close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Quedar-se amb el problema?

Magazine

25 març 2024
Tema del Mes: Estat és igual a cultura?Editor/a Resident: Denis Maksimov
retrato de Ekaterina Iragui

Quedar-se amb el problema?

Dirigir una galeria d’art russa després de febrer de 2022

Una conversa amb Ekaterina Iragui (Iragui Gallery).

El 2011, Ekaterina Iragui va fundar una de les galeries d’art contemporani més importants de Moscou, dedicada a donar a conèixer l’art rus contemporani. La galeria compta amb un programa variat que compren diverses disciplines, amb especial èmfasi en les obres d’art conceptual. En particular, facilita activament la participació d’artistes russos en iniciatives artístiques globals, la qual cosa promou la seva integració en l’escena artística internacional.

Per a Iragui és fonamental el compromís amb la investigació acadèmica, i per tant col·labora estretament amb institucions culturals de Rússia i Europa.

Advoca per un enfocament col·laboratiu, valorant les associacions amb artistes, conservadors i col·leccionistes per igual. Al llarg dels anys, la galeria ha forjat col·laboracions impactants amb prestigioses institucions com la Biennal de Moscou, la Biennal Internacional d’Art Jove de Moscou, el Centre Georges Pompidou, l’Espai Louis Vuitton i el Museu Pera, entre altres.

A més a més, la galeria Iragui ha deixat empremta en l’escena mundial gràcies a participar en fèries d’art internacionals de renom, com Art Brussels, NADA Miami, Artissima, LOOP, viennacontemporary, Drawing Now París, ARCO Lisboa, Cosmoscow i Paris Internationale. En l’actualitat, lidera esforços per a inaugurar una nova galeria a París a finals d’aquest any, fet que consolida encara més el seu compromís d’impulsar el diàleg i la visibilitat de l’art contemporani a escala mundial.

Dennis: Donades les circumstàncies actuals, com percep la complexa interacció entre estètica i política?

Ekaterina: Tant en l’època contemporània com al llarg de la història, la interacció entre art i política ha estat complexa i polifacètica. L’art sempre ha estat un medi potent per a expressar punts de vista polítics, posar en relleu injustícies socials i advocar per la transformació de la societat. En el transcurs de la història, els artistes han desafiat amb valentia l’autoritat, han elucidat la desigualtat i han suscitat moviments en pro del canvi.

De fet, l’art continua sent una forma de protesta crucial, en què s’aprofita l’enginy dels artistes per a enfrontar-se a problemes polítics urgents i catalitzar el progrés social. Diversos moviments artístics, com l’art de protesta, la sàtira política i el realisme social, són testimoni de la perdurable importància de l’art a l’hora d’involucrar-se en la política. No obstant això, és essencial reconèixer que la relació entre art i política no és unidireccional; els regiments polítics també poden apropiar-se de l’art amb fins propagandístiques i de control. S’han donat casos d’art i censura patrocinats per l’Estat per a propagar ideologies polítiques i reprimir veus dissidents.

La interacció dinàmica entre art i política ressalta un canvi d’influències continu entre artistes i figures polítiques. L’art posseeix l’extraordinària capacitat de desafiar les normes, incitar a la contemplació i inspirar canvis transformadors en el panorama polític. Com va comentar un cop un amic conservador de museu, l’art resulta especialment captivador durant temps tumultuosos.

Personalment, l’art em serveix de lent per a comprendre el món. En traslladar-me a Moscou des de París, la meva comprensió de l’art underground soviètic recent s’ha vist modelada per les obres, els relats i les experiències dels artistes. Per a mi, allò que ara es reconeix com a art modern va ser una porta d’entrada a entendre els matisos culturals i polítics de l’època.

L’art contemporani ha encarnat intrínsecament una forma de protesta en el context de Rússia i la seva trajectòria soviètica i postsoviètica. La seva capacitat de provocar la introspecció i evocar diferents perspectives el converteixen a una potent força de crítica social. Durant anys, el meu principi rector s’ha fonamentat en la creença que la meva vocació com a galerista pot contribuir a l’avanç d’una societat més democràtica.

