El “cute” i cabelleres sobre pèl

1. Cute
Ser cute, en el nostre cas, es va tornar en un escut contra la sexualització a l’ambient patriarcal en el qual vam començar a ser Momu & No Es. En una espècie de capital cute que ens permetia operar en un terreny difícil d’intervenir-hi.

Per contextualitzar aquesta noció d’un capital cute enumeraré a continuació una sèrie d’idees i reflexions que conformen les relacions del cute amb la construcció d’un espai de resistència.

A. Ahir

Llibreta d’una estudiant de Belles Arts decorada amb adhesius d’un Sony Angel vestit de gat, i un ninot de Sylvanian Families entre altres motius.

Primera classe de Labs 1, una classe de 23 alumnes de primer. Presentacions amb pronoms, totis she/her o All of them. Un ambient suau, que, això no obstant, pot ser desafiant.

B. Cute i el Japó
La primera vegada que vaig anar a el Japó, una de les coses que més em van cridar l’atenció va ser que el cute era per tothom. Des dels estudiants, passant pels treballadors del metro, els salarymen o el monje budista, que, per cert, tots aquests estan caracteritzats per uniformes, però això és un altre tema. Com anava dient, tots ells lluïen sense vergonya charms i petits ninots que decoraven els seus telèfons mòbils i bosses de treball.

Tots consumien obertament cuteness. El Cutenes: el kawaii^[1]Kawaii: Els japonesos utilitzen la tendresa en una gran varietat de casos i situacions que en altres cultures poden estar considerats com incongruentment infantils o frívols (per exemple, en … Continue reading i les seves múltiples derivacions^[2]Per exemple el Gurokawa (グロカワ), també conegut com el “Creepy Cute” fora del Japó, és una estètica japonesa que es caracteritza per una juxtaposició d’imatges kawaii amb elements … Continue reading.
Vaig llegir després que al país Nipó existeix fins i tot la figura oficial de les Embaixadores del cute^[3]May, Simon El poder de lo cuqui. Alpha Decay, 2019. Página 56..

C. Cute a la cultura occidental
Mentrestant, aquí, el cute històricament ha estat vinculat a la infància, les mascotes, les adolescents femenines o fins i tot els elements decoratius. D’un caràcter domèstic, vaja, amb les connotacions negatives i de falta d’agència que comporten aquestes nocions. El cute generava, i sovint encara ho fa, cert pudor i menyspreu intel·lectual. Però, i si aquesta “superficialitat” es convertís en fricció?

2. Radical cute (っ◕‿◕)っ ♥
El cute respon a un desig intens, en un lloc on l’administració del daddy ha estat constantment constrenyent, dictant el que es pot fer i el que no. El radical cute emergeix de la intimitat dels dormitoris, dels centres d’operacions on es construeixen espais comuns de pertinència des dels quals es pot actuar lliurement.

“We are cute together” mencionen Amy Ireland i Maya B. Kronic, autores d’Acceleracionisme cute^[4]Amy Ireland & Maya B. Kronic, Cute Accelerationism. Urbanomic, 2024. en una entrevista pel pòdcast Machinic Unconspicious Happy Hour. Aquesta expressió reflexa la seva exploració conjunta de com el cute pot servir com una forma de resistència i subversió en contextos culturals contemporanis.

Aquest enunciat em fa pensar en Noura Tafeche i Alex Quicho, en Montse Badia i Maria Muñoz o en Eva i en mi; en col·laboracions cute i com aquestes unions s’expandeixen, en aquest cas, a totes les que hem col·laborat d’alguna forma en el passat A*LIVE 2024. Aquest together parla d’una pertinència a un lloc emancipador per la comunitat feminista LGTIBQA +.

Aquest ser cute, una vegada més, es transforma en un mantell polivalent. Ja no tan sols protegeix, sinó que també ens impermeabilitza i, a la vegada, ens ofereix un sòl des del qual operar sense haver de justificar-hi res més. We are cute together.

Cabelleres sobre pèl de ninot ʕ•́ᴥ•̀ʔっ
Tornant al Japó, originalment el terme kawaii s’utilitzava només per descriure la tendresa d’un bebè o d’un animal, coses que són considerades com “autènticament kawaii”. Però, en l’actualitat, l’ús s’ha ampliat a qualsevol altra mena de coses. El fenomen del kawaii es va presentar per primera vegada durant la dècada dels seixanta amb l’aparició de joguines en forma d’animals de peluix.

