close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

04 desembre 2013
PastedGraphic-1-3.jpg
São Paulo 2014, la biennal del sud global

Andrea Díaz Mattei


Falta gairebé un any per a la seva inauguració, i no obstant això la 31a edició de la Biennal de São Paulo (2014) ja s’erigeix com la biennal de l’art crític, social i del sud global. Inaugurada l’any 1951, i sent una de les biennals internacionals tradicionals -i la segona més antiga després de la de Venècia-, l’aposta curatorial per a la propera edició té la intenció de trencar amb els objectius habituals presents des de la seva creació, que consistien en donar a conèixer l’art brasiler al món i posicionar-se en l’escena internacional de l’art contemporani.

De fet, aquest any l’equip curatorial sorprèn. Amb Charles Esche (Escòcia, 1962) al capdavant del grup de curadors internacionals i al costat de Galit Elat (Israel, 1965), Pablo Lafuente (Espanya, 1976), Nuria Enguita Mayo (Espanya, 1967) i Oren Sagiv (Israel, 1969), l’aposta es focalitza en diferents realitats socials, crisis i conflictes on la intervenció de les pràctiques artístiques juguen un paper per a la seva visualització. El plantejament d’aquesta edició és que la biennal es converteixi en un escenari per al debat i la discussió, una plaça pública des d’on pensar les pràctiques i les polítiques del món en què vivim.

El projecte aborda el lloc de l’art en la globalització i les realitats contemporànies en diferents zones geopolítiques al voltant de l’economia, la política i la cultura. Indagarà la situació regional pel que fa a la pràctica artística, així com la d’altres regions del món descentralitzades o fora dels circuits principals (mainstream). En efecte, Charles Esche és especialista en art asiàtic i del Pròxim Orient. Ha estat curador de la Biennal de Gwangju (Corea del Sud) al 2002, la 9a Biennal d’Istanbul (Turquia) al 2005, i la Biennal de Riwaq (Palestina) els anys 2007 i 2009. El seu focus d’investigació és el replantejament dels formats de museus, centres culturals, biennals i el paper de l’art en la societat actual.

Dins d’aquest repensar les institucions museístiques, l’espectador adquireix rellevància. Intervenint entre l’obra i l’audiència, Esche aspira a crear dispositius i contextos adequats als diferents tipus d’”usuaris” d’una biennal d’aquestes dimensions (s’esperen uns 600.000 visitants). Per a aquest propòsit, els curadors s’han traslladat al sud del Brasil -al costat de joves curadors locals i un gran equip de col·laboradors- per sentir les vibracions del territori i amarar del context, no només brasiler sinó també llatinoamericà, on les tensions socials no són escasses.

Sense perdre de vista els altres suds, i a tall d’exemple d’intervenció artística i curatorial en conflictes d’altres latituds, un dels projectes que estarà present a la biennal és Liminal Spaces. Els seus orígens es remunten a 2004 quan el grup Artists without walls, que incloïa artistes palestins, israelians i internacionals, buscava alçar una veu crítica davant la construcció del mur de separació entre els territoris de Palestina i Israel. Les seves accions es guien pel desig de fer “transparent” aquesta muralla alhora que fan de mitjancers i conviden al diàleg entre les dues comunitats, per desbloquejar aquest mur -que no és només físic sinó també cultural i mental.

En definitiva, el desafiament per als curators és majúscul, donat el seu enfocament en la comprensió d’unes realitats considerablement dispars i en la resolució de conflictes per part de pràctiques curatorials i artístiques contemporànies en els diferents suds globals. Tot i estar advertits, aquest repte implica un risc per a aquest equip curatorial, que per primera vegada és forà: davant l’aclaparadora realitat, no sucumbir a l’existencialisme de L’Étranger.

Per a l’Andrea l’art i el pensament crític és una manera de viure, de sentir i de ser, on la ironia s’hi troba sempre present. Sense centres ni perifèries pot viure en diferents continents i barrejar-se amb la gent, els ambients i els diferents entorns. De fet, la seva reflexió sempre ha estat amarrada als entrecreuaments que produeixen un esdeveniment nou, generador i creatiu.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)