close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

12 gener 2015
1418580138633.jpg
Moment es diu igual en turc i en suec

Amb Moment, al Moderna Museet d’Estocolm, l’artista turca Meriç Algün Ringborg tracta la immigració, tema central de la realitat política europea i debat per antonomàsia de l’actualitat sueca.

El 14 de setembre de 2014, el Partit Social-Demòcrata Suec va guanyar les eleccions generals, deixant en segon lloc al Partit Moderat. Els dos conformen un fort bipartidisme en la política sueca, però tots dos estan integrats, al seu torn, per una coalició de partits. En tercer lloc se situà el partit Demòcrates Suecs.

El partit guanyador és el més antic de Suècia, i té una forta tradició marxista-socialista; el que va quedar en segon lloc és de centre-dreta; i el tercer existeix des de 1988, però va obtenir representació al Parlament per primera vegada el 2010. Després de les eleccions de 2014 va duplicar la seva representació amb un 13%. És un partit d’extrema dreta i es posiciona en contra de la immigració.

Poc més de dos mesos després de les eleccions, a principis de desembre de 2014, el Govern va declarar que se celebrarien eleccions anticipades al març de 2015. El motiu: els Demòcrates Suecs van recolzar el projecte pressupostari de l’oposició en comptes del del Govern, amb la qual cosa, el projecte de l’oposició va obtenir més vots. Els Demòcrates Suecs van anunciar que s’oposarien de manera sistemàtica a qualsevol política que recolzés la immigració. El Govern, en no voler governar amb el projecte pressupostari d’un altre partit, va convocar eleccions anticipades. Gairebé un mes després, el 27 de desembre, el Govern va anul·lar les eleccions anticipades després de pactar amb l’oposició. Al final governarà amb el pressupost del Partit Moderat, però podent introduir algunes modificacions.

Moment és una paraula que s’escriu i pronuncia igual en suec que en turc, excepte una variant en l’accent. Si ho escolta un suec pronunciat per un turc, aquest podria pensar que l’altre està parlant incorrectament el seu idioma, i viceversa. La paraula forma part de Ö (The Mutual Letter), un diccionari que ha creat l’artista on recull totes les paraules que s’escriuen i pronuncien igual en turc i suec. A l’exposició s’escolta la veu de dues persones per uns altaveus que inunden la sala recitant en ambdós idiomes.

Potser es pugui entendre l’auge xenòfob a Suècia allunyant una mica el zoom del tema. A The Concise Book of Visa Application Forms, l’artista recull en un llibre tots els formularis per a l’obtenció de visats del món. Algunes frases del llibre estan disperses en el que semblen tanques publicitàries per tot el recinte del museu. D’aquesta manera, al lector l’assalten visualment preguntes com “¿Vol viure temporal o permanentment?”, O “Vostè i la seva parella estan vivint en una relació estable i genuïna?”. Tretes del seu context, aquestes preguntes es tornen totalment absurdes. ¿Fins a quin punt pot un govern subjectivar a les persones que desitgin viure al seu país, sota quins paràmetres i amb quina pretextos?

Els partits anti-immigració com Demòcrates Suecs i, de manera més subtil, el Partit Moderat, sempre utilitzen el motiu proteccionista d’”abans protegir els interessos de la seva gent que els dels altres”, ja que a Suècia també ha tocat la crisi; un 8% d’atur general i un 23% en menors de 25 anys. Allunyem zoom: Per què emigrem? No existeix la riquesa sense la pobresa, doncs una és el resultat de l’altra. Cada vegada que justifiquem polítiques proteccionistes de tipus xenòfob, preguntem com es fabrica el que comprem, o a qui li ha venut armes el nostre país per participar en quines guerres.

A Suècia moltes persones parlen anglès. Tot i això, sense entendre suec, un sent que s’està perdent gran part de la realitat del país. És per aquesta raó que des que sóc aquí sento que el país té moltes contradiccions que no acabo de poder definir. D’una banda, Suècia és un dels països del món amb més tradició d’acollida de refugiats polítics, i de l’altra, veig, escolto i llegeixo històries com la que Núria Güell va visibilitzar a través de Too much Melanin el 2013, de la que ja va parlar amb el crític i comissari Martí Manen a A * Desk. Si el partit Partit Moderat, que va estar al poder de 2006-2014, ja va impulsar projectes com el REVA, que bonificava als policies per cada immigrant que capturessin, la fama d’oberta i solidària de Suècia ve d’abans de 2006?

La sistematicitat i el minimalisme presents a Becoming European exposen uns fets d’una manera tan aparentment neutral que un no té més remei que qüestionar el per què d’aquesta realitat. En aquesta obra l’artista crea una taula en la qual marca en diferents colors el seu estat legal a Europa de 2007 a 2012 d’acord amb les categories de turista, resident temporal, resident permanent i esperant ciutadania. Aquestes categories són una forma de control. Mentre la globalització capitalista fa la seva feina a nivell internacional, els estats-nació lluiten per mantenir la seva antiga sobirania exercint el seu poder sobre les persones en el seu territori.

Si el que realment volen fer les institucions governamentals és perpetuar la distinció de qui està fora i qui a dins; qui són els amics i qui els enemics, -segons la terminologia de Chantal Mouffe-, que l’apliquin a la pràctica mitjançant la definició concreta de què és el demos, de qui és poble, oferint a tots els seus integrants els mateixos drets i oportunitats, sense distingir entre ciutadans de primera i de segona. Més enllà del que ens separa o distingeix, Meriç Algün assenyala el que ens uneix com a individus, i ens convida a decidir com nosaltres ens volem definir, independentment de com ens vulguin encasellar.

Raquel Machtus és nòmada de naixement. A més de la seva avidesa per conèixer nous llocs del món, li interessa el nomadisme in situ, és a dir, buscar i aprofundir en les connexions no establertes entre els elements d’un mateix context. Així mateix, considera que l’art, analitzat des de totes les facetes, ofereix perspectives molt interessants per aquest nomadisme. Es proposa aprofundir en elles.

Media Partners:

close