close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

10 setembre 2013
station.jpg
Station to Station: un projecte nòmada d’art públic

Paulina Zamora

A les 18.30 hores del 6 de setembre als Riverfront Studios de Brooklyn, Nova York, es va donar inici al primer de diversos happenings que formen part d’un projecte nòmada d’art públic. Gestionat per l’artista Doug Aitken, Station to Station es mobilitzarà en tren i farà nou parades: Nova York; Pittsburgh; Chicago; Minneapolis/St.Paul; Santa Fe; Winslow; Barstow; Los Angeles i San Francisco. La seva comesa és dur l’experimentació artística al públic. Dissenyat com una escultura de llum desplaçable per fora i un estudi cultural per dins, aquest tren porta allò necessari per crear diferents happenings a cada parada a través d’una varietat d’expressions artístiques i culturals -instal·lacions, performances, escultures, obra gràfica i audiovisual, música, literatura, cinema i menjar-. Aquestes intervencions ocorreran en el transcurs d’una sola nit, en un lloc específic de cada ciutat. La llista dels que s’han sumat a aquest projecte és llarga i distingida. El tret en comú: pioners creatius o non-traditional artists, com els cataloga Aitken, interessats en aproximar la gent a una àmplia gamma de mitjans per a la creació que trenquin amb les concepcions tradicionals d’art i cultura.

A mi, Station to Station m’agrada. M’agrada perquè va directe a la gent sense actituds frívoles i espais estèrils que entorpeixin el diàleg i l’intercanvi. M’agrada perquè la burocràcia institucional no és la que dicta el tipus de relacions que han d’existir entre artistes, i entre els artistes i el seu públic. En aquest projecte conviu la diversitat, allò actual i allò històric. No és pretensiós, encara que sí ambiciós . No s’imposa, sinó que convida a participar. M’agrada que no sigui un blablabla del que només s’extreuen paraules buides. I sobretot, m’agrada perquè no es va deixar temptar per l’afany de la fama degradant el desig en demanda de satisfacció i petrificant l’ànima de l’art: la implicació i la criticitat.

Però el major atractiu d’aquest projecte és la manera en què s’ha gestionat. Està sent finançat per complet per la marca Levi ‘s, el fundador de la qual, Levi Strauss, originari de Bavaria, va viatjar des de Nova York fins a San Francisco l’any 1853 per obrir una sucursal de l’empresa familiar “J. Strauss Brother & Co”, que després convertiria en l’imperi Levi ‘s -seu de la invenció dels blue jeans-. El senyor Strauss no només es va dedicar a crear una marca que ha vestit a milions de treballadors al llarg de més de 100 anys als Estats Units, sinó que va formar part de l’escena cultural de San Francisco recolzant diferents comunitats en la seva recerca per formes més dignes de vida. Seguint aquesta tradició, la marca -que ja compta amb dues fundacions- va decidir crear l’any 2010 la campanya GoForth, l’objectiu de la qual és donar suport a iniciatives decidides a crear un canvi social real. Station to Station s’afegeix com aquell projecte que aspira a esborrar les fronteres ideològiques existents pel que fa a les produccions artístiques i culturals als Estats Units. És per això que, tot i tenir un patrocini, cap dels esdeveniments tindrà accés gratuït. El cost de cada entrada -$25 per persona- anirà al Station to Station Cultural Fund, que s’encarregarà de gestionar projectes no tradicionals en set museus d’Estats Units amb els que es va arribar a un acord -MoMA PS1, Carnegie Museum of Art, the Museum of Contemporary Art Chicago, Walker Art Center, SITE Santa Fe, Los Angeles County Museum of Art (LACMA), i el San Francisco Museum of Modern Art (SFMOMA)-.

Podríem dir que aquí es va orquestrar un treball col·laboratiu molt creatiu i que podria funcionar com a model alternatiu enfront dels dèficits institucionals per gestionar programes culturals i artístics de rigor i no taquillers. És un trípode interessant. Esdeveniments poc convencionals dirigits al públic, fons per a projectes nous no tradicionals, i una oportunitat per a què set museus dissenyin programacions culturalment pioneres. Només queda seguir-los la pista.

Paulina, de Guatemala, ha deixat les quatre parets del seu consultori i creu que també el mal costum de distanciar-se de la vida a través del carrousel sense parada dels conceptes i les teories. No se’n anà amb les mans tan buides, porta a la butxaca el desig de rescatar el valor d’allò únic, herència de la seva formació en psicoanàlisi. Espera fer-hi alguna cosa amb això. Poder introduir-se en els imprevistos de la realitat. Documentar, donar-los a veure amb un twist d’imaginació. Amb sort deixaran de passar desapercebuts i inquietaran com un pèl a la sopa.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)