D: Va emprendre el seu viatge en el món de l’art enmig de la vibrant atmosfera de París abans d’aventurar-se a Moscou, on presentava artistes estrangers i iniciava un diàleg gradual amb els talents russos de la zona. Reflexionant sobre aquesta trajectòria, com caracteritzaria l’evolució del panorama artístic de la ciutat des de la seva arribada inicial fins a l’actualitat?

E: El conflicte militar a Ucraïna ha provocat una repressió de l’expressió artística i una notable transformació en el mercat d’art a Rússia. Els artistes naveguen per un panorama plegat de censura i autocensura, coaccionats per la por de patir les conseqüències de les seves obres. Enmig d’aquests desafius, alguns artistes s’han atrevit a canalitzar el seu desacord a través de l’art, erigint-se en inconformistes davant l’adversitat. Per contra, altres han optat per temes més viables comercialment.

Sens dubte, les repercussions del conflicte han repercutit en galeries, museus i fires d’art, i molts participants internacionals s’han mostrat reticents davant la idea d’involucrar-se en l’escena artística russa. Aquesta indecisió ha contribuït a crear una atmosfera d’insensibilitat esglaiadora; incertesa i dificultat pels artistes i les parts interessades de la indústria artística russa.

D: Quins pròxims projectes contempla? Quan es planteja futures exposicions, quines preguntes essencials es fa?

E: L’objectiu principal és elevar l’estatus d’una galeria regional a un nivell internacional, amb especial atenció a convertir-nos en un espai d’exposicions dinàmiques dedicat a mostrar noves obres d’art visual i interdisciplinari.

Estic entusiasmada amb l’obertura de la nostra nova galeria de París, que acollirà una exposició de l’aclamada artista Olga Chernysheva, guardonada amb el prestigiós premi Guerlain 2022 a París. Aquesta exposició ofereix una exploració immersiva de l’extraordinària obra de Chernysheva, oferint al públic una visió profunda de la seva visió artística i la seva història. A més d’exhibir a artistes reconeguts com a Chernysheva, em comprometo a fomentar el talent emergent de les noves generacions. Un d’ells és Rodion Kitaev, que s’ha traslladat recentment a París i ha establert aquí el seu taller. La nostra programació inclourà una barreja variada de presentacions individuals i projectes de grup comissariats, amb el fi de garantir als nostres visitants una experiència artística rica i variada. Aquest enfocament reflecteix el nostre compromís de promoure les veus artístiques individuals i les iniciatives de col·laboració en el panorama de l’art contemporani.

A més a més, la nostra presència a París representa una oportunitat apassionant per a aprofundir en el nostre compromís amb els artistes internacionals. Estic desitjant continuar treballant amb Carlos Noronha Feio, Jeanne Susplugas i Linda Carrara, i fomentar el diàleg intercultural i ultrapassar els límits de l’exploració artística. En general, l’obertura de la nostra galeria de París obre un nou i emocionant capítol.

Estic desitjant donar la benvinguda a entusiastes de l’art i aficionats de la cultura perquè experimentin les vibrants i dinàmiques exposicions que els esperen. Aspiro a crear un centre comunitari en què convergeixin idees provocadores, diverses formes artístiques, artistes i públic, fomentant una perspectiva que afavoreixi la visió, assumir riscos i el descobriment. Veig aquest espai com a refugi per a l’experimentació creativa, on la creativitat no té límits. Aprofitant el meu coneixement d’Europa de l’Est, em comprometo a oferir oportunitats als artistes d’aquesta regió i garantir que les seves veus i perspectives ocupin un lloc destacar en aquesta plataforma internacional.

Més info sobre Iragui Gallery aquí.

(Foto de portada:  retrat de Ekaterina Iragui. Cortesia de Ekaterina Iragui i de Iragui Gallery).

Denis Maksimov és historiador de l’art i crític cultural. És comissari Foyle d’exposicions i programació pública a Pushkin House i professor de l’Institute of Contemporary Art. Dirigeix el Lecture Performance Archive, un projecte de recerca interdisciplinari, i va cofundar Avenir Institute, un grup de reflexió artística.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)