close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

01 agost 2013
Perdre el Nord: Maldives i Angola a Venècia

Diana Padrón Alonso


Segons les previsions, la República de les Maldives, el país més baix del planeta, desapareixerà completament sota les aigües l’any 2050. Si la Venezia enfonsada d’Alfredo Jaar promet un canvi esperançador per la cultura occidental, la desaparició de les Maldives ens llança irremeiablement cap a un futur global distòpic. Es pot imaginar una altra utopia que no sigui la d’un futur post-occidental? (Deep Weather, Ursula Biemann). Des que l’any 1989, amb la caiguda de les últimes trinxeres comunistes a Europa, les cultures occidentals s’integressin en una cultura neoliberal global, sembla impossible imaginar un altre futur que aquell que ha estat pactat amb el consens del capital. Les úniques alternatives semblen situar-se dins d’una certa ‘cosmocràcia insurgent’: una mena de moviments d’insurrecció global aferrats als principis del capitalisme democràtic. Segons Jean-François Lyotard, si únicament el dissens és capaç d’evitar la subordinació, l’antagonisme és l’única via possible per a poder imaginar un futur post-capitalista, i en aquesta conjuntura, ensopegarem possiblement amb el sorgiment de noves formes de feixisme, però podrem també advertir la presència d’una força encoratjadora, decidida a romandre en aquest exercici de dissentiment: aquesta força és el Sud.

Les propostes de la República de les Maldives (Disappearance as work in progress – Approaches to Ecological Romanticism) i la República d’Angola (Encyclopedic City) per a la present edició de la Biennale di Venezia, encara que des d’enfocaments diversos, coincideixen en alguns aspectes. Ambdues participen per primera vegada des del benefici de la perifèria, fora dels espais institucionals. Conceptualitzades per comissariats col·lectius (Chambers of Public Secrets i Beyond Entropy), utilitzen metodologies desenvolupades en el circuit global però aplicades a l’experiència local.

Més d’una vintena d’artistes participen en el projecte Disappearance as work in progress – Approaches to Ecological Romanticism, on Maldives es qüestiona sobre un nou paradigma moral, basat, ja no en els codis culturals, sinó en els de la pròpia naturalesa. Una proposta eco-estètica que supera la tradicional dicotomia occidental entre cultura i natura des d’una pensament decolonial i no antropocèntric. La natura ha deixat de ser un mer artefacte cultural, per esdevenir una guia de l’esperit i l’intel·lecte (Maldives To Be or Not, Khaled Ramadan).

Encyclopedic City, projecte premiat amb el Lleó d’Or a la millor participació internacional, es presenta com una provocació del propi statement de la Biennale: “quan un edifici tendeix a ser enciclopèdic esdevé una ciutat”. Aquesta investigació, iniciada per Beyond Entropy a l’última Mostra Internazionale di Architecttura, proposa la transformació d’un palau renaixentista en un espai de conflicte on la capitalització dels objectes artístics i les fantasies occidentals s’enfronten a les complexitats de l’experiència urbana a la ciutat post-colonial (Found Not Taken, Edson Chagas). Els objectes urbans de la ciutat de Luanda, retratats com a ciutadans del lloc, formen un catàleg de les condicions espacials múltiples a què es troben sotmesos a la nova Ciutat Global. Aquesta enciclopèdia urbana funciona com a taxonomia -una altra- que possibilita noves relacions dialèctiques entre els diferents agents urbans per entendre l’espai públic, i potser, habitar-lo.

La cultura contemporània busca noves estratègies davant el futur d’una globalització que amenaça amb ofegar-se. Per trobar-les, es fa estrictament necessari ressituar-nos sobre el mapa. Llevar-nos un matí havent perdut completament el nord, podent per primera vegada, imaginar un futur que no hagi estat pactat.

Per Diana Padrón l'art és la millor plataforma per practicar l'"intrusisme", una sort de comportament indefinit que el permet desenvolupar el pensament horitzontal. Els formats que utilitza per parlar són la crítica, la curadoria, la pràctica artística i la teoria de l'art, línia en la que treballa en el grup d'investigació Art Globalització Interculturalitat de la Universitat de Barcelona.

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)