close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

febrer
Icònic

Montse Badia

Què és icònic? Ens hem preguntat aquest mes de febrer en A*DESK.

El llenguatge icònic és un sistema de representació tant lingüístic com visual. Sovint parlem d’imatges i obres icòniques per a referir-nos a aquelles que són immediatament recognoscibles, que es converteixen en representacions vàlides d’un moment, una situació o un temps determinats. Una sort de fars temporals.

El fotògraf Sandro Miller va voler re-representar les imatges, segons ell, més icòniques del segle XX: la Marilyn d’Andy Warhol, el Che Guevara, Alfred Hitchcock, el Joker de Jack Nicholson (era 2013, és a dir, Heath Ledger i Joachim Phoenix encara no eren opcions possibles) i les nenes de Diane Arbus, entre altres. Va comptar amb la col·laboració del camaleònic (i “icònic” actor) John Malkovich, capaç de representar-ho tot, fins i tot a si mateix.

Re-representar. Reinterpretar. Diversificar. Multiplicar els referents. Icònic ja no és només el compartit sinó també l’individual. Com a referent, l’icònic és objecte de relectures, revisions, reinterpretacions, re-enactments, re-, re-, re-.

Recentment, vam realitzar una edició d’A*LIVE amb La Plataforma d’estudiants de l’Escola Massana. Els vam proposar treballar a partir de la performance de James Lee Byars, The World Question Center (1969) i portar-la al seu terreny. El primer que van fer va ser esmicolar-la, analitzar-la al detall i proposar una alternativa totalment diferent: anti-jeràrquica, fora de la institució i molt més horitzontal. El pseudo-programa de televisió amb James Lee Bars de moderador es va convertir, per obra i gràcia de la Plataforma, en una trobada en el bar Absenta (prop de Massana) en el qual van convidar a xerrar amb ells a persones de referència per a ells (Caterina Almirall, Paco Chanivet, Eloy Fernández Porta).

Què és icònic per a tu? els vam preguntar a Andrea Soto Calderón, Antonio Ortega, Chus Martínez i Joana Roda i cadascun d’ells ens va portar al seu terreny: a la teoria unida a l’experiència personal (Andrea Soto Calderón), als exemples concrets (Antonio Ortega), a les xerrades més recents de punta a punta del globus terraqui (Chus Martínez) o a la responsabilitat de seleccionar una obra que perduri en la memòria dels visitants a una fira (Joana Roda).

 

(Imatge destacada: Sandro Miller. Malkovich, Malkovich, Malkovich. Homage to Photographic Masters, 2013)

Tema del Mes

A la Montse Badia mai li ha agradat estar-se quieta, per això sempre ha pensat en viatjar, entrar en relaicó amb altres contextos i prendre distàncies per a poder pensar millor el món. La crítica d’art i el comissariat ha estat una via des de la que posar en pràctica el seu convenciment en la necessitat del pensament crític, de les idiosincràsies i els posicionaments individuals. Com si no podrem qüestionar l’estandardització a la que ens veiem abocats?
www.montsebadia.net

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)