Holobionts, cíborgs, bestioles i altres rareses

Un holobiont és una comunitat biòtica, es refereix a una planta o un animal amb tota la seva microbiota, és a dir, tots els seus microorganismes associats. Etimològicament, holo– significa complet, total, sa i estalvi, per la qual cosa holobiont seria«éssers sencers».

La primera vegada que em vaig creuar amb aquest concepte va ser en llegir Staying with the trouble, de Donna Haraway. Va ser difícil prendre la decisió sobre com traduir el nom del llibre, però traduir Holobiont no va costar més que afegir una lletra. No obstant això, apropar-me al concepte i les seves possibles implicacions em va portar moltes hores de lectures I converses, perquè malgrat que sabem que les ciències s’alimenten i complementen entre si, els seus discursos i els seusdebats són molt específics. Diu Haraway a Seguir amb el problema:

A partir d’aquesta definició, l’afirmació que mai vam ser individus autònoms no és una opinió, sinó una realitat biològica. Som assemblatges simbiòtics: ni hoste ni paràsit, simbionts entrellaçats que conformen sistemes dinàmics complexos, que s’enllacen alhora a uns altres holobionts. La mirada s’enfoca així en les relacions, en les zones de contacte, i no en entitats individuals autònomes. Les entitats no precedeixen a les seves relacions, sinó que es configuren en la relació.

La temptació d’abraçar aquests conceptes i utilitzar-los per a reemplaçar les antigues assumpcions de les ciències de la vida i del pensament és irresistible. Ahir vam ser tots cíborgs, avui som tots holobionts.

Però cap concepte vindrà a salvar–nos. Els conceptes no són herois ni heroïnes, amb prou feines aconsegueixen ser barques, avegades fars. Però fa falta alguna cosa més per a muntar una revolta, en les polítiques, les arts i les ciències. «Canviar un concepte per un altre no canvia res», diu Haraway en Holobiont Society, el documental de Dominique Koch. «L’hegemonia i l’explotació també existeixen en l’holobiont. No hi ha puresa en l’holobiont. Però la revitalització, la regeneració, la reanimació de la resistència en l’holobioma és molt poderosa».

Humusitats en lloc d’humanitats, diu Haraway. Pensament situat, localitzat, no llenguatge universal capaç de traduir la realitat a un problema de codificació i descodificació. Pensar amb figures en lloc d’aplicar models.

L’holobiont aprofundeix el treball del cíborg, bestiola bastarda sorgida de la implosió de subjecte i objecte, humà i màquina, tecnologia i organisme, naturalesa i cultura, i totes les categories que dividien al Món en dos oposats irreductibles que convidaven a la guerra. El jo coherent no pot llegir els llenguatges de la IA, es limita a reproduir categories jeràrquiques que transformen tota tecnologia en eina de control social. Aquí  radiquen pot ser les possibilitats del’holobiontcen tantacfigura per a la generació de mons: les comunitats d’organismes activen preguntes més interessants, en el seu sentit etimològic: inter-, entre, –esse, ser, allò que està entre els éssers, els espais d’unió.

Inspirada en l’holobiont, l’artista Maja Smrekar va dur a terme una sèrie de recerques i performances titulada K-9_topology, en la qual experimenta amb la criança compartida i la co-domesticació entre humans i animals. A Hybrid Family, un dels projectes d’aquesta sèrie, prepara el seu cos a través d’un entrenament psicoendocrinològic per lactar un cadell de gos. D’aquest procés en sorgeix el concepte de mOther(ness). Esdevenir–amb, co-constitució, la maternitat com a nutrició i cura de l’altre, no coma reproducció d’allò idèntic. Maja Smrekar desafia les fronteres entre humans i animals, entre naturalesa i cultura, entre civilització i barbàrie, a partir de la pregunta per la maternitat en el context de destrucció accelerada de formes de viure i morir. Make kin, not babies!