Ningú sap què passarà

El centre cultural Montehermoso de Vitòria presenta Nouvelle Science Vague Fiction, un projecte de Regina de Miguel, que es pot visitar encara fins l’1 de gener.

Nouvelle Science Vague Fiction ha mantingut ocupada a Regina de Miguel durant els últims tres anys. És un projecte de recerca en diversos formats sobre els límits de la nostra habilitat per conèixer i identificar allò cognoscible. L’obra suggereix l’accés a aquesta pregunta mitjançant la participació en una experiència del temps, on hi conviuen les referències al present, al passat i al futur. En paral·lel a la seva producció, l’artista ha fet públic el desenvolupament del projecte a la web nouvellesciencevaguefiction.tumblr.com, on es pot accedir a algunes de les fonts que ha consultat.

Nouvelle Science Vague Fiction es nodreix tant de fonts de la cultura popular com del treball de científics i teòrics polítics. Amb l’atles d’imatges que es genera en el projecte, Regina dóna cos a una representació del desig inicial que motiven els viatges cap a l’exploració de regions difícilment mapejables.

A la mostra, la instal·lació d’un diaporama, una sèrie d’objectes, fotografies i un vídeo es complementa amb la programació d’un cicle de cinema de ciència ficció amb clàssics com La Jetée (Chris Marker, 1962), Solyaris (Tarkovsky, 1972) , Alphaville (Godard, 1965), Welt am Draht (Fassbinder, 1973), L’année dernière à Marienbad (Alain Resnais, 1961), Fahnrenheit 451 (Truffaut, 1966) i Moon (Duncan Jones, 2009); a més del taller Future Timeline, amb el que proposa la generació de narracions subjectives vinculades a la ciència ficció (realitzat els passats 26 i 27 d’octubre).

L’interès de l’artista amb aquesta obra és el de generar en el públic un conflicte, que neix del reconeixement de la seva pròpia participació, mitjançant el consens, en els discursos sobre certeses prometedores legitimades per l’autoritat de la ciència i el poder polític. “La tendència de les narracions utopistes contemporànies no és la de representar una societat perfecta; tracten de representar la nostra dificultat per imaginar-ne una”, em comentava Regina en una conversa recent. En un present d’indeterminació general, la re-emergència entre nosaltres de l’imaginari de la ciència ficció pot ja no tenir la funció de distreure’ns cap temps millors si no, per fi, la d’educar-nos per a la vivència d’un present que queda clar que no podem controlar.

Regina apel·la a la interpretació d’ F. Jameson sobre la idea de futur com a desig per la seguretat que ens donen les certeses. En tant que construccions culturals que creen esperances compartides, els plans de futur que van ser representats per la cultura popular funcionen avui com documents d’aquell pacte que una vegada realitzarem amb aquelles narracions. L’artista vol substituir la linealitat de les utopies futuristes populars amb l’escenificació d’un present suspès. La seva aposta a Nouvelle Science Vague Fiction és la de veure aquelles històries de futur com interfícies, és a dir, com a superfícies intermitents d’interacció en les que en algun moment vam participar, moments en què negociem amb nosaltres mateixos, amb el que pensem del passat i el que imaginem per al futur.

La inexactitud que hi ha en tot futurible és la que Regina de Miguel presenta amb aquest projecte. Enfront de la pactada -i artificial- seguretat que ens proporcionen les històries d’utopies per arribar, el que l’artista vol és que ens aturem a passejar per la vora del diaporama d’un relat de temporalitat congelada. Mantenir-nos-hi per tal d’intuir la sensació del passat i el futur de la nostra contingent imatge-estat.

A la configuració d’un sistema de representacions li correspon, sempre, un negatiu. Com que és una ordenació subjectiva d’una recerca personal, és clarament no científica, tot i compartir amb la ciència l’impuls inicial per conèixer. La bellesa de Nouvelle Science Vague Fiction és que mostra també la intuïció de l’existència de tota la resta, un “tota la resta” fosc i inaprehensible.