Les vides perfectes de Robert Ashley

Al centre de l’escenari no trobem ni l’orquestra, ni als «performers», ni tan sols a la música; en ell apareix únicament el compositor, veu metafòrica i literal que produeix tota l’obra. També caiem en l’error d’aguditzar les nostres oïdes per assolir la música, però aquesta no sona igual a com estem acostumats; hem de pensar la música en històries. El que crèiem una representació operística més ens sorprèn en esdevenir un paisatge polític; el que ens estan explicant s’ha col·locat per fi al lloc apropiat: un parc, un supermercat, una televisió… Així de contundent definia el concepte d’ “òpera” Robert Ashley.

Sabem el que passa, tothom parla, no existeix en l’obra una versió acabada, definitiva; el flux és dens i no hi ha idealització possible, són les nostres vides perfectes les que Ashley exposa. És un comptador d’històries que va trobar una estructura per poder plantejar-nos ¿en qui ens convertim en sentir la música d’altres?

«Robert Ashley va morir el 3 de març de 2014, tres mesos després que acabés la seva última òpera “Crash”, i mentre s’estaven duent a terme els assajos per a la seva estrena a la 2014 Museu Whitney Biennial» . Amb aquesta breu nota a la seva pàgina web coneixíem la desaparició d’un dels grans de la música experimental i de la performance.

3:00pm “The Supermarket” from Varispeed Collective on Vimeo.