Què pensen els cargols de les centrals nuclears?

The association of noise and power has never really been broken in the human imagination. According to R. Murray Schafer in his book The Soundscape, our Sonic Environment and the Tuning of the World, “In earlier times, natural events were explained as miracles. Loud noises, such as the sound of thunder, evoked fear and respect, seeming to be the expression of divine power.” In the Modern era and beyond, these emotions were transferred from the sounds evoked by thunders, volcanos, storms, etc. to the sounds produced by industrial machinery – signifying a power shift.

*

En les societats neoliberals actuals, les infraestructures i tecnologies que ens envolten han estat profundament adoptades i adaptades a determinats estils de vida, fins al punt de semblar omnipresents, en efecte, un soroll de fons que hem après a ignorar. Des de dins d’aquests marcs, som incapaços de distingir l’aparell que s’hi amaga, no només a nivell tècnic, sinó també pel que fa als models que persegueixen i sostenen. Com sona l’electricitat?

**

La còclea és una part interna de l’oïda situada a l’os temporal que, per la seva forma, antigament es coneixia com a “cargol”. En transformar els sons en missatges nerviosos que després envia al cervell, la còclea és la part que permet la funció auditiva a l’oïda interna.

Què pensen els cargols de les centrals nuclears? és una peça sònica d’espai públic que investiga futurs amb sobirania energètica i perspectives més que humanes a Tivissa, Catalunya. Com que està envoltada per tres centrals nuclears actives (Central d’Ascó, Central Nuclear de Vandellòs I II), l’Ajuntament de Tivissa ha instal·lat un sistema de so a tots els carrers del poble per anunciar si es produeix alguna emergència nuclear. Aquests sistemes de so han estat reaprofitats i també s’utilitzen per comunicar altres anuncis oficials.

Què pensen els cargols de les centrals nuclears? és una intervenció que recull entrevistes amb veïns de 7 a 103 anys, alhora que investiga les possibilitats de futurs post-nuclears a Tivissa. La peça, que es va emetre com a composició sonora des del sistema públic de so de Tivissa, és un marc per concebre perspectives més humanes i imaginar possibilitats emergents en lloc d’emergències.

A Tivissa els cargols són molt importants: hi ha una Plaça del Cargol i un Barri del Cargol i quan passeges entre les oliveres i ametllers pots trobar un munt de refugis/petxines de cargol buides. Els cargols són indicadors de la humitat i l’aigua de l’ambient i en els darrers anys hi ha hagut un descens de la població de cargols. Casualment, Tivissa i Terres de l’Ebre, com a comarques industrials que subministren energia a Catalunya, també tenen un repte de repoblació.

Es van fer unes 30 entrevistes amb les preguntes Què pensen els cargols de les centrals nuclears? i Què hauria de sorgir a Tivissa després del desmantellament de les centrals nuclears? Després de la transmissió, la composició sonora va circular per canals de Whatsapp entre el veïnat interessat en tornar a escoltar-la.

La peça inclou les veus d’Ana, Loreto, Rodrigo, Ramón, Fany, Guillem, Rosa, Mariona, Dolores del Carboner, Montse, Vicens, Josep, Juan, Nela, Leire, Merce, Rut, Pau, Jordi, Magda, Esther, Lluis, Marisa, Rigoberto, Ebaristo, Ana, Marga, Tere, Jasin, Nuria, Eulalia, Marta, Cris, Noelia, Barabra, Montse, Javi, Jovanna, Stephanie, Teresa, Loredana, Tatiana, Lucia, Albert, Dario, María i la meva.

Transcripció d’una selecció de les entrevistes:

MONTSE
Què pensen els cargols sobre la central nuclear?
A veure analitzo les preguntes
Què si els cargols pensen?
Que si conec un cargol que m’hagi explicat què pensa?
Què penso jo del que pensen si pensen els cargols de la nuclear?
Doncs espero que siguin lògics, si hi ha una explosió nuclear es moriran per tant han d’estar fins aquí de la nuclear, com jo, no? O una cosa així.
Què ha d’emergir després de la nuclear?
El Ginkgo Biloba a Hiroshima és l’únic que va romandre, eh?
No va quedar ningú més, aleshores com aquí no hi ha Ginkgo Biloba, doncs ningú.
No sóc optimista si hi ha una explosió nuclear, eh?
Jo vaig ser de les primeres a dir ‘NO’ a les nuclears aquí quan no n’hi havia cap i ara en tenim quatre. Aleshores fixa’t si estic contenta.
Ja de tota la vida. Ni cas ens van fer (riure).

