close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

09 febrer 2014
“Només” crítica

A*DESK

La setmana passada ens vam tancar molts dels que participen del projecte d’A*DESK, més alguns simpatitzants i gent interessada en la crítica per parlar només de crítica d’art. El context va oferir-lo el Centre d’Art de Vic en un taller de la la QUAM’13 (amb retard pels, al seu torn, retards pressupostaris de l’administració).

No es va tractar exactament d’un taller, sinó d’un context en el qual discutir sobre crítica d’art, com si es tractés d’una trobada, un congrés o una cimera, això sí, oberta. De fet, l’estratègia ja era crítica, situacionista: utilitzar els elements de la societat capitalista (el cim, el congrés) i canviar-los de significat: un espai per a discutir en horitzontal. Vam parlar sobre el paper de la crítica a internet; sobre si encara quedava espai per al paper -i sobre quin seria aquest; sobre com escriure des de la hipertextualitat. Ens vam preguntar on quedava l’opinió i fins i tot hi va haver lloc per pensar en una crítica “creativa” on introduir-hi l’humor o la ficció.

En alguna cosa semblava que podíem posar-nos d’ acord: en que qüestions com la descripció o el gust personal no entraven ni en discussió, sí, en canvi, considerar la crítica com un espai de reflexió, com un lloc excusa que serveixi com disparador per a altres temes. O que en parlar de crítica es pot parlar de tot.

Potser per això, per tanta discussió, per l’humor o perquè parlem de tot parlant crítica, ja en el retorn Sonia i Irina es van recordar de Hennessy Youngman: crítica de la crítica institucional, crítica i compromís polític, humor sobre art contemporani que no només és per a iniciats… Us deixem amb un dels seus vídeos, el dedicat a la crítica institucional, justament.

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

09 febrer 2014

“Només” crítica

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)