Rebranding: Moda i Activisme

Un pla seqüència segueix l’artista Silvia Calderoni  dins un apartament mentre practica ioga vestida amb un conjunt de puntes. Una experiència absurdament estètica que inclou un monòleg on Paul B. Preciado analitza els efectes del binarisme des d’una televisió: estem davant d’una obra audiovisual transgressora (pagada per Gucci i signada per Gus Van Sant) o es tracta de l’anunci més llarg de la història?

Encara que la capacitat revolucionària de la moda és inqüestionable i personalitats com Franca Sozzani hi invertissin part de la seva carrera, la forma en què aquesta indústria s’apodera de discursos lligats a l’activisme és plena de contradiccions. La normalització de cossos normals suposa, per exemple, la mera esmena de la violència perpetuada pels seus propis cànons. Resulta igualment absurd l’ús de la paraula “sostenible” en formats de negoci que han passat de fer dues col·leccions a llançar entre quatre i deu a l’any (la producció de roba es va duplicar entre el 2000 i el 2014).

Aquest mes hem proposat quatre visions heterogènies per examinar la tendència cap a l’activisme que exhibeix el món de la moda: Jesús Nebreda analitza què passa quan l’anti-outfit més radical de Balenciaga es cola a la gala Met; Elena González examina la profunditat amb què el feminisme ha marcat l’última etapa de Dior; la dissenyadora Raquel Buj va compartir les seves línies de treball i formes de producció en una entrevista en què parlem sobre biofabricació, tecnologia i artesania; i per tancar aquesta línia temàtica, Sorcha Brennan desenvolupa un acostament a la performativitat de l’estètica social dins el luxe.

Tot i que el paper històric de la moda en l’alliberament de la dona i en la visibilització de la comunitat LGTBQ+ hagi estat de vegades valenta, les maneres d’afrontar alguns temes accentuen la superficialitat del mercat. El capital d’una marca creix juntament amb els valors ètics que projecta, per la qual cosa aquest rebranding queda relegat a una simple eina que, la majoria de les vegades, no ataca ni critica el sistema, sinó que el perfecciona i legitima.

Meme realitzat a partir d’una imatge d’Alexandria Ocasio-Cortez amb una frase de Realismo capitalista de Mark Fisher, 2021  

I després hi ha Alexandria Ocasio-Cortez, la genialitat de la qual permet utilitzar els codis de qualsevol plataforma per amplificar el seu discurs i arribar a audiències que, d’una altra manera, no coneixerien el seu compromís. Encara que no sabem exactament el que hauria pensat Mark Fisher del seu estilisme a la gala Met, alguns mems que van sorgir a partir del Tax the rich defineixen a la perfecció la manera com aquest mercat s’ha apropiat del discurs activista. Mems que desprenen més creativitat que la sencera col·lecció signada per Jeff Koons per a Louis Vuitton. I per cert, un sistema que explota laboralment persones a tot el món i de vegades utilitza l’art per donar un caire més sofisticat a productes amb un target molt restringit.

Jeff Koons amb una bossa de la seva col·lecció Masters, col·laboració per a Louis Vuitton, 2017

(Foto Portada: Paul B. Preciado en un fotograma de Something that never ended, Gus Van Sant per a Gucci, 2020.)