MERCE, RUT, i PAU
Què imagines que pensen o senten els cargols sobre la nuclear?
Jo crec que no s’adonen que està
Però els afecta encara que ells no ho sàpiguen.
El ritme de vida del cargol és molt lent, no?
I la nuclear és un altre batec.
Què ha d’emergir després de la nuclear?
La gent, la gent del territori.

LEIRE
Què pensen els cargols de la nuclear?
Jo crec que pensen que estan com en perill perquè és com una amenaça latent a la seva forma de vida, ja que la nuclear és una mica de tenir respecte, dic jo.
Què ha d’emergir després de la nuclear?
Buscar una alternativa que no sigui aquesta ja que no només els cargols, totes les persones estem com a la intempèrie davant aquesta nuclear, arribés a passar una mica més endavant o amb les radiacions. No sé ben bé què fa la nuclear, però buscar alternatives d’energia renovable. Per exemple, utilitzar més el sol.

LORETO
Què pensen els cargols de la nuclear?
Jo crec que el que senten els cargols és una vulnerabilitat.
Se senten amenaçats totalment per la nuclear, una força inexplicable que es tradueix en sensacions que els fan sentir vulnerables.

RAMÓN
Què pensen els cargols sobre la central nuclear?
Jo he treballat 51 anys en una empresa que encara hi és però ja no funciona més – 51 anys allà.
Des dels 14 anys fins als 65 vaig ser-hi
És a dir que vaig estar 51 anys treballant a la mateixa empresa
Tants anys allà ja, la resta no sé res.

TERE
Què pensen els cargols sobre la central nuclear?
Òstia, què pensaran els cargols de la nuclear?
No crec que els faci molta il·lusió els xilindrins que deuen anar per aquí solts, no sé, no sé…
Què ha d’emergir després de la nuclear?
Aprofitar una mica el turisme, si podem estirar el turisme i aprofitar l’agricultura si s’oferissin possibilitats als agricultors. Tenim cireres, ametlles, oliveres, vinyes, però no es paga gaire i és el problema que hi ha amb l’agricultura. I després, és clar, si vingués alguna empresa aquí, doncs això ja seria…
Però és clar que hi ha molt poca feina, saps? I el que hi ha doncs mal remunerat.
Però bé és el que tenim els pobles, vivim molt bé, estem en plena natura i tot és molt bonic, però si volem treballar hem de desplaçar-nos a les ciutats del voltant.

JUAN
Què pensen els cargols de la nuclear?
No pensen res. No saben el que passarà.
No senten la radiació?
No.
Què ha d’emergir després de la nuclear?
Més energies renovables.
I jo no crec que realment el tanquin en 10 anys. Dóna molts diners a l’estat.

MONTSE, SARA i JULEN
Què imagines que pensen o senten els cargols sobre la nuclear?
Suposo que la radioactivitat els influeix molt en la seva salut com a cargol.
La meva mare, que té avui dia 103 anys, ens explicava que els cargols sortien quan hi havia humitat
i que són molt llestos, ja que no es fiquen en llocs on hi ha contaminació o on han llençat pesticides i tot això. Es reprodueixen molt i abans n’hi havia uns de molt grans però a causa dels verins que llencem han canviat molt, el metabolisme del cargol no ho resisteix.
Què ha d’emergir després de la nuclear?
Una altra cosa, però que no sigui tan tòxica com és la nuclear i la radioactivitat
Suposo que tenim gent capaç, gent que ha estudiat i tot això. En comptes de llençar tanta radioactivitat i tanta porqueria a la capa d’ozó i tot això hauríem de saber buscar la manera de generar energia.

(Nenes i nens)
Per què no t’agraden els cargols, Sara?
Perquè li fa fàstic la bava
Què saps dels cargols Julen?
Els fiquen en una caixa i pugen a dalt de la caixa
Es volen escapar
Són verinosos els cargols?
Noooo