close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones desinteressadament, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

14 gener 2019
Tiempo Contingencia (Temps Contingència)

Mar Arza

Traducció del text:

El temps és una negociació constant amb la contingència.
I no al revés.
El present que ens conté ve a ser com una membrana elàstica que eixampla o estreny el buit present que habitem. En ocasions planteja espais dilatats d’allò que sembla no acabar-se mai, mentre que altres cops es resol veloçment en circumstàncies de saturació. Interminable o breu, ambdues percepcions s’alternen en espais contigus, irregulars, irreverents.
El temps es debat en un cos a cos contra el present.
I no al revés.
Massa sovint la vida s’organitza implacablement al voltant de la bústia d’entrada i les seves carpetes adjacents. Comunicacions -intents- que cauen amuntegades en un pou sense fons. Correus urgents, reincidents, oblidats, caducs. Notícies encadenades, enllaços, arxius adjunts. Newsletterspoc o molt freqüents -com el present-, que esperen a ser oberts. Resideixen en la oportunitat de la lectura eventual. Prefereixen una mica d’atenció. El moment adequat sempre és més endavant. Si aquest moment finalment arriba -com n’és aquest el cas-, es possible que no es percebi, que passi inadvertit.
Vostè és aquí. Ha arribat fins aquí. És un triomf.
No és una garantia.
De de la primera línia a la línia present, els canvis comencen a sortir. De la primera paraula fins la paraula present el temps transcorre, la llunyania transcorre. El solc del text pel que l’ull llisca reprodueix el so alterat de la interferència.
El temps aguaita la disponibilitat de l’escriptura.
I no al revés.
El temps es desfulla; es dilueix per precisar el seu inconformisme. La certesa de l’esvaïment es fa cada cop més evident a mesura que avança el text i la vida. La dissolució d’aquestes paraules és notable, fins al punt de comprometre’n la llegibilitat. Aquestes línies no són transparents encara, però quasi. Es queden al desmai, per el qual deixen passar la seva torbació, sense arribar a la nitidesa absoluta de la seva absència.
Les últimes senyals registrades son només punts suspensius.
Conjuren l’aura d’allò insòlit. Tornen a l’enigma del blanc.

En el precís instant en que un tall de realitat vessa la poesia sobre la vida quotidiana. No hi ha sargit possible

Publicacions

14 gener 2019

Tiempo Contingencia (Temps Contingència)

Pub
close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)