Cercar
Per buscar una coincidència exacta, escriu la paraula o frase que vulguis entre cometes.
A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.
A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.
A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.
Ya recomendamos aquí la lectura de un breve comentario de José Luís Brea titulado La sonrisa helada.
A aquel artículo le siguió una respuesta de Brumaria titulado José Luis Brea araña el mapa del silencio
Ahora Brea vuelve a responder, aclara posiciones y reflexiona sobre las contradiciones de las instituciones artísticas (básicamente el MNCARS) que se hacen detentadoras de un “único” pensamiento crítico. En muchas ocasiones, el discurso recuerda algunas apreciaciones de Zizek respecto a la izquierda radical en Bienvenidos al desierto de lo real. Y que desde aquí no puedo menos que suscribir:
Estado del arte: la institución como poder de las “estéticas de lo pseudo”
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)