close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

16 març 2014
Les vides perfectes de Robert Ashley

Al centre de l’escenari no trobem ni l’orquestra, ni als «performers», ni tan sols a la música; en ell apareix únicament el compositor, veu metafòrica i literal que produeix tota l’obra. També caiem en l’error d’aguditzar les nostres oïdes per assolir la música, però aquesta no sona igual a com estem acostumats; hem de pensar la música en històries. El que crèiem una representació operística més ens sorprèn en esdevenir un paisatge polític; el que ens estan explicant s’ha col·locat per fi al lloc apropiat: un parc, un supermercat, una televisió… Així de contundent definia el concepte d’ “òpera” Robert Ashley.

Sabem el que passa, tothom parla, no existeix en l’obra una versió acabada, definitiva; el flux és dens i no hi ha idealització possible, són les nostres vides perfectes les que Ashley exposa. És un comptador d’històries que va trobar una estructura per poder plantejar-nos ¿en qui ens convertim en sentir la música d’altres?

«Robert Ashley va morir el 3 de març de 2014, tres mesos després que acabés la seva última òpera “Crash”, i mentre s’estaven duent a terme els assajos per a la seva estrena a la 2014 Museu Whitney Biennial» . Amb aquesta breu nota a la seva pàgina web coneixíem la desaparició d’un dels grans de la música experimental i de la performance.

3:00pm “The Supermarket” from Varispeed Collective on Vimeo.

Fa molt de temps va començar Belles Arts a Salamanca i la va acabar a València, on, en darrer curs, un professor li va dir: «Susana, no has pensat en dedicar-te a l’escriptura?». Ella va contestar amb un lacònic “no” i va marxar a especialitzar-se en sonologia a l’Haia. Actualment, segueix boja per l’art sonor però es guanya la vida com a editora, redactora i «Ghostwriter» en editorials, revistes i altres llocs. Ara sap que potser, només potser, aquell «no» podria ser que fos precipitat.

Media Partners:

close