close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

11 juny 2013
Mike Swaney, Bars
La condició post internet

Verónica Escobar Monsalve

L’any 2008, l’artista Marisa Olson va concebre el concepte de ‘post internet’. Fins al moment, i fins i tot ara, l’art que està relacionat amb internet és per defecte percebut com un art que només existeix en el món digital. En un primer moment, això pot semblar d’una lògica aclaparadora. Però, és que Internet no té un abast que va molt més enllà de la pantalla d’un dispositiu? El veritable abast d’internet és difícil de mesurar. En el cas de l’art, també el seu efecte transcendeix les barreres del que és virtual.

En un article de Louis Doulas, fundador i editor en cap de Pool, el qual crida a la comprensió d’aquesta idea, trobem una definició que afirma que l’art post-internet no és una categoria, sinó una condició. D’alguna manera, un art veritablement contemporani. Un art que s’ha vist afectat i mediatitzat per internet i tot allò que l’envolta. Però, com deixava clar Olson en una entrevista per a la web We Make Money Not Art, l’empremta d’internet també pot existir i manifestar-se offline. Tanmateix, no resulta fàcil trobar artistes que exploren aquesta condició de manera explícita a través de la seva obra.

El concepte de ‘post internet’ s’ha filtrat de manera lenta en la concepció estètica actual. Una manera d’explorar els efectes d’internet offline a través de l’art és incorporar el llenguatge propi d’Internet dins d’un discurs pictòric. Un artista que fa justament això és Mike Swaney, que va exposar You just got blogged, a Barcelona del 30 de maig al 9 de juny, al nou espai expositiu ‘Pop-up’, me & the curiosity.

Swaney és un hereu directe de la pràctiques naïfs de Jean Dubuffet i l’estètica i concepció pictòrica de l’Art Brut i l’Outsider Art. En una primera trobada, la seva obra es mostra críptica i propera a una realitat delirant, on els colors i les formes es reprodueixen, juxtaposant-se en patrons repetitius. No obstant això, quelcom en les composicions resulta familiar, proper a una realitat delirant i fins i tot procedent d’un llenguatge aliè al llenç. Una mirada més propera a l’obra, amb ajuda dels textos explicatius, i comencem a entendre l’imaginari pictòric que Swaney ha creat, basant-se en l’acurada exploració de l’espai entre el món online i la realitat offline.

En els llenços de Swaney, elements que formen part de la decoració de fons de l’oci i el treball -barres de navegació, emoticones, punters i píxels- es transformen en fragments d’un complex codi pictòric. L’artista s’apropia d’ells, mutilant les seves estructures per convertir-los en formes geomètriques abstractes, acolorides i d’un marcat caràcter juganer.

La seva obra suscita una interessant reflexió. Aquests elements passen gairebé inadvertits, decorant un món intangible, configurant la seva arquitectura i fent possible la seva mera existència. Però seguim sense prestar atenció. Igual que en les obres de Swaney, la majoria de nosaltres té una relació descontextualitzada amb el món virtual, tan sols comprenent fragments de la seva complexa naturalesa. Ni tan sols som conscients dels canvis que en nosaltres mateixos ha provocat. Swaney, per la seva banda, els aïlla i els converteix en elements independents que junts formen un tot, en una obra pictòrica que s’inspira en una cosa inesperada.

Verónica Escobar Monsalve és una ànima inquieta amb cor digital i analògic. Les seves investigacions es centren en l’art i la cultura que barreja influències del món digital i pre-digital. Un art i una cultura capaç de reflectir la complexitat del món actual. Creu en l’extrema importància de l’esperit crític i que aquest es pot aplicar a qualsevol faceta de la vida, per difícil que sigui.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)