close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Holobionts, cíborgs, bestioles i altres rareses

Magazine

28 novembre 2022
Tema del Mes: Soc un holobiontEditor/a Resident: Bárbara Sánchez Barroso

Holobionts, cíborgs, bestioles i altres rareses

No tota la teoria és història i no tota història és teoria,
però la zona de contacte entre amb dues és densa i frondosa.
Donna Haraway[1]HARAWAY, D. (2017).Holobiont Society. Documental de Dominique Koch.

Desde fa uns anys, existeix un debat en la biologia i la filosofia sobre la possibilitat de considerar al’holobiont com a unitat de selecció, ésa dir, com a entitat biològica subjecta a selecció natural. Per a Darwin i gran part de la teoria evolucionista, la unitat de selecció seria l’organisme. No obstant això, desde finals del segle XX, gràcies en part a la genòmica i a la tecnologia del’ADN, noves recerques estudien la possibilitat que «alguns consorcis d’organismes de múltiples espècies puguin considerar-se portadors de trets susceptibles d’evolucionar per selecciónatural»[2](SUÁREZ, J. ( 2021). «L’holobiont/hologenoma com a nivell de selecció: una aproximació a l’evolució dels consorcis de múltiples espècies». Theoria, 36(1), 81-112.. Aquests consorcis són els holobionts.

Un holobiont és una comunitat biòtica, es refereix a una planta o un animal amb tota la seva microbiota, és a dir, tots els seus microorganismes associats. Etimològicament, holo– significa complet, total, sa estalvi, per la qual cosa holobiont seria«éssers sencers».

La primera vegada que em vaig creuar amb aquest conceptva ser en llegir Staying with the trouble, de Donna Haraway. Va ser difícil prendre la decisió sobre com traduir el nom del llibre, però traduir Holobiont no va costar més que afegir una lletra. No obstant això, apropar-me al conceptles seves possibles implicacions em va portar moltes hores de lectureconverses, perquè malgrat que sabem que les ciències salimentecomplementen entre siels seus discursos i els seusdebats són molt específics. DiHaraway Seguir amb el problema:

Sense cap dubte, no és el mateix que Un i Individual. Al contrari, en nusos poliespacials i politemporals, els holobionts es mantenen units de manera contingent i dinàmica, involucrant-se amb altres holobionts en patrons complexos. Les bestioles no precedeixen a les seves relacionalitats, es generen mútuament a través d’una involució semiòtic-material, a partir d’éssers d’embolics anteriors[3]HARAWAY, D. (2019). Seguir con el problema. Consonni, págs. p.98-99..

A partir d’aquesta definició, l’afirmació que mai vam ser individus autònoms no és una opinió, sinó una realitabiogica. Som assemblatges simbiòtics: ni hoste ni paràsit, simbionts entrellaçats que conformen sistemes dimics complexosque s’enllacen alhora a uns altres holobionts. La mirada s’enfoca així en les relacions, en les zones de contacte, i no en entitats individuals autònomes. Les entitats no precedeixen a les seves relacions, sinó que es configuren en la relació.

La temptació d’abraçar aquests concepteutilitzar-los per a reemplaçar les antigueassumpcions de les ciències de la vida i del pensament és irresistible. Ahir vam ser tots cíborgs, avui som tots holobionts.

Però cap conceptvindrà a salvarnos. Els conceptes no són herois ni heroïnesamb prou feines aconsegueixen ser barques, avegades farsPerò fa falta alguna cosa més per a muntar una revolta, en les polítiques, les arts les ciències. «Canviar un concepte peun altre no canvia res», diHaraway en Holobiont Society, el documental de Dominique Koch. «L’hegemonia l’explotació també existeixen en l’holobiont. No hi ha puresa en l’holobiont. Però la revitalització, la regeneració, la reanimació de la resistència en l’holobioma és molt poderosa».

Si pensarnos comreis de la creació que coronen la jerarquia de les espècies gràcies a la seva intel·ligència, com guerrers eterns que han de competir, batallar i assassinar per aassegurar la continuïtade la seva estirp, ens ha conduït a la destrucció accelerada dels ecosistemes, pensarnos coma éssers simbiòtics canvia també la qüestió davant qui som responsables. Podríem rendirnos davant l’afirmació que és impossible sortir de l’excepcionalisme humà. Però pensar en termes funcionalmés que taxonòmics, posar l’accent en la relacionalitat, la contingència, la contaminació, la necessitat de negociació constant, pot arribar a marcar una diferència.

Humusitaten lloc d’humanitats, diu Haraway. Pensament situat, localitzat, no llenguatge universal capaç de traduir la realitat a un problema de codificació i descodificació. Pensar amb figures en lloc daplicar models.

