close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

02 maig 2011
Programes polítics en relació a l’art contemporani

A*DESK

Com veuen el mapa de l’art contemporani a Barcelona i quin és el seu programa polític en relació a l’art contemporani?

Jaume Ciurana (CIU)

Des de CIU establim quatre grans eixos d’actuació (formació, creació, producció, i difusió). A la ciutat hi ha un conjunt d’elements: Macba, La Capella, Virreina, fundacions privades, galeries, artistes, grans espais expositius…. Aquests elements no ens han de fer oblidar que el destinatari de les politiques culturals és l’usuari, el públic, els ciutadans. S’ha d’aconseguir que tots els agents es posin d’acord i tenir clar que el destinataris és el públic.

A més, Barcelona també ha de tenir un Centre d’art contemporani, amb doble funció: la creativitat local i les pràctiques curatorials, un lloc on es puguin assajar discursos i reinterpretacions.

Àngels Esteller Ruedas (PP)

Barcelona ha de ser una gran capitat cultural amb projecció internacional. És fonamental la iniciativa privada. L’ajuntament ha de generar un marc on donar suport al creador, als emprenedors i difondre el fons a través d’exposicions. Hem de tenir un bon circuit tant nacional com internacional. I arribar a tots els agents del món de l’art (creadors, galeristes, col·leccionistes, etc.)

Barcelona ha de ser una plaça europea del mercat de l’art. S’ha de donar suport sobretot als creadors, tenir el circuit ben complert. Atreure col·leccionistes i inversors a Barcelona. I també és necessari tenir un centre d’art, com el Canòdrom.

Jordi Martí (PSC)

Com s’ha d’actuar en aquest ecosistema que té moltes peces? Que ens convindria? Continuar amb el que hem anat fent. Fins ara s’ha donat molta importància a la difusió, avui hem de posar l’accent en la capacitat de producció, en el terreny de la recerca. La funció social és aconseguir un ciutadà implicat. Posar al ciutadà en el propi procés de producció cultural. I posar l’accent en la creació i plataformes que projectin aquesta cultura. Una ciutat necessita plataformes que la col·loquin en el sector internacional.

Ricard Martinez- Monteagudo (Coalició Unitat per Barcelona)

Hem de solucionar els nostres problemes per intentar aportar solucions: que Barcelona sigui la capital d’un estat independent. A Barcelona les plataformes estan molt diversificades. Tenim els ingredients, el que cal és aportar aquests elements que aportin unitat, més enllà de les galeries i dels tres dies de un festival. És prioritari l’ensenyament primari, el foment de la creació, la formació a través de les escoles d’art. Cal diferenciar entre cultura i educació. S’ha d’apostar per la formació, però també per un gran esdeveniment cultural i per les grans infraestructures.

Miquel-Lluís Muntané (ICV-EuiA)

Les polítiques culturals han funcionat relativament bé. Cal anar adequant les coses a un escenari que va modificant-se cada dia. No calen grans canvis estructurals o modificacions radicals.

Algunes idees al voltant de aquestes millores: diàleg permanent amb el sector, territorialitat (possibilitat d’explorar maneres perquè els creadors tinguin la possibilitat de donar i de rebre més que en el seu àmbit), explorar noves guies de cooperació amb els àmbits educatius, afavorir que des dels mitjans de comunicació es doni més sortida a la creació dels artistes, organitzacions i sensibilització cap al públic. El Canòdrom ha de funcionar, ha de ser el centre de referència. I el Consell de Cultura ha de tenir els mitjans necessaris, se l’ha de dotar de capacitats decisòries.

A*DESK, Institut Independent de Crítica i Art Contemporani, es dedica a la formació, la edició i la investigació al voltant de la crítica d’art contemporani. Sota la visió de que el pensament critic fa lliures als individus, la seva missió és reivindicar activament el valor de la crítica: generar debat al voltant de l’art contemporani, dotar a l’inidividu de llibertat d’opinió i impulsar, així, la cultura.

Publicacions

02 maig 2011

Programes polítics en relació a l’art contemporani

31 desembre 2018

Estatus Artista

30 novembre 2018

COREOGRAFIA

31 octubre 2018

PEDRES

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)