I és que un col·lectiu injuriat i poc respectat per la nostra societat-mirada antropocèntrica, és el dels animals no humans i els objectes que es personifiquen de forma constant. Parlem de cabelleres sobre pèl, del cute i del travestisme animal.

Exemples com L’aldea de l’auró o Sylvanian Families formen part de la ingent producció audiovisual i de l’imaginari cute, en el que animals i objectes antropomòrfics responen a actituds humanes donant lloc a exèrcits de subalterns. Aquestes tendreses ens encaren amb l’uncanny: aquell parpelleig inquietant que revela aquella alteritat enmig del que és familiar. O fins a la fi d’un món tal com el coneixem^[5]Jorge Cascante, a Una habitación propia, un dels contes del llibre Una ciudad entera bañada en sangre humana, Blakie Books 2022, del flirteig d’un home amb els Sylvanian Family i el potencial que … Continue reading.

“Vine a la nostra aldea a jugar amb nosaltres
a jugar amb esquirols, a jugar amb ossos.
Vine que t’esperem, serà la nostra alegria.
Jugarem de nit, jugarem de dia.
Uoooooooo Uooooooo
Som els teus amics, i sortirem amb tu.
A ensenyar-te boscos, a ensenyar-te rius.
I gaudirem de moltes aventures,
i també diversions i moltes entremaliadures.
Uoooooooo Uooooooo
Xamalele, xamalala
a l’aldea t’hi quedaràs”

“A l’aldea t’hi quedaràs” resa amenaçant la cançó^[6]La música d’aquesta sèrie va ser composta per Akiko Kosaka, i molt ben rebuda pel públic i per la crítica. Emilio Aragon es va encarregar d’escriure la lletra en espanyol, que va ser … Continue reading en espanyol de L’aldea de l’auró. Davant de l’alteritat se’ns presenta la possibilitat d’una Venjança imaginada per aquests objectes cute contra nosaltres, el que em retorna a la idea que un exèrcit d’entitats cute operant des del cuteness dona lloc a la parresia. Com un cavall de Troia en el món que no ens ha deixat parlar i ens ha tractat amb paternalisme.

Una cosa que tenia present a l’hora de reflexionar sobre el cute, les cabelleres sobre pèl, la comunitat i el fandom, són els Furrys. Recomano l’article: ENJOY THIS LEAK >W< GAY FURRIES PWN THE GOVERNMENT. Hacktivismo Furry Queer i la rebel.lió virtual pels drets LGBTIQ+, de ¥€$Si PERSE, publicat en aquesta mateixa revista.

Extra bonus
IA y lo cute
Quan parlem d’una venjança imaginada penso en la nostra actitud actual cap a la IA; personificada i a la vegada menys independent del que imaginem. En començar a investigar el món de la IA generativa aviat ens vam adonar de les limitacions culturals i “ètiques” que influeixen en la programació d’aquestes tecnologies. La majoria dels programes d’IA generativa no ens deixen crear contingut considerat com “ofensiu”, com: “cute anthropomorphic figure of a Sylvanian Family evil figure”. En aquest cas, Evil (diable o malèvol) era el problema, en canvi, weapon (arma) sí que l’acceptava.

Per altra banda, a part dels biaixos creats per l’educació de la IA i el seu estat lactant, els intersticis, els dubtes i els falls en el disseny són detalls encantadors que marquen l’estètica dels primers albors de l’ús de la IA generativa, mostrant un caràcter propi, quan encara sembla voler revelar-se al nostre llenguatge per trobar aquelles fissures que ens porten a mons possibles com universos lovecraftians, promeses quàntiques i portes hipersticioses.

Detall fotograma video “Radical Cuteness” de Momu & No Es

Colofón
L’altre dia, tornant a casa de nit, vaig veure a un home que vestia una faldilla curta sobre la seva roba i una diadema LED amb unes grans orelles de gat.

I és que, qui no vol ser cute avui en dia?≧◠◡◠≦✌

Lucía Momu

(Imatge de portada: Cabelleres sobre pèl i viceversa, Momu & No Es)