close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

20 gener 2020
Sobre foscor, esperits 3D i pedretes

Mafe Moscoso

Les participants del rite es vinculen a totes les que van passar abans: amb les avantpassades, i, en última instància, amb el moment creador primordial que commemora el ritual, és a dir que, es fan contemporànies de l’esdeveniment mític. En altres termes: “surten” del seu temps històric —és a dir, el temps constituït per la suma d’esdeveniments profans, personals i interpersonals— i enllacen amb el temps primordial, que sempre és el mateix, que pertany a l’eternitat.

Mircea Eliade,  El sagrat i el profà

Pachakuti o pacha thijra és un gir en el temps/espai, la fi d’un cicle i l’inici d’un altre, quan un “món a l’inrevés” pot tornar sobre els seus peus.

Silvia Rivera Cusicanqui, Un mundo ch´ixi es posible. Assajos des d’un present en crisi

 

A les illes Banks hi ha algunes pedres de forma extraordinàriament llarga a les quals es denomina esperits devoradors perquè en elles estan allotjats uns esperits 3D poderosos i summament, summament, summament perillosos. Si l’ombra d’una persona cau sobre una d’aquestes pedres, l’esperit extreu la seva ànima i la persona mor. Tals pedres, per tant, són posades en les entrades de les cases perquè serveixin de guardianes cosmològiques. Un missatger enviat per l’amo de la casa en la seva absència, dirà en veu alta el nom del propietari que li envia, per temor al fet que el vigilant esperit petri imagini que ve amb mala intenció i li faci algun mal.

 

L’animisme està vinculat a l’ànima, a la presència del mannà en les entitats vives i no vives, humanes i no humanes,  que habiten el món. L’animisme és

esperit, ànima, consciència, vida.

La pedra, el pa dur i l’ombra. Les pedres de forma extraordinàriament llarga estan habitades per esperits devoradors que tenen l’habilitat de conformar processos de simpoiesis amb les ombres,  en establir-se contacte entre elles. I les pedres, pa dur, són mediacions que tenen accés cap a zones poc conegudes per l’activitat humana {EEUUrocéntrica] en el planeta.

(((   pedretes ))))

L’ombra és mèdium. Flux de fluxos de fluxos sense llum que són pont de sal brillant entre humans i  forces extra-terrestres (espai exterior de la terra), absorbeixen la secreció vital, engoleixen l’ànima dels qui són portadors de microparàsits neoliberals-incandescents. Engoleixen l’ànima convertint-la en capital cultural i simbòlic 3D, carn de Twitter, Facebook i Instagram. No obstant això, les ombres també són objectes de protecció. Actuen a favor de la cura de les cases. Les pedres, les pedres que són llançades per les desobedients contra la policia en les manifestacions, les mateixes pedres que llancen les nenes sobre l’aigua amb el desig d’observar els cercles que formen en enfonsar-se, les que acumulen Virginia Wolf i Pinotxo en les butxaques amb la finalitat d’enfonsar el seu cos compost d’ossos, músculs i fusta, en l’aigua. Les pedres, les pedres del món, el pa dur, les pedres d’os i fusta, són habitada d’un mannà que actua poderosament en l’instant del contacte amb altres superfícies. Les pedres, l’ombra, els esperits. Les pedres, el pa dur. Les pedres, el pa dur, l’ombra.

En caure la nit, les nenes de les illes cridem en veu alta el nom de l’amo de la casa, és a dir, del propietari. Cridem amb la finalitat d’enganyar als esperits 3D. Esperits 3D la configuració dels quals està composta de trossos de plàstic, petroli i coure. Els esperits 3D són els besnéts de Pedro Fernández de Quirós, el comandant de l’expedició espanyola que en 1606 va arribar a les illes: m-a-t-a-r-o-n-l-a-v-i-d-a-o-m-á-s-b-i-e-n-d-i-c-h-o-c-r-e-i-e-r-o-n-q-o-e-p-o-d-í-a-n-m-a-t-a-r-l-a-v-i-d-a-p-e-r-o-e-n-r-e-a-l-i-d-a-d-n-o-n-c-a-l-e-s-h-a-s-i-d-o-a-t-r-i-b-o-i-d-o-e-l-s-e-c-r-e-t-o.

El pa dur i la pedra i l’ombra.

En caure la nit, les nenes de les illes cridem en udol de metall el nom de l’amo de la casa, és a dir, del Propietari amb P majúscula de Pis de lloguer/força Policial/Patró/Palmetas quan calles/Pagaré i rebut de compra-venda/cara Pàl·lida/Pals quan no/Pacte d’Estat/Paga quinzenal només si et portes bé/arribarà el dia i Patireu el foc de l’infern filles meves/. P majúscula. P P P. Les nenes de les illes hem planificat compondre un llenguatge feroç la fi del qual és recuperar el mannà de  P,  provocar una alquímia per a transformar P en una roca allargada, la nostra pedreta protectora dels mals esperits. Cridem amb la finalitat d’enganyar als esperits 3D, però cridem també amb la finalitat d’enganyar als Propietaris. Això és, cridem per estafar a la família, a la propietat privada i a l’amor. Diuen que diu el llop diu però no és el llop, són els esperits 3D, besnéts de Pedro Fernández de Quirós que diu que diu

