close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

04 abril 2014
IMG_3733.jpg
V.I. Lenin, Sobre l’amor

Guillermo Vanegas Flórez


Gabriel Mejía es va unir amb la petita editorial de Bogotà Caín Press, per fer dues coses: imitar a un polític i veure què passava. Recentment es va llançar la tercera edició de V. I. Lenin, Sobre el amor, un projecte editorial que retorna sobre el llegat d’aquest autor tan malalt de fanàtics. De fet, Francisco Toquica, propietari de Caín Press, va aprofitar un viatge de turisme a Cuba per aplicar un experiment social. Va distribuir el llibret entre turistes i nadius. Les reaccions van ser previsibles: o burla o enuig.

Per la seva banda, Mejía va evitar en aquest treball la glossa post-doctoral sobre allò polític i va optar per la senzillesa. Així mateix, va barrejar via diagramació alguns llocs comuns de la parafernàlia revolucionària. Va posar com a frontispici el conegut “proletaris de tots els països, uniu-vos!”, i a la pàgina següent va posar-hi una fotografia de Lenin i Nadia Krupskaia, asseguts en un banc blanc, sense tocar-se ni mirar-se. Sota ella, una signatura pixelada atribuïda al honorable difunt.

El contingut del document és, com el seu ‘autor’ indica, una mica abstracte i difícil de manejar. Diuen Lenin-Mejía, “d’acord amb el pla traçat per vostès que m’ha estat comunicat, és l’Amor”. I així durant trenta-vuit pàgines. En una tasca que per moments resulta còmica però que espanta la majoria de les vegades, en intercanviar la paraula Estat per la d’Amor, Mejía introdueix una sèrie d’equívoc que acaba convertint-se en agudes asseveracions sobre el moment econòmic actual. Per exemple:

“Aquesta societat va anar avançant contra la servitud, contra el vell règim feudal, sota la consigna de la llibertat. Però era la llibertat per als propietaris. I quan es va desintegrar el feudalisme, cosa que va ocórrer a finals del segle XVIII i començaments del XIX -a Rússia va passar més tard que en altres països, l’any 1861-, l’Amor feudal va ser reemplaçat per l’Amor capitalista, que proclama com a consigna la llibertat de tot el poble, que afirma que expressa la llibertat de tot el poble i nega ser un Amor de classe.”

Si se’l compara amb el cançoner antistablishment de Zizek, a V.I. Lenin, Sobre l’amor es trobaran importants anàlisi menys inflats per l’starsystem acadèmic i, per això mateix, molt més valuosos:

“Ja els he recomanat que recorrin al llibre d’Engels, L’origen de la família, la propietat privada i l’Amor. En ell s’hi diu que tot l’Amor en què existeix la propietat privada de la terra i dels mitjans de producció, en què domina el capital, per democràtic que sigui, és un Amor capitalista, una màquina en mans dels capitalistes per al subjugació de la classe obrera i els camperols pobres.”

Cal llegir aquest paralibre. Si es vol. I somriure, si es pot. I estimar. Mai deixar d’estimar.

Psicòleg i crític localitzat a Bogotà. També exerceix com a curador independent a travé de la marca autogestionada Reemplaz0. Docent ple de flexibilitat laboral, escriu habitualment als blogs d’art contemporani colombians esferapublica i sablazo.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)