close

A A*DESK portem des del 2002 oferint continguts en crítica i art contemporani. A*DESK s’ha consolidat gràcies a tots els que heu cregut en el projecte; tots els que ens heu seguit, llegit, discutit, participat i col·laborat.

A A*DESK hi col·laboren i han col·laborat moltes persones, amb esforç i coneixement, creient en el projecte per fer-lo créixer internacionalment. També des d’A*DESK hem generat treball per quasi un centenar de professionals de la cultura, des de petites col·laboracions en crítiques o classes fins a col·laboracions més perllongades i intenses.

A A*DESK creiem en la necessitat d’un accés lliure i universal a la cultura i al coneixement. I volem seguir sent independents i obrir-nos a més idees i opinions. Si també creus en A*DESK, seguim necessitant-te per a poder seguir endavant. Ara pots participar del projecte i recolzar-lo.

Verano, veremos…

Magazine

09 juliol 2008

Verano, veremos…

Antes la temporada artística acababa con el fin del cole o la universidad y volvía a empezar hacia octubre. Con la llegada del turismo (especialmente en una ciudad como Barcelona) parece que la cosa cambia. Las habituales exposiciones de verano han sido sustituidas por platos fuertes de la temporada. Un breve repaso por el verano de exposiciones en Barcelona parece manifestar este cambio: Duchamp, Picabia y Man Ray en el MNAC; Francesc Torres en el Macba; u Olafur Eliasson (flamante premio Joan Miró) en la Fundación Miró. De ellos hacemos repaso en este último número antes del descanso de agosto, también de la exposición de Momu y No Es en es Espai Montcada y de la bienal SITE Santa Fe. Nos despedimos con ello hasta septiembre, cuando volveremos con algunas novedades en la web de A-Desk. Mientras esperamos que lo que queda de julio y agosto sea tranquilito, después de un año lleno de movimientos que parece no han acabado…
Buenas vacaciones, aquellos que las tengan.

A*DESK és una plataforma crítica, centrada en l’edició, la formació, l’experimentació, la comunicació i la difusió en relació a la cultura i l’art contemporanis, que es defineix desde la transversalitat. El punt de partida és l’art contemporani, perquè és d’allí d’on venim i aquesta consciència ens permet anar molt més allà, incorporar altres disciplines i formes de pensament per a parlar i debatre sobre temes que són de rellevància i d’urgència per a entendre el nostre present.

Media Partners:

close
close
"A desk is a dangerous place from which to watch the world" (John Le Carré)