:::

 

          welcome niñas pero no os acerquéis a mis aulas

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi calle

         welcome niñas pero no os acerquéis a nuestras instituciones de arte

         welcome niñas pero no os acerquéis a mis libros

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi ciudad

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi familia

         welcome niñas pero no os acerquéis

         welcome niñas pero no os acerquéis a mis tiendas

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi Instagram

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi Estado

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi lista de Spotify

         welcome niñas pero no os acerquéis a mí vida sexual mono/poli/amorosa

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi tribu de amigas jóvenes lindas y felices

         welcome niñas pero no os acerquéis a la orilla de mis playas mediterráneas

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi centro de salud

         welcome niñas pero no os acerquéis a mi sombra

         welcome niñas, pero no os acerquéis a mi piedra

         welcome niñas, pero no os acerquéis

                         Sobre todo no os acerquéis en el crepúsculo.

 

El crepuscle, la qual cosa media entre el dia i la nit, és un lapse de temps/espai en el qual les ombres s’esfumen engolides per la gran-mare-ombra per a adquirir el bell poder de tornar-se visibles solament quan són il·luminades per astres i estrelles, llums industrials, espelmes, focs i artificis. Les nenes de les illes cridem en el crepuscle. En el crepuscle succeeix un interval en el qual temps i espai es desordenen, hi ha una pertorbació passatgera. Ocorre un carnestoltes: a dalt i a baix, dins i fora, llum i foscor, són invertides. Que quedi ben claret: invertides de mariconear, de donar-li la volta a la truita, és a dir, de desordre, és a dir, d’una transformació de la perspectiva en la qual els objectes representats en una escena es col·loquen entre el punt projectiu i el pla d’observació permetent un efecte. Un efecte visual que els objectes més allunyats del pla de visió es dibuixen com més grans, i els objectes més pròxims es dibuixen com més petits, en contrast amb la perspectiva lineal més convencional per a la qual els objectes més pròxims semblen més grans.

En el crepuscle es canten nanas, es col·loquen les pedres, s’encén el foc, es prepara la massa per al pa. En el crepuscle, les nenes de les illes ens reunim en les estades prohibides de les cases i activem la memòria de la mama Tránsito Amaguaña la fi de la qual és desmuntar definitivament el sistema hetero-euro-capital-colonial-patriarcal. En el crepuscle els gossos udolen nerviosos, es prepara el retorn a l’estatge, els ocells fan l’amor i canten, es produeix l’inici del retorn: tornar a casa, a una mateixa, a la intimitat. La nit és vostra, nostre és el crepuscle. Abans que es faci fosc. Les pedres, el pa dur. Abans que es faci fosc la meva mare es reunia en la cuina amb el meu germà i amb mi, repartia pa i llet tèbia amb cacau, morocho i emplafona, recolzava al meu germà en el seu bressol i li amanyagava, acompanyant-li amb el seu cant, permetent el pas del món dels desperts al món dels adormits: Duerme, duerme negrito, que tu mamá está en el campo, negrito. Duerme duerme negrito, que tu mama está en el campo, chiquito. Te va a traer codornices para tí, te va a traer rica fruta para ti, te va a traer carne de cerdo para ti, te va a traer mucha cosa para ti y si el negro no se duerme viene el diablo blanco y ¡zas!, le come la patita chika puma chika puma, chika puma, chika puma. Quan el meu germà va despertar del seu somni, va ser la fi del món. Va ser la fi del nostre món tal com l’havíem conegut fins a aquest moment. On estaven les pedres? Les nenes de les illes ens reunim en el crepuscle, alcem els nostres braços i invoquem el nom de Mircea Eliade: és aquesta l’expulsió del paradís?

Les nenes expulsades del paradís que habitem les illes cridem: si la resistència és la resistència que les coses presenten enfront de les intencions  dels humans, el crepuscle és la resistència del dia a tornar-se nit. El crepuscle és la resistència de la nit a tornar-se dia. El crepuscle és la resistència total.  La pedra, el pa dur, l’ombra són nostres. Cridem  que hi ha un món que antecedeix a un altre món, un món impossible que antecedeix a un altre món impossible. Un món que antecedeix al següent solament perquè hi ha un crepuscle. Les nenes de les illes ens reunim secretament durant els crepuscles, bevem aiguardent i pactem amb les pedres allargades, amb les ombres 3D, amb els ocells.  Les nenes expulsades del paradís hem après a dissenyar rituals cosmo-polítics perquè sabem que tot l’aire s’esvaeix en el sòlid, que les ombres s’esfumen engolides per la gran-mare-ombra per a adquirir el bell poder de tornar-se visibles solament quan són il·luminades.

 

 

mafe moscoso. mishu nascuda en país bananer. docent i investigadora. explora el món entre l'escriptura, l'etnografia i l'art.

Publicacions

20 gener 2020

Sobre foscor, esperits 3D i pedretes

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)