Els models poden transformar-se en fetitxes, substituts de la realitat. Els fetitxes enfosqueixen la naturalesa tròpica constitutiva de si mateixos i dels mons. Els fetitxes literalitzen, induint d’aquesta manera un error material i cognitiu elemental. Els fetitxes fan que les coses semblin clares i sota control[4]HARAWAY, D. (2004). Testigo_Modest@Segundo_Milenio.HombreHembra_conoce_Oncoratón. UOC, pág. 162. .

L’holobiont aprofundeix el treball del cíborg, bestiola bastarda sorgida de la implosió de subjecte objecte, humà màquina, tecnologia organisme, naturalesi cultura, i totes les categories que dividien al Món en dooposats irreductibles que convidaven a la guerra. El jo coherent no pot llegir els llenguatges de la IA, es limita a reproduir categories jeràrquiques que transformen tota tecnologia en eina de control social. Aquí  radiquen pot ser les possibilitats del’holobiontcen tantacfigura per a la generació de mons: les comunitats dorganismes activen preguntes més interessants, en el seu sentit etimològic: inter-, entre, –esse, ser, allò que està entre els éssers, els espais dunió.

Inspirada en l’holobiont, lartista Maja Smrekar va dur a terme una sèrie de recerques i performances titulada K-9_topology, en la qual experimenta amb la criança compartida i la co-domesticació entre humans animals. A Hybrid Family, un dels projectes d’aquesta sèrie, prepara el seu cos a través d’un entrenament psicoendocrinològic per lactar un cadell de gos. D’aquest procés en sorgeix el concepte de mOther(ness). Esdeveniramb, co-constitució, la maternitacom nutrició i cura de l’altre, no coma reproducció d’allò idèntic. Maja Smrekar desafia les fronteres entre humans animals, entre naturalesa cultura, entre civilització i barbàrie, a partir de la pregunta per la maternitat en el context de destrucció accelerada de formes de viure i morir. Make kin, not babies!

Encara que la meva pràctica artística es guia gaire bé sempre per la intuïció, parteixo de la premissa que estem colonitzats per bacteris i virus. De la mateixa manera que els humans colonitzem cases, ciutats i entorns, també fem d’amfitrions a ideologies, tecnologies i mitjans de comunicació[5]SMREKAR, M. (2021). mOther(ness). Borrador, en glossary of common knowledge. .

En l’holobiont, tots són simbionts entre si, cosa que no significa que les relacions no tinguin conflicte. Les relacions tenen inconvenients i avantatges que són recíprocs, «simbiosi no és sinònim de mútuament beneficiós»[6]HARAWAY, D. (2019). Op. Cit. Pág. 99..Per això, es necessiten molts noms per a designar la riquesa de nusos i xarxes, d’entitats i aliances, que són situades, dinàmiques, contingents.

Cíborgs, éssers chthulucèns, actors semiòtic-materials, nodes en la xarxa, altrxs inapropiadxs/inapropiablxs, bestioles en múltiples embolics poliespacials i politemporals.

Compost.

Humus.

 

(Foto de portada: Dominique Koch, Holobiont Society, 2017. Vídeo, so i instal·lació espacial. Foto procedent de https://www.artsy.net/artwork/dominique-koch-holobiont-society)

References
1 HARAWAY, D. (2017).Holobiont Society. Documental de Dominique Koch.
2 (SUÁREZ, J. ( 2021). «L’holobiont/hologenoma com a nivell de selecció: una aproximació a l’evolució dels consorcis de múltiples espècies». Theoria, 36(1), 81-112.
3 HARAWAY, D. (2019). Seguir con el problema. Consonni, págs. p.98-99.
4 HARAWAY, D. (2004). Testigo_Modest@Segundo_Milenio.HombreHembra_conoce_Oncoratón. UOC, pág. 162. 
5 SMREKAR, M. (2021). mOther(ness). Borrador, en glossary of common knowledge.
6 HARAWAY, D. (2019). Op. Cit. Pág. 99.

Sociòloga, traductora i educadora, Helen Torres (1967, Colònia, Uruguai) ha publicat la novel·la Autopsia d’una llagosta (Melusina, 2009), l’antologia Relatos Marranos (Pol·len, 2014) i la crònica Ciutat Morta. Crònica del Cas 4F (Huidobro, 2016). S’ha especialitzat en el pensament de Donna Haraway, de qui ha traduït Testigo_Modesto@Segundo_Milenio. HomeHembra_Conece_OncoRatón (UOC, 2004), Manifest Chthuluceno des de Santa Cruz (Laboratory Planet, 2016) i Seguir con el problema (consonni, 2019). També ha traduït la novel·la de ciència-ficció Mujer al borde del tiempo, de Marge Piercy (consonni, 2020). Ha desenvolupat intervencions i narratives sonores geolocalitzades.
Actualment coordina tallers de fabulació especulativa i està traduint Simians, Cyborgs and Women, de Donna Haraway, per a Aliança Editorial. https://helenatorres.wordpress.com

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)