close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

03 octubre 2022
Tema del Mes: Ones de ResistènciaEditor/a Resident: Fito Conesa
Margaret Watts Hughes. Vibrats d’un porvenir Entrevista animada a Maria Arnal

i

A finals del XIX mentre els tubs de cera obrien el pas a un futur d’ones noves, la cantant i inventora gal·lesa Margaret Watts Hughes es convertia en una de les primeres dones a presentar un invent a la Royal Society de Londres.

La senyora Watts Hughes també hi va ser present. És la senyora que canta formes de flors sobre superfícies planes disposades a aquest efecte, emetent notes a través d’una mena de pipa, actuació a què vaig assistir un dia de la temporada passada, i que molt possiblement pugui donar lloc a avenços considerables.
(Cita presa de Notes from a diary, 1889-1891, per M. E. Grant Duff).

Chladni ja havia donat a conèixer la seva feina sobre les vibracions, així com el càlcul de la velocitat del so per a diferents gasos. Ernst Chladni va ser el pioner del que més tard es va denominar l’acústica i Margaret va ser segurament, el primer intent poètic i filosòfic d’apropar aquest esdeveniment científic al món del transcendent.

Impression Figure de Margaret Watts Hughes, pigment sobre vidre. Data desconeguda. Cortesia de Cyfarthfa Castle Museum and Art Gallery.

L’Ediophone de Hughes consistia en una mena d’embut cobert per una membrana i connectat a una pipa a través del qual i mitjançant les vibracions que la seva gola emetia, es dibuixaven unes màgiques formes que ella mateixa va anomenar les flors de la veu. La tinta juntament amb altres fluids, llavors i petites pedres vibraven sobre la superfície esbossant una imprevisible i orgànica possibilitat.

 

Pàgina procedent de The Eidophone de Margaret Watts Hughes’ (1904) — Font: còpia de l’autora.

Un acte carregat de simbolisme i simplicitat a parts iguals, li va servir per posar les bases de la música visual. Hughes va elaborar la més bonica de les cosmogonies, no exempta de ciència. Som producte d’un tremolor més gran, que ens dibuixa i defineix. Una agitació de vegades inaudible que ens construeix a petits sospirs compassats. Som vibració.

Retrat

És en aquest punt on tintineja al meu cap, no només un nom en concret sinó una manera d’habitar allò musical i allò creatiu. Un acord més gran que abraça les sonoritats noves amb la naturalitat que els arbres estableixen, pel fenomen de l’empatia, el seu espai propi en una arbrada.

Vaig llançar dues preguntes a Maria Arnal.

Li vaig llançar dos interrogants eclosionants.

Però ho vaig fer amb la seguretat que la resposta esbossaria en si mateixa els vibrats d’un futur.

Fito Conesa: Les flors de la veu reben el seu nom per la seva forma de vegades calidoscòpica i altres centrípeta. Si poguéssim veure les vibracions més enllà de les ones (waves) que dibuixen els equalitzadors o els programes d’edició d’àudio (lluny dels paràmetres dels decibels), com creus que serien, com es relacionen amb nosaltres, color, densitat… ?

Fito Conesa: En parlar de vibracions que ens envolten a través de l’aire estem ja deixant entre veure conceptes com el so com a arquitectura, és a dir la reverberació com a element constructiu per exemple… Com a artista / músic que viu en constant LAB, assaig i error. Com abraces la reverberació a les teves feines? series capaç de fer una analogia entre una composició musical (totes les seves capes i veus/elements que la construeixen) i un jardí o un bosc?

Imatge Cthulhu: Siddharth Gautam Singh |Video i Àudio:  Fito Conesa |Veu: Maria Arnal

 

(Imatge destacada: Three pitches. Impressió de Margaret Watts Hughes, pigment sobre vidre. Data desconeguda. Nota escrita: “Octave and 5th interval Bb”. Cortesia de Cyfarthfa Castle Museum and Art Gallery).

Fito Conesa és artista i programador. Llicenciat en Belles Arts per la UB, tant imparteix i elabora tallers, com conceptualitza i produeix obres visuals i sonores o comissaria exposicions. Va ser director del projecte Habitació 1418 del MACBA i del CCCB i va formar part de l’equip tutorial de la Sala d’Art Jove de Barcelona. www.fitoconesa.org

Maria Arnal és una de les veus més admirades del panorama recent de Catalunya. Formada als camps de la traducció, les arts escèniques, l’antropologia i el cant, desenvolupa el seu treball musical a partir de l’experimentació apassionada amb arxius i fonoteques digitalitzades d’enregistraments de camp. Comparteix el seu projecte artístic príncipal amb el músic Marcel Bagés.

Media Partners:

close