Sexe

Anàvem tan tranquil·les celebrant el nostre sexe i sexualitat, els nostres somnis humits alliberats, les nostres passions enfrontades… i gairebé ens atropella un autobús.

Resulta que en el mateix mes que des d’A*DESK ens ve de gust parlar de sexe des d’un punt de vista celebratori ens trobem que potser encara no és hora de celebrar. Pensàvem que era important portar-lo a la primera línia dels eixos articuladors del pensament que ens envolta per situar-lo com a tema, però també, per escapar de la polaritat habitual a la qual es veu sotmès: o fruit d’una comunió íntima i secreta, o motiu de lluita i abanderaments contemporanis. On va quedar el contacte, amb sentiment o sense, després de la por?

Considerem que les potencialitats són moltes, algunes estàndards o previsibles, altres sorprenents, les menys, patològiques, però ens semblava rellevant situar el to en un punt de partida emancipat dels límits que ja coneixem i que malauradament hem de seguir contemplant. Segueixen existint malalties putes que, tot i les recents bones notícies, continuen contagiant a dia d’avui; segueixen existint abusos en relacions desequilibrades i apropaments denigratoris i irrespectuosos a la sexualitat.

I el que (per falta de condició) és més trist: segueixen existint maneres d’entendre el món invasives; incapaces de comprendre una circumstància alterna, no guiada aquesta per les pautes d’unes creences discriminatòries, (dictades, d’acord amb els qui les sostenen, per uns déus d’altra banda sovint malinterpretats). Encara no és moment de recuperar el sentiment alegre de l’orgasme i onejar aquesta bandera, més enllà de qui i com te’l provoqui, i com tu t’ho curris per provocar-lo.

Per això: Que no t’enganyin. Tant si neixes home com si neixes dona, sigues el doni la gana ser.

Aquest mes hem comptat amb Eloy Fernández Porta escrivint sobre la bogeria de deixar de ser gai; Irina Mutt xerrant amb Frau Diamanda; Virginia Lázaro, que s’estrenava amb nosaltres, signava un text sobre les cambres fosques, gènesi i evolucions i finalment – que va anar al principi-, Montse Badia sobre 1000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat en el CCCB.

I la imatge que il·lustra aquest editorial és de Cabell Carceller, actualment al CA2M, exposició d’imprescindible visita.