Lou Reed, el segle XX s’ha acabat

És difícil trobar referències sobre les que molts puguem estar d’acord i més encara que uneixin a persones de diferents àmbits de la cultura. Lou Reed és una d’aquestes referències. I és una de les referències d’A*DESK que creiem que compartim tots, col·laboradors, lectors i amics. De Lou Reed vam aprendre coses que no s’ensenyen a les universitats de lletres. Per exemple, la inevitable connexió entre creadors de diferents àmbits, que només una absurda divisió (econòmica) fa que parlem a vegades de músics, poetes o artistes. La Velvet Underground era Andy Warhol, així que Sonic Youth eren també Mike Kelley, etc. Però, també Lou Reed apareix com un rastre del que quedava del segle XX, o d’una idea del que el segle XX va poder o voler ser. De fet, la seva mort ens ha agafat per sorpresa encara que penséssim que va viure quaranta o cinquanta anys més del que podríem haver previst. Aquest hauria estat el preu del risc, d’aquesta anhelada i ja només nostàlgica possibilitat d’unió entre art i vida sempre que aquesta última sigui portada al límit. Us deixem, com a memòria, amb un dels vídeos més nostàlgics que hem trobat, una breu filmació a la Factory amb la Velvet.