close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

03 març 2013
Libreria-de-viejo.jpg
Llibres electrònics de segona mà?

Eduardo Pérez Soler

Llegeixo, a The Digital Reader, una entrada en la qual Nate Hoffelder parla de la possibilitat que Amazon s’estigui plantejant muntar una plataforma de llibres electrònics de segona mà. La notícia va causar cert enrenou als mitjans especialitzats i fins i tot, va saltar a diaris generalistes, com El País . Encara que d’entrada la idea pot resultar una mica extravagant, hi ha raons per a pensar que el projecte va de debò.

En el seu bloc, Hoffelder explica que Amazon ha patentat un programari que no només permet vendre llibres electrònics -a més d’arxius d’àudio, vídeo i aplicacions informàtiques-, sinó que, a més, fa possible limitar el nombre de vegades que aquests es transfereixen d’un dispositiu a un altre. A la pràctica, això permetria que Amazon pogués acordar amb els editors el nombre d’ocasions en què un “exemplar” determinat d’un llibre digital pogués ser venut. L’objectiu últim seria el de crear un mercat de segona mà on els posseïdors de publicacions electròniques poguessin revendre-les, s’entén que a un preu més barat que les publicacions “noves”.

El projecte té el seu què, doncs suposa tractar els arxius digitals -virtualment reproduïbles un número il·limitat de vegades- com si fossin objectes físics, és a dir, com a béns materials, en els quals la duplicació sol ser cara i treballosa. Mitjançant la utilització del conegut DRM, Amazon estaria creant (una vegada més) un model de negoci basat en la lògica de l’escassetat per a aplicar-lo a un univers d’abundància.

Sembla xocant. Però no ho és tant, sobretot per als que estem vinculats al món de l’art i, per tant, estem acostumats a veure com l’escassetat es converteix en un recurs molt emprat per inflar (artificialment) el preu de les mercaderies. Al cap i a la fi, la iniciativa que Amazon sembla estar impulsant no és molt diferent de la de les edicions limitades en el món de l’art, que converteixen gravats; fotografies; o fins i tot vídeos, en béns poc abundants i, per tant, molt desitjats. Tal i com passa amb les obres d’art, els llibres electrònics de “segona mà” podran inserir-se en el mercat gràcies a la seva raresa, i no ja pel seu mer valor d’ús.

Ara bé, el projecte d’Amazon té altres implicacions, que tenen a veure amb la pèrdua de control per part individu sobre els productes que adquireix. A l’univers dels àtoms, quan algú compra un llibre imprès, té un poder de decisió complet sobre el que vol fer amb ell: el pot regalar; prestar; posar a circular mitjançant el bookcrossing o, fins i tot revendre’l. Ni els editors, ni els distribuïdors, ni els llibreters podran demanar-li comptes al respecte, perquè d’entrada, no tenen la capacitat de rastrejar el que fa amb les obres adquirides. Quan el lector surt de la llibreria amb un llibre sota el braç, trenca la relació amb la cadena de producció i comercialització del llibre. A partir d’aquí, el que fa amb els seus llibres es converteix en un misteri.

Les coses són ben diferents a l’univers dels bits, on les llibreries virtuals -i, en menor mesura, els editors- tenen una gran capacitat per obtenir una informació sobre tot allò que els seus clients fan amb els llibres electrònics que adquireixen. Com és ben sabut, Amazon és capaç d’obtenir una enorme quantitat de dades sobre els hàbits dels lectors que compren llibres electrònics en el seu web. L’empresa nord-americana no només sap quins llibres adquireixen els seus compradors, sinó que també pot recopilar informació tan diversa com els moments en què aquests estan llegint, les lectures que deixen inacabades, o els llibres que presten i comparteixen amb altres lectors. Amb el llibre electrònic, la lectura deixa de ser un acte privat, en tant que el subjecte, a mesura que llegeix, va alliberant una informació susceptible de ser utilitzada per Amazon, amb finalitats primordialment comercials.

La creació d’un mercat de llibres electrònics de segona mà es pot veure com un pas més en el control que Amazon exerceix sobre els seus lectors: aquests ja no seran tan sols una font d’informació d’extraordinari valor comercial, sinó que entraran a formar part d’un sistema comercial que segurament els reportarà menys avantatges que inconvenients. En realitat, els lectors quedaran captius d’una plataforma on Amazon -previ acord amb autors i editors- podrà decidir els protocols i les condicions econòmiques i legals sota les quals es realitzarà la revenda de llibres. Si aquest projecte arriba a cristal·litzar, l’empresa de Seattle haurà donat un pas més cap a l’apropiació de les biblioteques (virtuals) dels seus clients, les quals van perdent el seu caràcter de béns que es posseeixen per esdevenir mers serveis que es lloguen.

Eduardo Pérez Soler pensa que l’art –com Buda- ha mort, encara que la seva ombra encara es projecta sobre la cova. No obstant, aquest fet lamentable no l’impedeix seguir reflexionant, debatent i escrivint sobre les més diferents formes de creació.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)