close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

27 octubre 2013
burden.jpg
Quan Chris Burden va construir un cotxe

David G. Torres

Aquesta setmana Xavier Acarín comentava l’exposició de Chris Burden al New Museum de Nova York insistint en la seva tendència a l’espectacularitat. Potser aquest intent actual de fer coses grandotes, en Chris Burden tingui a veure amb l’intent de lliurar-se del llast d’haver estat l’artista que es va disparar al braç, el famós “Shoot”. Jorge Satorre, que l’any 2006 va bussejar sobre el tret de Burden produint la peça “National Ballon”, explicava que l’artista californià no vol saber-ne res d’aquella performance. Sembla que li ha ocasionat algunes situacions incòmodes amb alguns fans que han volgut repetir l’acció.

No obstant això, més enllà de l’excés i el megalític dels seus últims treballs o la morbositat del dolor i el dany en les primeres performances, hi ha un Burden potser intermedi, fascinat pels mitjans de locomoció, manual, de vegades futurista i propositiu, i en aquest sentit molt proper a d’altres artistes visionaris com Ant Farm, amb els quals va coincidir en algunes programacions de vídeos a La Mamelle a San Francisco. Allà és on va mostrar “Big Wrench”, el vídeo en què narra com va comprar i finalment es va desfer d’un enorme camió amb el qual volia fer art que no fos art (i que va ser el punt de partida que em va portar a escriure l’assaig “No más mentiras”). En aquesta mateixa línia hi ha una altra peça curiosa de Chris Burden de 1977: “B-Car”. Aquí de nou apareix el Burden científic, manual, fascinat pel motor, la tecnologia (tot això estava en les seves performances, encara que fent-se mal: crucificat en un cotxe, electrificat…), l’ecologia, el viatge i allò manual. Aquí, en aquest retorn al subjecte, en el viatge com esforç personal, en de nou, el traçat d’un relat (Chris Burden l’artista que es va disparar, Chris Burden l’artista que es va fabricar un cotxe) o a la falta de grandiloqüència, aquí, en els seus propis marges, és on em sembla que podem trobar al Burden més interessant i més contemporani.

Afortunadament els d’Ubuweb ens han deixat el regal de la publicació que Burden va editar a propòsit de “B-Car”: http://ubumexico.centro.org.mx/text/conceptual-artists-books/Chris+Burden.pdf

http://www.davidgtorres.net

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)