Ull de vellut

A*Desk m’ha enviat un e-mail demanant-me que explori el concepte d’icònic i posi un exemple del que és per a mi una obra d’art icònica.

La veritat és que el primer que em ve al cap quan penso en una imatge icònica del món de l’art és la Sopa Campbell, l’aranya de la Louise Bourgeois, aquella fotografia d’Yves Klein saltant, l’Urinari de Duchamp, la Merde d’artista de Manzoni…i podria seguir així la llarga llista d’imatges icòniques que crec que tots tenim al cap.

Ara bé, justament durant els últims mesos, i gràcies a aquest encàrrec me’n he adonat, he estat utilitzant la paraula icònic molt sovint, i no precisament perquè estigui treballant amb cap peça de les abans mencionades.

Entenc que si volen que explori el sentit de l’icònic des d’on sóc jo, fer-ho des de Bombon i des de la meva posició és el que més sentit té i millor se fer.

I així doncs, que és icònic per a mi? I com utilitzo el poder que això atorga a algunes de les peces que penso que són icòniques o que poden arribar a ser-ho?

Com a galerista m’interessen les peces icòniques, les peces dels artistes amb qui treballo que han aparegut sovint, que la gent reconeix, que surten a catàlegs, que han servit de cartell per  exposicions, que la gent veu i diu: “Ah! És aquella peça tan icònica del Pere Llobera!”

Com molts ja sabeu, estem molt a prop de la fira més important de l’any a la península ibèrica, i com podeu imaginar, les galeries ens trenquem el cap pensant que podem presentar i com ho podem fer perquè el públic, els clients, els col·leccionistes, se sentint atrets per el nostre estand i decideixin, d’entre milers d’altres obres, comprar la que tu presentes.

Suposo que ja deveu imaginar per on vaig, i com de poderosa pot ser una imatge icònica enmig de tot aquest circ. Així doncs, me n’adono que he estat assenyalant d’icònica una imatge concreta dins la trajectòria d’un artista de la galeria(entenem que els artistes d’aquí la majoria de vegades són poc rellevants a nivell global, que no menys interessants, i que per tant la iconicitat d’una peça és relativa i depèn del lloc i del context): El Retrat de l’artista adolescent ( amb ull de vellut) de Jordi Mitjà, que va ser cartell de l’exposició del PUNK i que apareix a molts dels seus catàlegs i que ha estat moltes vegades fotografiada i re-postejada.

I com podeu imaginar, després d’aquest “speech” sobre el que és i que no és icònic, aquesta és una de les peces que presentarem a la fira i que esperem serveixi per a que la gent digui: “Ah!! Aquesta peça és aquella fotografia taaan icònica de Jordi Mitjà!”

(Imatge destacada: Jordi Mitjà, Retrat de l’artista adolescent (amb ull de vellut), Fotografia b/n. Figueres.1991-2008)