close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Matadero Memoria Aural – Soundreaders

Magazine

31 desembre 2013

Matadero Memoria Aural – Soundreaders

Una sèrie mnemònica virtual que uneix termes «in absentia» és el que pot apreciar fins al 23 de febrer a Madrid a Intermediae. Es tracta del projecte «Matadero Memoria Aural» que el col·lectiu Soundreaders va dur a terme durant 2013, amb la principal fita d’assolir la documentació de la història de l’escorxador municipal -en l’actualitat centre de creació contemporània- i el seu entorn més immediat dins d’Arganzuela, a Madrid, a través de l’enregistrament acústic dels fets de la memòria de les persones vinculades a aquest espai, bé per motius personals, bé per temes laborals.

Com se sap, aquesta forma de preservar el patrimoni a través d’una representació purament acústica no és nova. Just fa uns dies vaig conèixer -a través de Javier Ariza, professor a la Facultat de Belles Arts de Cuenca – «The Museum Of Endangered Sounds» de Brendan Chilcut, un projecte (del que ja va parlar aquí Verónica Escobar Monsalve), que busca preservar sons generats en el seu dia per tecnologia ja obsoleta i que, per tant, mai tornaran a ser emesos. El mateix Ariza va dur a terme un [projecte de recuperació de la memòria a la ciutat de Cuenca de l’antiga estació del tren al confrontar-la amb l’aparició de la nova i flamant estació de l’AVE.

No obstant això, el que dota d’una perspectiva particular «Matadero Memorial Aural» és el sistema utilitzat per Soundreaders, a mig camí entre la tècnica del «soundwalk» i l’entrevista fònica. Aquesta singularitat, per la que temps present («soundwalk») i temps passat (entrevista) -memòria a curt termini i memòria a llarg termini- es troben en un mateix pla sonor, comporta la possibilitat de navegar directament en la forma. Doncs la memòria no té substància, és només forma, per això els universos sonors, i aquesta proposta en concret més encara donat el seu caràcter introspectiu, ens permet reflexionar -i aquí no puc menys que veure un plantejament similar al treball de Laurie Anderson- sobre la nostra construcció de la identitat col·lectiva, i igualment individual, i verificar que la nostra memòria es veu afectada per la tecnologia.

Aquests paisatges sonors que ens presenta Soundreaders aconsegueixen que no trobem a faltar la part visual a la qual inevitablement es troben vinculats, tot i que es dóna l’opció de visitar els llocs del recorregut i escoltar els sons mitjançant telèfon mòbil, Tablet o audio-guies. Això emperò, no cal veure per experimentar de primera mà tot el desenvolupament de la historicitat d’unes vides i de la societat a la qual pertanyien i que segueix aquí recoberta de diferents capes que només els dissímils sons adjacents són capaços de separar mitjançant les paraules -de nou Anderson-, el to, el soroll i els silencis.

Fa molt de temps va començar Belles Arts a Salamanca i la va acabar a València, on, en darrer curs, un professor li va dir: «Susana, no has pensat en dedicar-te a l’escriptura?». Ella va contestar amb un lacònic “no” i va marxar a especialitzar-se en sonologia a l’Haia. Actualment, segueix boja per l’art sonor però es guanya la vida com a editora, redactora i «Ghostwriter» en editorials, revistes i altres llocs. Ara sap que potser, només potser, aquell «no» podria ser que fos precipitat.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)