close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

21 gener 2014
Angela Detanico & Rafael Lain. Impermanence, 2003-2006
Un buit a la paret. Sssh! a la Galeria Nuble, Santander

Wendy Navarro


En un dels seus poemes Lezama Lima[[“Pabellón del Vacío”, en El reino de la imagen, Caracas, Biblioteca Ayacucho, 1981, p. 119.]] plasma la mirada d’una veu lírica que s’atura a observar allà on aparentment ningú hi veu. Necessita d’un lloc, d’un espai en blanc, una espècie d’alto en la percepció de l’entorn per apostar per la creació d’un univers poètic. El buit s’introdueix a la paret gaudint d’una contemplació incessant.

¿Quantes vegades ens aturem a pensar en tot allò que se’ns escapa? En tot allò que realment no veiem? ¿En quant d’incapacitats n’estem per, en un món ple d’informació; globalitzat; estandarditzat; post-ideològic; sentir, reflexionar (interioritzar el que llegim), comunicar o comunicar-nos? El tokonoma a la paret traçat per Lezama enllaça amb la urgència de “deixar moments en blanc, d’obligar-nos a pensar i omplir-los amb la veu que sona en el nostre interior quan el més gran dels silencis es fa patent”. Són aquests moments en blanc, aquests petits buits, aquests “silencis que deixen rere seu una sèrie de revelacions”, els que s’obren en l’exposició Sssh! Del silenci un llenguatge, curada per Ángel Calvo Ulloa i presentada a la Galeria Nuble, a Santander fins al pròxim quatre de febrer.

Al costat de la coherència del concepte expositiu, Sssh! destaca com exemple d’encertada col·laboració entre galeria i comissari, una pràctica que certament contribueix a dinamitzar la cultura, oferint noves possibilitats davant de la incertesa i l’impàs institucional regnants. La mostra permet apreciar el treball de set joves artistes amb una sòlida trajectòria -Matt Keegan; Angela Detanico & Rafael Lain; Javier Núñez Gasco; Suso Fandiño; Emilio Rojas i Raúl Hevia-, en els quals preval un interès per les múltiples possibilitats del llenguatge i les seves diferents interpretacions visuals, una inquietud manifesta en bona part del fer contemporani per explorar fins al límit els mitjans creatius, posar en escac el concepte d’autoria i potenciar la participació activa de l’ espectador.

Prendre el text com a punt de partida i al mateix temps com a element absent permet desenvolupar aquesta qualitat de manera especial, impulsa un sentit lúdic que busca redescobrir la quotidianitat, despertar la consciència i obrir el camp de les percepcions. Així, podem endevinar les notes deixades per Hevia en els seus quaderns insistentment tatxats amb retolador negre, les frases o paraules en els dibuixos (sopes de lletres) de Keegan; repensar conceptes com la poesia o allò visible/invisible en el joc de frases que disposa Emilio Rojas, algunes perceptibles únicament per l’empremta dels caràcters; seguir l’impacte de la frase escrita amb trets sobre la paret de Nuñez Gasco, o reflexionar davant l’inquietant gest de Suso Fandiño: escriure i esborrar immediatament després l’equivalència Kunst = Kapital anotada per Joseph Beuys. Per la seva banda, el duo d’artistes brasilers Detanico & Lain, amb el seu peculiar vocabulari d’objectes apilats, formen la paraula Impermanence amb terrossos de sucre col·locats a l’entrada de la galeria, a mercè dels canvis ambientals o altres imprevistos que alterin o modifiquin completament el seu significat.

La forma artística no està prefixada en aquestes obres, ni tampoc els desplaçaments de sentits sobre els quals indaga. Com la màquina narrativa de Samuel Beckett, se situen “entre el dir i el callar, entre la veu concreta de què parla i les proliferants veus que origina”[[Cfr. Fernando Castro Flórez: “Samuel Beckett. La compañía del silencio” en Elogio de la pereza. Notas para una estética del cansancio, Imaginarium, Madrid, 1992, p.125.]]. Aparents buits darrere dels quals s’escolten cabals, s’intueixen històries. La dissolució, l’esborrat continu del llenguatge és en definitiva una invitació a la seva transformació. El desig d’indagar, d’anar més enllà del que és aparent. Partir de zero. Alterar els codis heretats. Descobrir el que s’amaga darrere les esquerdes del quadrat negre de Malevich, la potència inspiradora del repte silenciós o les escletxes fundacionals del tokonoma.

Wendy Navarro va néixer a l'Havana, Cuba. S'identifica amb l'art com a experiència més que com a imatge; l'art com a espai de reflexió i experimentació. Escriure per a ella és una manera de comunicar tot allò que li motiva o inquieta. Li captiva la capacitat reformuladora d'un art que fa front, amb esperit crític, a les fronteres de la visualitat, les barreres institucionals, els límits del saber o el conformisme cultural i ideològic. Viu i treballa a Espanya.

Publicacions

21 gener 2014

Un buit a la paret. Sssh! a la Galeria Nuble, Santander

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)