close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Romper España o el abuso del drama

Magazine

06 juliol 2010

Romper España o el abuso del drama

El alarmismo es una típica estrategia para despistar. Romper España. Después de dos segundos lo único lógico es sonreír frente a la tontería. O asustarse. El abuso de los símbolos, de un lenguaje cargado de no se sabe muy bien qué, el no decir nada por su nombre, el seguir anclados en los errores básicos de una transición que de transición nada, que simplemente fue un “venga venga, que total no ha pasado nada y lo vamos a olvidar con Almodóvar y la selección”. Un montón de cosas que terminan facilitando situaciones graves que nos separan de la democracia.

Imaginemos a una población que vota en democracia en un referendum. Imaginemos que sale un resultado “X” y que esta “X” no vale porque un estamento “Y” supuestamente libre pero altamente politizado decide más desde la política y la ira que desde la justicia y el raciocinio. A este coktail además hay que añadir la palabra “nación” en doble ración (siempre dos): el nacionalismo catalán y el nacionalismo español. Y a Fraga terminando sus discursos con un “¡Viva España!” que suena más a “¡Arriba España!”. En la “X” pongan Estatut y en la “Y” Tribunal Constitucional.

En este número de A*DESK publicamos una lectura de Frederic Montornés sobre el contexto emergente en Barcelona, un repaso al Sonar y a Roxy Music por parte de Alba Mayol, la aproximación a dos versiones de una exposición de Gabriel Orozco por parte de Javier Hontoria, una mirada a la feria de arte de Buenos Aires de la mano de Marcela Römer y David G. Torres se acerca a la bienal de Berlin.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)