close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

29 gener 2014
DSC_0251.jpg
Tallers pobres i altres llocs de producció d’art

Glòria Guso


L’altre dia vaig topar amb un terme recent encunyat que em va semblar perfecte per a descriure el context de la producció artística actual, particularment la de l’art emergent: és el d’ “atelier pobre”, arme Atelier en l’original alemany. El vaig llegir de Michael Glasmeier al text que ha escrit pel catàleg que documenta les activitats dutes a terme entre 2011 i 2012 de tres iniciatives: Ausstellungsraum AD, Der 4. Raum i Yerh 44. El text introductori transcendeix aquest context particular i posa sobre la taula una qüestió que és extrapolable més enllà d’aquests projectes concrets.

Les tres iniciatives tenen en comú el fet de ser espais privats dedicats a l’exposició de projectes artístics de creadors emergents a Alemanya -els dos primers a Bremen i el tercer a Leipzig, compartien també una relació més o menys directa amb l’escola de Belles Arts de la ciutat hanseàtica (la HFK) i el propòsit de convidar sempre a artistes que problematitzessin l’espai d’exhibició en si, que prenguessin com a punt de partida el propi context del lloc en el qual exposaven.

El Ausstellungsraum AD va tenir una programació estable durant una mica més d’un any, gestionat per dos estudiants de la HFK a qui s’havia cedit el local -una antiga carnisseria- a canvi que visquessin i treballessin allà. La pròpia botiga, la cambra frigorífica i un magatzem subterrani: els artistes convidats podien utilitzar qualsevol d’aquests llocs, així com la vitrina-aparador que separava el local del carrer i fins i tot altres espais com la cuina.

Der 4. Raum, també a Bremen, ocupava l’habitació d’un pis compartit desocupada mentre el seu habitant passava un semestre a l’estranger. La quarta habitació va ser un projecte temporal que va combinar la presentació de treballs d’art centrats en la fricció entre la vida quotidiana i el treball artístic, sovint en duos, i esdeveniments relacionats amb la música, com les vetllades Time and Place, trobades setmanals amb melòmans que acudien amb els seus discos per punxar i escoltar-los en companyia.

Finalment, Yerh 44, a Leipzig, va ser el projecte dels creatius associats a l’estudi de disseny Cabinet Gold van d’Vlies, un altre espai mixt d’habitatge i trobada en què es van succeir exposicions i esdeveniments relacionats amb el món de l’edició de revistes i fanzines en què van participar tant agents locals com artistes que es desplaçaven des de Bremen, fins que els promotors mateixos es van establir definitivament en aquesta altra ciutat. És precisament aquest col·lectiu el que s’ha encarregat del disseny i edició de la publicació col·lectiva que recull aquestes experiències en les quals s’inclou l’escrit introductori del teòric i historiador de l’art Michael Glasmeier, també professor a la HFK.

A partir d’experiències com aquestes, Glasmeier desenvolupa el concepte de l’ “atelier pobre”, preponderant en el context de l’art actual. Traça una evolució del taller de l’artista com a lloc de producció: des de l’època de Rembrandt, en què aquest era el lloc de la feina i de manufactura; el Post Studio Art amb Baldessari, Buren, Kaprow i d’altres que van redefinir l’estudi de l’ artista com a espai per al desenvolupament de projectes, fins arribar al moment actual, en què el taller serveix al creador com a espai en el qual fer factures, planejar i redactar correus electrònics que el connectin amb el món de l’art i li permetin dur a terme projectes. L’atelier, no com a espai de producció pròpiament, ni tan sols de desenvolupament d’idees, ja que sovint els projectes estan lligats a espais i situacions concrets i les idees poden tenir en qualsevol lloc, fins i tot en una cafeteria amb connexió wi-fi. L’atelier pobre està vinculat a la idea de l’art ambulant, l’art que pot i necessita moure’s al marge del sistema oficial de museus i galeries. Al final, quan parlem d’‘arme ateliers’ estem parlant d’una simbiosi absoluta entre el taller i el lloc d’exposició que permeten a l’artista ampliar el seu camp d’acció.

Glòria Guso és historiadora de l'art i investigadora en ciències socials. És de la perifèria de Barcelona però viu a París i la seva segona casa és Alemanya. Per a la seva tesi doctoral en sociologia estudia la mobilitat internacional dels professionals de les arts visuals. Escriu, coordina, edita, documenta i critica.

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)