close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Magazine

26 abril 2013
prop_ikt_matadero.gif
Valor i IKT

Paloma Checa

Comissariar valor semblava ser la qüestió fonamental. Era la columna vertebral de la discussió que segons sembla es va mantenir des del dijous 19 fins al dilluns 22 d’abril: els dies que va durar la trobada anual de la IKT (Associació Internacional de Curadors d’Art Contemporani) celebrada enguany a Madrid. El cert és que sobre aquelles parts de la trobada a les que vaig tenir accés voleiaven dues eternes preguntes: què era comissariar i què era valor. Més una última: com fer-les confluir en un mateix fil discursiu.

L’administració del valor era el nucli del debat. Es va parlar de Simmel, de les semblances entre el valor de canvi de la moneda i l’abstracció dels llenguatges. De com n’era d’evident que la dinàmica hegemònica en el context art, avui, és la transferència del valor des de l’objecte al nom de qui sigui. Es va parlar del parresiastés i de Foucault. De dir la veritat o, millor, de ser l’encarregat de dir-la. Però davant de la que se’ns tira a sobre, d’altres van parlar del cinisme clàssic. De no poder acceptar el valor de canvi, de no voler acceptar la pregunta que se’ns llança; bé perquè no podem jugar cap carta en aquest mercat, bé perquè triem no parlar aquest llenguatge. Hi va haver també qui no es va pronunciar i va parlar de llocs comuns.

Però un cop les ponències públiques van acabar, en el tête à tête, on la veritat es cola entre les paraules, els gestos del cínic i del transparent van parlar de precarietat. De la situació de risc en què es troba una professió necessària. De les maniobres professionals a les que cal recórrer per arribar a final de mes. De tots aquests mesos que passen entre treballs.

Quan és clar que la professió d’un és la de ser intermediari en una cadena de transferència de valors, és normal que calgui parlar de l’ansietat que genera. Perquè estem veient explotar moltes bombolles, i ningú vol habitar la següent. Als assistents a la última reunió del IKT els preocupa el mateix que a tots els altres. I sembla clar que, encara que no ens agradi l’economia de la qual participem, és complicat posar-ne un peu fora.

Paloma Checa-Gismero és Profesora Adjunta a San Diego State University i Candidata a Doctora en Història, Crítica i Teoría de l'Art per la Universitat de California, San Diego. Historiadora d'art contemporani global i llatinoamericà, estudia les trobades entre estètiques locals i estàndards globals. Publicacions acadèmiques recents inclouen "Realism in the Work of Maria Thereza Alves," Afterall journal, Fall 2017, i "Global Contemporary Art Tourism: Engaging with Cuban Authenticity Through the Bienal de La Habana," in Tourism Planning & Development journal, vol. 15, 3, 2017. Des de 2014 Paloma és membre del col·lectiu Editorial de la revista acadèmica FIELD.

Media Partners:

close
close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)