close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Límits de la nostàlgia. Cardiff & Bures Miller

Magazine

13 novembre 2013
15-cm_killmach_2007_0.jpg

Límits de la nostàlgia. Cardiff & Bures Miller

El Museu d’Art Contemporani de San Diego presenta una mostra retrospectiva del treball de Janet Cardiff i Georges Bures Miller. Fins el 21 de gener de 2014 es pot veure Lost in the Memory Palace a la seu que el museu té a La Jolla.

La selecció de peces recull exemples dels seus treballs des de mitjans dels noranta fins al present, oferint una panoràmica de les intencions subjacents a les seves instal·lacions. Les viatjades The Dark Pool (1995) i The Muriel Lake Incident (1999), Opera for a Small Room (2003), la increïble Roadtrip (2004), The Killing Machine (2007) i el mediocre Experiment in F Minor (2013), componen l’exhibició.

Com sempre, les seves són escenografies pautades fins a l’extrem, on el guió o l’estructura prevalen sobre la resta d’elements i determinen en alt grau l’experiència del públic. Poc marge queda per a la pluralitat de vivències en les seves instal·lacions, ja que la meravella del virtuosisme tècnic sembla ser condició, si escau, per delimitar les barreres del que poden sentir o pensar els que s’acostin a les peces.

Tanmateix, Cardiff i Bures Miller segueixen enfrontant-nos amb la sempre pertinent pregunta sobre els límits de la ficció. Jugant amb les barreres que separen el de dins del de fora en les seves obres al·ludeixen també a aquelles que defineixen la separació entre la representació, la seva escenografia i la institució que les acull. Quins són els límits físics i quins els connotats. Quin regeix sobre l’altre. Amb encert, les obres i el títol ploren sobre les micro-històries i ho fan dins dels murs d’un museu.

Paloma Checa-Gismero és Profesora Adjunta a San Diego State University i Candidata a Doctora en Història, Crítica i Teoría de l’Art per la Universitat de California, San Diego. Historiadora d’art contemporani global i llatinoamericà, estudia les trobades entre estètiques locals i estàndards globals. Publicacions acadèmiques recents inclouen “Realism in the Work of Maria Thereza Alves,” Afterall journal, Fall 2017, i “Global Contemporary Art Tourism: Engaging with Cuban Authenticity Through the Bienal de La Habana,” in Tourism Planning & Development journal, vol. 15, 3, 2017. Des de 2014 Paloma és membre del col·lectiu Editorial de la revista acadèmica FIELD.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)