¿Nous misticismes?

Marc O’Callaghan, Lesseps, Joanic, Virreina, Sol (del projecte sobre les dotze places de Gràcia)

Assistim a un resorgir d’allò que és místic en les pràctiques artístiques contemporànies. Tarot, horòscps, rituals pagans i esoterisme no són nous en l’art. Des de fa uns anys, almenys des de la documenta 11 d’Okwi Enwezor es ve presentat atenció a formes de crear a partir del pensament màgic i a treballs que assenyalen pràctiques i creences ancestrals. És aquesta atenció al ritual i a allò que és ancestral una conseqüència de la globalització i la descentralització del món de l’art? L’exposició del CCCB La llum negra, de la Ana Llurba parla aquest mes, mostra com la influència de les tradicions secretes en les arts es remunta molt enrrera en el temps. Aquesta exposició no més enllà dels anys cinquanta i passa una mica de puntetes per la contemporaneïtat, però es fixa en uns quants personatges (Aleister Crowley, Rudolf Steiner) molt seguits pels artistes seleccionats.

Hi ha qui afirma que aquest resorgir de l’esòteric té a veure amb una necessitat de transcendència en la societat postmoderna, cosa que explicaria a l’hora la desconfiança en la ciència i el recurs a les medicines alternatives o a certs règims de vida. D’això tracta justament el treball d’Ed Fornieles, a qui Maria Muñoz ha entrevistat per aquest número. Dietes i règims alimentaris dissenyats per a millorar el rendiment, biohacking i tendèncias new age com a forma de reprendre el control del propi cos? Marc Navarro parla també en aquests termes del treball d’Oliver Laric,  que recórre a l’esotèric per invocar un ordre universal capaç de diluir, entre altres, el marc social, econòmic i fins i tot especista.

Altres projectes a Barcelona, aquest cop de comissariat, beuen de l’esoterisme per a prendre forma. Caterina Almirall posa el pensament màgic en pràctica en l’exposició que es pot veure fins al 14 de juliol a Can Felipa, Una exposición como un conjuro. Ella mateixa parla amb Irina Mutt sobre la seva exposició a La Capella, en el marc de BCN Producció, i sobre el comissariat com una pràctica basada en els afectes i en la imaginació. A mig camí entre la invocació i el conjur, aquestes joves comissàries s’acosten d’una manera diferent al món, al món de l’art també, donant lloc a projectes que inclouen la vulnerabilitat com a part integrant del conjunt.