close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

04 juliol 2013
© Jacob Hoff / Haus der Kulturen der Welt© Jacob Hoff / Haus der Kulturen der Welt
La totalitat com a representació

Peio Aguirre


La recentment finalitzada exposició “The Whole Earth” a la Haus der Kulturen der Welt de Berlín apunta a ser una de les més recordades de tota la temporada. Comissariada per Diedrich Diederichsen i Anselm Franke, l’exposició partia de la imatge del nostre Planeta Blau en la seva primera representació difosa per la NASA el 1967 (captura realitzada per un satèl·lit). Un any més tard, en la vigília del Nadal de 1968, un astronauta de l’expedició Apol·lo 8 realitzava una presa encara més inquietant, la imatge del planeta Terra vista amb un tros de la lluna en primer pla. La Terra des d’un altre cos celestial. Aquestes icòniques fotografies van transformar per complet la imaginació del món. La investigació de “The Whole Earth” -literalment un assaig textual i visual transportat a un espai expositiu-, se centra en els efectes que aquestes representacions en la consciència de l’època: des del naixement dels moviments environtmentals a la contracultura hippie passant per una renovada imaginaria en plena Guerra Freda.

S’insisteix aquí en què aquesta imatge terràqüia va venir a suplantar aquesta altra representació especular dominant des del final de la Segona Guerra Mundial, el gran núvol-bolet de l’explosió nuclear. El descobriment del Planeta Blau va servir com un símbol calibrador de pràcticament tots els sistemes de representació, des del poder hegemònic determinat pel control de l’espai a una nova consciència global -l’avantsala de l’actual globalització- fundada en una noció de totalitat orgànica on tots els sistemes apareixen interconnectats. El subtítol de l’exposició resultava en aquest sentit clarificador: “Califòrnia and the Disappearence of The Outside”. Amb això, el que s’ha exposat s’ha centrat en les conseqüències que aquesta nova imatgeria en la representació i la consciència de l’art, la música, el cinema i en els moviments contraculturals, amb Califòrnia com a epicentre.

L’activista Stewart Brand sobrevola alt. Va ser ell qui l’any 1966 va llançar una decisiva pregunta a la NASA, “per què no hem vist encara una fotografia completa de la Terra?” Brand és aquí una figura pivotal, ja que l’any 1968 il·lustra el primer número de la seva revista Whole Earth Catalog amb aquesta mateixa fotografia difosa per la NASA un any abans. Els successius exemplars d’aquesta revista van servir com a manual per als modes de vida comunitarista tan en voga als Estats Units -es calcula que entre finals dels seixanta i començaments dels setanta al voltant de 10 milions de nord-americans vivien en comunes o a partir de modes de vida alternatius-. El Whole Earth Catalog va ajudar a trencar l’oposició entre cultura, tecnologia i natura, promulgant una nova concepció de la cibernètica com un territori naixent. No en va, és a Califòrnia on el desenvolupament de la informàtica i els ordinadors personals tindrà lloc en dècades successives (llegeixi’s, Silicon Valley i Apple).

El següent projecte de Brand, ja en els vuitanta, la comunitat virtual The WELL (acrònim de Whole Earth ‘Lectronic Link), deixa clar que l’evolució natural del zeitgeist comunal és el món virtual i, és clar, Internet. Del Whole Earth Review a Wired.

La desaparició del fora a la qual es refereix el subtítol ha de, llavors, emmarcar-se en la pèrdua d’hegemonia de tot allò relacionat amb l’espai exterior, en una nova configuració de les fronteres en un retorn a la terra com un tot o sistema interconnectat. Les visions holístiques, de completesa, van venir llavors a inaugurar una nova harmonia còsmica. Aquesta idea del complet o la totalitat (aquí sota el terme whole) està desenvolupada pels comissaris a partir de diferents teories científiques, ecològiques i contraculturals. Aquestes nocions sistèmiques són molt riques i obren tot un seguit d’interrogants. No obstant això, els comissaris no introdueixen la categoria de totalitat (totality) tal com aquest concepte ha vingut donant-se profusament dins del marxisme occidental (de Lukács a Jameson passant per Adorno). Tanmateix, aquesta totalitat va ser suggerida pel propi Franke a la conferència a l’invocar la noció del Capital.

Heus aquí una exposició que parla sobre els misteris del que és existencial sense ser existencialista. Heus aquí una exposició historicista sense quedar-se al simple arxivisme. Heus aquí una exposició i un debat contemporanis. Quan ja no és possible colonitzar l’espai exterior, es passa a la colonització de l’ànima, va dir Diederichsen en un moment. Sobre això va el neoliberalisme, la cibernalització l’ànima i la subjectivitat. El recorregut traçat va llavors des de les influències de les filosofies orientals i el nou espiritualisme als setanta, als manuals d’autoajuda i equilibri Zen de qualsevol directiu de màrqueting avui. Seguint amb tota aquesta impressionant narrativa, la conferència es va celebrar els dies 21 i 22 de juny en llaor de multituds. En un sol dia es va passar de l’eco-psicodèlia al neo-liberalisme d’Internet, de Marcuse a Califòrnia a complexes lectures (molt alemanyes) sobre el “contra” i la negativitat (per mitjà de Hegel). Un llibre publicat per Sternberg Press recollirà tot això i més. Tot un must.

Peio Aguirre escriu sobre art, cinema, música, teoria, arquitectura o política, entre altres temes. Els gèneres que treballa són l’assaig i el meta-comentari, un espai híbrid que fon les disciplines en un nivell superior d’interpretació. També comissaria (ocasionalment) i desenvolupa altres tasques. Escriu al bloc “Crítica y metacomentario”.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)