Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Sí, ja ho sabem, Internet ho va canviar tot. El volum d’informació que se suposa que hem de controlar no es pot assumir. La quantitat de mails que rebem sobre exposicions, conferències, cursos i tota mena de propostes artístiques supera, i de molt, el temps que dedicàvem fa no tant al correu electrònic. I amb les xarxes socials passa el mateix multiplicat per molt. El temps per simplement apropar-se a la informació s’està convertint en bastant més que la suposada jornada laboral. Però no passa res, que ens encanta estar connectats estiguem on estiguem i a l’hora que sigui, oi?
Informació, tones digitals d’informació, i el que no està tan clar és que tinguem temps per pair-la i, potser més important, analitzar-la críticament. Tot indica que cada vegada renunciarem a més informació, esborrarem més mails sense llegir el contingut i que, a gran velocitat ens estem acostant, una altra vegada, a un sistema on la legitimitat dels emissors és tant o més important que el missatge en sí. Internet era una possibilitat per a usuaris actius, per trencar amb dinàmiques tradicionals d’emissor i receptor, però ja és una evidència que alguna cosa no va funcionar. O sí, que tenir la capacitat de definir allò que és informació és la porta per tal que després la crítica es trobi dins d’unes coordenades específiques.
A A*DESK seguim creient no tant en la informació com en l’opinió i els continguts, seguim pensant que la producció crítica és un deure que hem de conrear. Les formes canviaran, però seguirem amb la voluntat de dir, d’opinar, de treballar amb el pensament crític i de tenir la capacitat de redefinir des del text, des de la imatge o la forma que calgui en cada moment. És també una qüestió de ritmes.
En aquest número d’A*Magazine omplim lnternet amb nous textos. Montse Badia s’apropa a l’exposició de Xavier Le Roy a la Fundació Tàpies, Joan Canela analitza la primera exposició del cicle Constel·lacions Familiars a l’Espai2 de Terrassa i Verónica Escobar contraposa “Pantalla Global” al CCCB i “Mòbil-U” a Arts Santa Mònica.
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)