close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

01 març 2014
repeticion_1.png
Repetició (I). Álvaro Barrios al Museo de Arte del Banco de la República

Guillermo Vanegas Flórez

Álvaro Barrios és un autor prolix que, dins de la solidificada historiografia de l’art contemporani colombià, és analitzat des de tres perspectives: la d’autor proto-pop (que incorpora el seu interès per les tires còmiques en múltiples formats), la d’èmul crioll de Marcel Duchamp (a qui imita en maquillatge, de qui repeteix obres o a qui li escriu cartes), i la d’humorista tardo-modern (amb unes pintures en plantilla on repeteix l’esquema: picada d’ullet a l’historiador d’art que tots portem dins + judici contra artistes contemporanis pèssims + Tom of Finland i/o còmics de l’edat daurada). Aquesta mostra torna sobre aquests tres moments. I no n’afegeix ni un més. La resta (és a dir, les seves facetes com a gestor, curador o crític) es troben a faltar. Molt, la veritat, per fer-li un homenatge de debò. Llavors aquesta retrospectiva va quedar incompleta.

A més de la seva producció d’objectes, Barrios va ser un inquiet galerista que va administrar un espai homònim (cosa habitual en ell, l’autopromocionarse) a la ciutat de Barranquilla. Des d’allà va promoure el més interessant de l’art colombià de la seva època. Poc se sap d’això. També va estar a prop d’alguns autors del moviment literari nadaísta. Poc se sap d’això. I va intentar – i va fallar- en el vaticini de l’art de la dècada dels noranta. Poc se sap d’això. (O bé, poc més enllà dels qüestionaments que li va fer el crític José Hernán Aguilar, a l’assenyalar com un defensor tardà de “la concreció d’un moviment d’art de processual a la Colòmbia dels anys 80”.)

El que sí mostra l’exposició és un autor que ho fa millor burlant-se dels atavismes heteronormatius que plantejant teories de conspiració sobre les illes Malvines. Algú molt més sincer quan deixa de fer proselitisme -o quan no sap que ho està fent. Una persona elegant que es descompon quan li dóna per la veta llatinoamericanista. Alguna cosa estranya: en aquesta exposició li va passar el mateix que a Miguel Ángel Rojas, un altre valor de la seva generació, que després de ser curat per la mateixa curadora, va canviar d’humor. Les seves peces més recents manifesten una profunda ansietat per semblar polítiques, com si volguessin caure bé al Zeitgeist.

b) Álvaro Barrios, Sin título, 2013. Mecanismo visor para tiras cómicas, reconstrucción

No hi ha un tros tan enorme entre els rotllos de tires còmiques per veure en caixes de sabates -els sponsors de Converse somreien-, els collages, els exquisits mini-paisatges lunars i l’estesa performance de Marcel Duchamp, que entre el cos general de la seva obra i la fluixa intenció post-colonial de les seves més recents obres. No és suficient el pas dels anys per aconseguir aquesta dubtosa proesa. A La Leyenda del sueño hi ha una mena de transformació dolorosa. Un pas que va del joc tranquil a la pretensió maximalista transfronterera. On es descuida el més apreciable del treball de l’artista: la seva mirada cap als petits curtcircuits que alegren la vida quan un objecte es troba amb un altre. Fi. Res més avorrit que un surrealista queixant-se en públic.

Psicòleg i crític localitzat a Bogotà. També exerceix com a curador independent a travé de la marca autogestionada Reemplaz0. Docent ple de flexibilitat laboral, escriu habitualment als blogs d’art contemporani colombians esferapublica i sablazo.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)