i disponible a Bandcamp– és el teu últim llargadurada fins avui. Quines inquietuds s’amaguen darrere del projecte? Quins processos musicals segueixes per a crear aquesta “exploració hauntològica carregada d’atmosferes electroacústiques”?

SB: Camino seduïda pel zeitgeist del segle XIX, moment d’invencions tecnològiques, avanços en ciència i filosofia, replantejaments espirituals i culturals…, així que vaig triar de la meva petita biblioteca biografies de personalitats d’aquesta època per a rendir-los tribut, els herois i heroïnes que anys enrere havia admirat, a cadascun li vaig compondre un estat d’ànim sonor. El procés va ser encaixar principalment silencis, o textures aurals, com a erosions, petits sorolls, sons delicats al costat de composicions de pocs arranjaments que m’aportessin alleujament davant la sobreestimulació sensorial que estava sofrint llavors. Això dels elements “electroacústics” és una marca en les meves peces, ho poso entre cometes perquè els instruments els toco mitjançant el teclat del controlador midi. Finalment, el meu treball va ser encunyat com a exploració hauntològica perquè fa servir els mètodes d’aquesta, creant ficcions sonores, evocant records no existents, i usant sorolls i cruixits de superfície d’enregistrament propis del terme.

AA: Portes dues dècades actuant en directe i punxant com dj Shak en desenes de festivals, esdeveniments, clubs, sales i locals internacionals. Com gestiones el teu amplíssim bagatge musical i la versatilitat de registres sonors en les teves sessions?

SB: Majorment sempre ha estat sense barrejar-se, com un procés d’evolució en el temps per raons diverses. Després, depenent del lloc, m’he anat adaptant camaleònicament perquè m’ho puc permetre. Conformo les sessions depenent de l’ambient i el públic, sessions que ja he ideat per estils prèviament. Crec que ho he punxat tot, menys heavy metal i polka (riure). Actualment disposo de sets de música dels anys 30, 40 i 50 per a vermuts i ambients de copes distesos; postpunk, synthwave, industrial, dark techno per a pistes de ball fins a altes hores, i electropop i disc per a pistes de ball més desenfadades. Per a finals d’Octubre, m’han anomenat per a un festival eclèctic a Girona, perquè necessitaven a un/a dj versàtil que sabés acompanyar un concert de jazz improvisat esperant que la sessió sigui el més accessible possible, i van pensar en mi, perquè saben que el meu coneixement musical no sols es basa en estils, sinó en un bon ús psicològic adequat segons l’audiència, així que introduiré downtempo (per a tots els públics), barrejat amb abstract jazz i dub, la base de tot serà unes estructures rítmiques complexes però jazzístiques i gairebé de ball de mig temps. Amb aquest exemple, he volgut respondre’t sobre la gestió.

AA: Ets la co-fundadora de la botiga de discos Wah Wah Records, que el 1992 va obrir les seves portes al carrer Riera Baixa de Barcelona. Després de la irrupció d’internet i els suports digitals va haver-hi un moment crític en la comercialització de discos i cds. Com veus actualment el panorama de la venda física i aquest ressorgir del vinil?

SB: Ja que ara fa un any i mig que ja no estic en aquest circuit, només parlaré d’impressions passades, i és que sempre he tingut un sentit d’incertesa, ja que els actuals temps són inestables, són líquids, en comparació a dècades passades que a penes hem viscut, però que tots coneixem. He presenciat les anades i vingudes del mercat, i res m’assegura quant temps pot durar de nou. Actualment sembla que tot va bé, els discos es venen en botigues i sobretot en concerts, però… si comencem a replantejar-nos els abusos ecològics reals, quin paper juga l’ús del vinil?, el mateix podria dir dels llibres i la tala d’arbres (ara que han passat a ser de nou el meu objecte de desig, substituint als discos). Desconec el futur.

 

 

 

 

 

Shak Benavides és una exploradora incansable en tot allò relacionat amb la percepció aural. Les primeres pesquises foren a l'entorn a aquest llenguatge espiritual, que no se sap bé si és d'origen humà, allò que en diem música i tota la seva deriva al llarg del temps i, més tard, l'anàlisi profund d'allò que conforma aquest llenguatge, el so i el silenci. L'ús i abús d'aquest en el món terrenal, com a compositora, dj i ra, com a provocadora experimental mitjançant un medi radiofònic de la seva propietat, juntament a un grup d'artistes aliats.

Publicacions

21 octubre 2019

Hauntologia Electroacústica

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)