close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

05 gener 2014
Momento del Festival LICRA
Què voldria poder dir si avui fos 31 de desembre de 2014

Anna Dot


Aquest text fa una mirada ràpida al context català i artístic del 2014. L’objectiu és anotar alguns fets (d’entre molts) que m’agradaria poder dir que han passat l’any 2014.

D’entrada voldria començar dient que l’any, en general, acaba bé. Que encara que semblava que continuaria igual allò que al 2013 havíem detectat com a símptoma d’uns processos polítics desesperançadors, al llarg dels mesos s’han anomenat els problemes i s’han començat a canviar certes dinàmiques que només feien que contribuir a la precarització d’una societat que tocava fons.

M’agradaria molt també poder dir que finalment les fronteres han perdut protagonisme i ha guanyat força la idea de comunitat, o que ens hem oblidat de banderes i ens hem centrat en les persones. A més, que aquest any tothom ha cobrat per la feina que ha fet.

Seria agradable poder celebrar que els centres d’art han deixat de ser una joguina de polítics per començar a funcionar com a punt de trobada entre persones de diferents àmbits i col·locar-se en una posició sana, sostenible i més estable, també en aquells punts geogràfics allunyats de les metròpolis.
Si avui fos 31 de desembre de 2014 m’agradaria poder dir també que el Santa Mònica ha sabut fer-se un rentat de cara i una neteja d’estómac, i que ara no només té un rostre bonic sinó que a més compta amb un programa d’activitats allunyat del cinisme i la frivolitat de la propaganda i obert a propostes crítiques que potencien la difusió de reflexions i coneixements.

I d’entre moltes altres coses voldria dir que m’alegro de veure com propostes que havien pres forma al marge de la institució i s’havien iniciat en anys anteriors continuen en vida, estenent-se arreu. I que algunes d’elles han aconseguit tenir per una banda més ressò, i per l’altra, un contingut interessant i heterogeni. M’alegraria poder dir que sembla encara més clar que aquest tipus d’activitats són també necessàries en un context que aparentment és tan petit com el nostre, perquè exploren altres maneres de fer i així demostren que hi ha processos alternatius als habituals, que també són possibles. Suposo que al final i en definitiva, el què m’agradaria dir quan acabi 2014 és que en general s’ha pres consciència del que és la responsabilitat política de cada individu, sigui quin sigui el lloc que aquest ocupa, deixant enrere el paternalisme d’alguns i el victimisme d’altres, amb les conseqüències que això comportaria i que, personalment, crec que no podrien ser sinó positives.

Anna Dot va néixer un diumenge d’abril. És de Torelló i treballa entre dos móns que no pot percebre per separat: el de la producció artística i el de la reflexió sobre els contextos artístics per mitjà de l’escriptura.

Publicacions

05 gener 2014

Què voldria poder dir si avui fos 31 de desembre de 2014

31 desembre 2019

Disseny amb veu de dona

01 octubre 2018

De trobar pedres

25 setembre 2017

Silenci de fons

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)